La gran covardia de la gent del GAV

Benvolguts amics:

Els mamons (perdó per l’expressió) de valenciafreedom (que són en el fons els mateixos del GAV) no poden evitar enrecordar-se de nosaltres, i ara ens dediquen tota una notícia de portada. Una volta més confonen la nostra voluntat d’evitar conflictes innecessaris (cosa que ells no fan) amb la valentia/covardia.

Però ja hem demostrat com la gent del GAV són profundament covards, encara que sempre estiguen presumint que són tan “valents”. I no faré esment dels actes fets per la nit, o d’amagat, ni tampoc de com ells ataquen un dels nostres quan són 10 ó més contra 1 (com vares fer tu, veritat Gonçalet?), ni d’eixes coses que salten a la vista. Parlaré senzillament de coses molt més elementals:

-La gent del GAV no fa mai pública quina és la seua Junta Directiva.

-Tampoc no sabem quins són els responsables de les JJGAV. Fa uns anys isqueren a la llum els noms d’Aitor Marquina i Gonzalo Palanca. Però sembla que n’hi ha un tercer, que s’amaga com una rata. I els altres dos igual han dimitit i ara n’hi han altres.

-Manolo Latorre s’amaga a internet sota el penós “elcapo71”. Per què no escriu en nom propi? Tampoc no té perfil de facebook, ni de twitter. Tan acollonit està?

-Tampoc no tenen perfil de facebook conegut dos de les seues “estrelles valents” dels darrers temps: Toni Rochina i Aitor Marquina.

-Usuaris tan subnormals com Guaita71, valencianisme87, valencianista_jove o adlerta no tenen collons de dir els seus noms i cognoms.

I per a què seguir? És un llarg etcètera. Si bé la prova definitiva és que un dels “valents oficials” esmentats adés diu que li agafen “depressions” quan ens veu.

I ara m’agradaria, com sé que entren sense parar en aquesta web, doncs que aquests xiquets, o gent gran amb mentalitat de xiquet, com Manolo Latorre, ens rebateren d’alguna manera algun dels punts que hem esmentat. Me conformaria simplement amb que els integrants de la Junta directiva del GAV i de les JJGAV isqueren dels seus caus a la llum pública i digueren obertament els seus noms.

La covardia darrera més gran sens dubte ha estat intentar intimidar Ramon Ferrer. Ací no obstant han ficat la pota fins al fons. En primer lloc, perquè Ramon Ferrer és un home, aquest sí, valent, que no els té cap por i no el van a intimidar de cap de les maneres. En segon lloc, perquè Ramon Ferrer és amic meu personal. I qui toca un amic meu és com si em tocara a mi.

El culpable de tanta ignomínia no és altre que l’actual miserable president del GAV, Manolo Latorre, una persona malalta d’odi, que sembla que no té ocupació al llarg del dia, o potser la seua merda de negoci (amb perdó) va cada dia pitjor, i és per això que li sobra tant de temps. Com sembla que el principal promotor de tantes accions d’odi, violència i maldat és ell, ha arribat el moment de fer una campanya com Déu mana contra ell, cosa que fins ara no hem fet. Amb aquestes campanyes sempre hem aconseguit allò que hem pretès: Tirar-los d’Expojove, desactivar els líders (coneguts, perquè en general s’amaguen com a conillets) de les seues joventuts, i un llarg etcètera. També ho aconseguirem, doncs, amb ell, i per extensió, amb el GAV: La seua total derrota.

Continuarem informant-vos.

Webmestre.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.