Antiblavers

Benvolguts amics:

Moguts per un ineludible sentit de la responsabilitat, i amb desig sempre d’evitar confrontacions, ens veiem obligats a desconvocar la contramanifestació antifeixista a Burjassot per al dia 28 a les 19 de la vesprada en la plaça de l’Ajuntament.

La nostra actitud mai serà com l’actitud infantil i ridícula de la gent del GAV, reptant-nos a anar i enfrontar-nos amb ells. Què curiós que quan ens els trobem cara a cara s’amaguen com a rates, es posen nerviosos o els entren “depressions”, com a un destacat dirigent jove seu. El seu concepte de valentia ja sabem quin és: 10 (o més) contra 1. Això o actuar d’amagat o per la nit, quan ningú els veu.

Així doncs, desconvoquem aquest acte, però de ben segur farem tot el possible per a realitzar un acte de suport a l’actual alcalde i equip de govern. Així mateix, abans que passe el termini, presentarem un escrit en la Delegació del Govern demanant la supressió d’aquest acte d’exaltació blavera i feixista, que molt possiblement podria acabar amb nous desperfectes en l’estàtua de Vicent Andrés Estellés.

Continuarem informant-vos.

Webmestre.

Benvolguts amics:

De tots són conegudes les darreres “accions” blaveres en Burjassot: Embrutar l’estàtua de Vicent Andrés Estellés per enèssima vegada i intentar interrompre un acte d’homenatge a ell. Ara planegen una més: Fer una “manifestació” el dia 28 a les 7 de la vesprada en la plaça on està l’Ajuntament de Burjassot contra el “catalanisme” de l’alcalde.

I per què li tenen tanta mania a Burjassot? Doncs per moltes raons. En primer lloc, perquè és una ciutat important de l’Horta Nord, que pot indicar-los que estan perdent el segon dels seus feus després de la ciutat de València: La comarca de l’Horta. En segon lloc, perquè com a bons feixistes que són, no accepten o no entenen que les eleccions les va guanyar un altre partit, i com ells a soles ja són totalment insignificants i no tenen pasta ni per a montar un partit (el màxim que poden fer és eixe penós “Círcul Cívic”), doncs intenten imposar la seua voluntat saltant-se les regles del joc democràtic. En tercer lloc, perquè com ells no són ja res ni ningú, qualsevol acte és bo per a intentar captar adeptes desesperadament. En quart lloc, perquè Burjassot és el poble de Guillem Agulló, pare i fill, i l’exemple de lluita i integritat d’un i altre és quelcom que els feixistes del GAV no acaben de pair. Per cert, eixe dia no consentirem que insulten a Guillem Agulló fill davant nostre els quatre xiquets de merda de les JJGAV.

Dos actes terroristes i vandàlics són massa, i no anem a consentir, doncs, un tercer. Perquè “aprofitant” aquesta manifestació, ja sabem el que passarà: Apareixerà el poble ple de pintades i propaganda blaveres i el que és més greu, de ben segur intentaran malmetre altra volta l’estàtua d’Estellés, diguent que ha estat “el poble valencià”, qui ho haurà fet això (com diuen ara).

És per això, que des de la nostra modesta web convoquem a totes les entitats nacionalistes, valencianes i culturals a tirar els feixistes de Burjassot i fer que tornen al lloc d’on no deurien haver eixit mai: les seues clavegueres. Per això, proposem diferents mesures alternatives i/o complementàries:

1-Demanar la suspensió de l’acte del GAV, com s’aconseguí en Alboraia quan volien rebentar les Trobades.

2-Fer un cordó humà de protecció de l’estàtua d’Estellés eixe dia per a evitar que la tornen a malmetre.

3-Fer una gran contramanifestació, que òmpliga la Plaça de l’Ajuntament i que impedisca els feixistes actuar.

Anirem fent una campanya d’e-mails individualitzada a totes les entitats nacionalistes, culturals i valencianes, i vos anirem diguent les novetats respecte a això.

El GAV no pot ni deu ni va a tornar a actuar en Burjassot.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV, i del seu braç polític, CV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Webmestre.

Xilografia dels Llaors i gojos de la Santíssima Verge del Puig (s. XVI), que va ser la primera Mare de Déu patrona del Regne de València reconquerit, abans de ser substituïda segles després per l’actual patrona, la Mare de Déu dels Desemparats. En aquesta imatge es representa la batalla que tingué lloc en aquesta localitat de l’Horta Nord en 1237 amb motiu de la reconquesta jaumina. En aquesta batalla, segons la tradició, baixà sant Jordi (que ací apareix amb una ploma al casc i amb la típica creu seua al pit) del cel a lluitar amb els croats. A la part dreta de la xilografia s’hi pot veure el rei En Jaume resant-li a la Mare de Déu del Puig. Apareix sota una campana perquè segons la tradició, i coincidint amb la batalla, se la trobà la imatge en El Puig sant Pere Nolasc (fundador de l’orde mercedari i que acompanyava el rei En Jaume) sota una campana. Així mateix, en aquesta xilografia pot veure’s clarament onejar una bandera quatribarrada al fons de l’exèrcit croat.

Benvolguts amics:

De tots és sabut que les Falles és l’època de l’any on literalment “inunden” de banderes blaveres la ciutat de València i tots els llocs on n’hi han falles. Les Falles de València, d’altra banda, han esdevingut el millor panem et circenses (l’antic “pa i circ dels romans”) de la societat valenciana actual: Durant uns dies la gent s’estupiditza per complet, i això és el millor “Levante feliz” que hom puga imaginar.

Enguany, i no és un tòpic, hi ha poc a celebrar, per no dir res. L’atur és galopant, la misèria creixent, la corrupció generalitzada…Falla la Sanitat, falla el sistema educatiu, fallen les oportunitats i falla sobretot, i això és el més preocupant, la situació econòmica. Això sembla un joc de paraules, però en temps de Falles, tot falla.

Així mateix, les Falles sempre han tingut un contingut de crítica social, embolicat d’humor valencià. D’ençà que els blavers se feren amb el seu control en els anys de la transició, aquestes han esdevingut una cosa coenta i ridícula, repetitiva fins a la sacietat i, sobretot, absent de crítica social.

Els darrers anys s’ha programat una cosa que es diu intifalla, que promou diverses protestes en temps de Falles, i això està bé.

Però manca la protesta essencial, la que és de necessitat per a tot nacionalista, i la que més li pot fotre a la dreta blavero-espanyolista de la ciutat de València que monopolitza les Falles. En Falles, en els balcons, en les mascletades, en els casals fallers, pel carrer, a tot arreu, s’ha de lluir la bandera històrica del Regne de València, la bandera quatribarrada, la bandera primera del Regne i única representació seua fins a finals del s. XIX:

Res pot exasperar més a la dreta, i extrema dreta, blavero-espanyolista, que veure per exemple quatribarrades durant una mascletada.

Ells porten recorrent a la violència, les agressions i la intimidació d’ençà dels anys de la transició a tota la gent que llueix aquestes banderes, en especial a la ciutat de València.

Nosaltres tenim prou gent per a “inundar” València de quatribarrades, com demostrem cada 25 d’abril o 9 d’octubre. Cal un poc d’organització, i sobretot, de valor. Mon pare sempre me deia que “si tens la raó, no tingues mai por”. Per això, si una persona per exemple du una senyera quatribarrada i s’acosta un borinot i li diu “quítate eso”, cal mantenir la fermesa. No és per posar-me medalles, però recorde que això em passà fa cosa de 20 anys, i intentaren fins a tres vegades que em llevara una quatribarrada que duia a un concert de la Universitat de València. I no ho vaig fer. I no ho aconseguiren, doncs.

I si hom intenta agredir, se li ha de tornar, ja que la defensa pròpia és causa exculpatòria en el Dret Penal espanyol. A més, molta de la nostra gent som gent de poble i estem forts. No hem de tèmer res d’uns xiquets de la capital (el que són la majoria de les JJGAV per exemple).

Fóra millor anar en grup, en qualevol cas. No está de més que recordem ací els consells bàsics front a la violència blavers i feixista que apareixen en www.antiblavers.org:

https://www.antiblavers.org/forum/viewtopic.php?id=3190

Com diem, doncs, dur quatribarrades en Falles, en tots els llocs i en tots els àmbits, pot ser la millor protesta front a la dreta blavero-espanyola. És al mateix temps, un acte de reivindicació purament nacionalista, ja que hem de reivindicar la presència del nostre volgut i estimat emblema quatribarrat en tots els àmbits, front a la usurpació per part de la bandera blavera decimonònica de la ciutat de València, molt respectable, però que és simplement això, i no pot pretendre ser la bandera representativa de tot el territori valencià.

Degut a que nosaltres treballem i tenim poc de temps lliure, a diferència de la majoria dels xiquets de la capital esmentats adés, no podrem anar a moltes mascletades. Però si anem, vos donem la paraula que lluirem amb orgull el nostre emblema. Vos animem, doncs, a fer el mateix.

Endavant!

Webmestre.

Imatge del llibre “Sermones Festivatum Virginis Mariae”, publicat a València el 1512. En ella es pot veure predicant Sant Vicent Ferrer davant un públic en què destaquen els reis en primera fila. Al fons hi ha un escut quatribarrat

Avui s’ha donat a conèixer la sentència que dona la raó a Acció Cultural pel seu recurs contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià al febrer de 2011, i, per tant, obliga a la Generalitat Valenciana a retornar la sanció incorrectament imposada (300.000 €).

La sentència té com principals punts argumentals que:

• El Govern valencià no tenia autoritat per aturar les emissions i sancionar ACPV.
• ACPV no assumia les funcions pròpies d’un ‘operador audiovisual’, sinó que era un mer retransmissor de TV3.
• Que ACPV no utilitzava freqüències assignades a les televisions el qual titular fora la Generalitat Valenciana.
• La difusió de les emissions televisives més enllà dels límits territorials del Principat de Catalunya era i és lícita sens dubte.
• El criteri dels legisladors era i és favorable a que la fragmentació inherent al sistema de competències autonòmiques en matèria audiovisual no impedisca la recepció de programes procedents d’altres comunitats.
• L’emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita, però necessita d’una reforma legislativa que li done suficient cobertura legal, com la iniciativa legislativa popular (ILP) “Televisió sense Fronteres”, que pretenia la modificació del marc normatiu en aquest sentit.

La primera conseqüència pràctica d’això és que el Govern valencià està obligat a retornar l’import íntegre d’aquesta primera multa (300.000 €) més els interessos.

Acció Cultural intentarà parlar amb el Govern valencià de Fabra per tractar de que aquest trenque definitivament amb el llegat del president Camps i opte pel diàleg per posar fi a la persecució a ACPV (retirant els expedients administratius i retornant l’import de les multes injustes i posar fi a la censura i reobrir les emissions de TV3 al País Valencià el més prompte possible, per possibilitar aquest espai d’informació en la llengua pròpia i per garantir els drets dels ciutadans a rebre els canals audiovisuals que volen vore.

Encara hi ha altres dos processos jurídics oberts sobre els quals el Tribunal Suprem encara ha de pronunciar-se sobre un segon recurs a la segona multa de 100.000 €, i hi ha un tercer recurs en el Tribunal Superior de Justícia valencià per una tercera multa de 300.000 €.

Així doncs, Acció Cultural continua aspirant a aconseguir l’objectiu d’una plena normalització de les emissions de TV3 al País Valencià, i comunicarà properament les noves passes que l’entitat prendrà.

Per la seua part, sembla que la Generalitat Valenciana ha comunicat que acata la sentència, retornarà la multa i quedarà sense efecte la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià; si bé posteriorment seguia fent el ridícul al condicionar el seu retorn a que TV3 no parle de “País Valencià”.

Si bé no és el final del camí, aquesta sentència dona una forta bufetada a l’actitud i els procediments de la Generalitat Valenciana, que, sense tenir atribucions legals, va perseguir ACPV, per aconseguir potser rèdit polític dels sectors anticatalanistes més extrems, una estratègia fallida en part pel gran clamor popular del poble valencià.

Més informació a:
ACPV: http://acpv.cat/web/actualitat/el-suprem-dona-la-rao-a-accio-cultural
Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4064340/20121212/bufetada-judicial-govern-valencia-tancament-tv3.html

L’any passat vaig fer aquesta petita auca, amb imatges de la web, sobre la conquesta de València. Falta poc per al 9 d’Octubre, així que espere, doncs, que vos agrade!

El 9 d’octubre, com sabreu, commemora l’entrada del Rei En Jaume a la ciutat de València, el 9 d’Octubre de 1238. En realitat, la ciutat estava presa des del 28 de setembre d’eixe any (la vespra del dia de sant Miquel), i el 9 d’Octubre fou l’entrada oficial.

Sis o set anys abans aproximadament, al rei En Jaume se li havia fet la proposta de conquerir el Regne de València. Fou en el castell d’Alcanyís, en l’actual província de Terol. Ho arreplega molt bé aquesta còpia moderna del Llibre dels Feyts. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al “Libre dels feyts” de Jaume I, núms. 127-131).

Feia uns quants anys que havia conquerit la ciutat de Mallorca, com demostra aquesta imatge antiga que hi ha a Barcelona al Palau Aguilar.

Moment clau de la conquesta de València fou la presa de l’estratègica posició del Puig de Santa Maria, a uns 16 Km de València, que tingué lloc en 1237, on l’exèrcit catalano-aragonès, en molta inferioritat numèrica, derrotà els musulmans, segons conta la llegenda, amb intervenció de sant Jordi, que baixà del cel a lluitar contra els musulmans. Això mostra la peça central del retaula de sant Jordi, de Marçal de Sax, que es troba hui al Museu de Victòria i albert de Londres.

La presa de València fou empresa molt dura, en què el rei en Jaume es quedà a voltes sol per moments, amb l’únic suport dels ordes religiosos militars (templers i hospitalers bàsicament), car els nobles catalans i aragonesos no la veien amb bons ulls. A més, el propi rei fou ferit en el setge, com demostra aquesta imatge:

Recordeu les belles paraules que digué el rei en Jaume en conquerir València, i veure com els moros hissaven el Penó de la Conquesta en senyal de rendició (el 28 de setembre, recordeu):

E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que Déus nos havia feyta.

Acte seguit, els moros lliuraven la ciutat al rei en Jaume, com bellament mostra aquest panell ceràmic d’una cafeteria de la ciutat de València:

I al final el dia 9 d’Octubre, feren ell i el seu exèrcit solemne entrada a València, com demostra aquest bell panell ceràmic que es pot veure en l’orxateria de santa Caterina, al centre de València:

Més enllà de la concreta presa d’una ciutat, podem dir que amb aquesta conquesta, el Poble Valencià neix com a tal. Poc després es redactarien els furs, que donarien entitat jurídica al Regne de València i al Poble Valencià.

El poble valencià, doncs, neix arran de la conquesta del Rei en Jaume. Abans, els valencians eren musulmans i orientals. Després, foren cristians i occidentals, i integrats en la comunitat de pobles de la Corona d’Aragó.

Benvolguts amics:

Estem en el mes d’agost, i uns estareu de vacances i altres, potser, treballant.

L’equip del projecte antiblavers aprofita l’ocasió per a desitjar-vos un bon estiu a tots.

Tot convida, doncs, a l’alegria i a l’optimisme. I per a remarcar-ho, vos posem aquest vídeo del grup “Bon Jovi”, que tot i que no és en la nostra llengua, el trobe jovial i ple d’optimisme. La cançó se diu “Have a nice day”, que hom pot traduir com a “Que tingueu un bon dia”:

Que tingue un bon dia i un bon estiu, doncs!

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV, i del seu braç polític, CV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Com també hem dit en altres moments, degut a això, cal una reorientació d’objectius de lluita de la nostra web: España 2000 (màxim representant de l’anticatalanisme a casa nostra), el blaverisme eclesiàstic i el seu efecte castellanitzador de l’Església valenciana, el neoblaverisme de valencianisme.com i una part del BNV etc.

Webmestre.

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” [I és la millor terra i la més bella del món] (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).