L’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.net) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2025.
L’actualitat imminent valenciana la constitueixen les inundacions del finals del mes d’octubre, les seues funestes conseqüències i la ineptitud enorme dels governants del PP valencians, responsables últims d’aquesta desgràcia. Perquè no poden al·legar desconeixement de la gravetat del tema. el que passa és que el Sr. Mazón no volia espantar els turistes madrilenys que anaven a venir per al “puente”. Això a banda de la inutilitat en actuar en els primers moments, on més calia que feren alguna cosa. Fins a tres dies vitals passaren sense que ningú bno fera res.
Però el PP (i Vox) no han cessat de fer atacs a la nostra terra (i també a la nostra terra germana balear) d’ençà que entraren al Consell i a l’Ajuntament de València. També denunciàrem la increïble passivitat del nacionalisme valencià, sobretot de l’oficial, que representa Compromís, a contrarrestrar aquests atacs. Això es deu sens dubte a haver assumit una part de l’ideari neoblaver i també a la comoditat de part dels seus dirigents, que han assumit souets i poltronetes. Al cap i a la fi, neoblaverisme i poltronetes són conceptes sinònims, com sovint hem denunciat. Ara amb la DANA sembla que han espabilat i han reaccionat un poc.
Respecte al motiu principal de la web, que és la lluita contra el blaverisme i la seua derrota, creiem que l’objectiu està ja aconseguit. No sols el blaverisme ha fracassat electoralment (i no sembla que se’n vaja a recuperar a curt termini), sinó que el GAV vengué la seua històrica seu a Russafa, entre altres coses, senyal inequívoc de decadència i derrota. Servisca aquesta felicitació, doncs, com a comunicat on proclamarem la derrota (amb totes les cauteles necessàries) del blaverisme, i la reorientació dels objectius de la web.
Ja vàrem parlar l’any passat del perill del neoblaverisme i de com l’Església catòlica valenciana continua siguent la institució més castellanitzada del PV, i està ridículament presa i controlada en la seua cúpula per un grup de gent blavera de la ciutat de València ja totalment marginal.
Continuarem denunciant això i lluitant contra aquests fets. Però la lluita principal de la web ha vingut reorientada a conseqüència de la mort sobtada d’En Pere Riutort i Mestre. Amb Pere tinguérem una relació molt estreta, que no anem a detallar ací per a no donar pistes als enemics. I per això mateix sabem, com expliquem en el comunicat que els darrers anys de la seua vida fou presumptament estafat per dos personatges: Lluismi Campos i Joan Mansanet. Són dos personatges que li deuen molt a Pere, sobretot Lluismi, qui no seria res sense Pere. Sobre Mansanet curiosament fa poc escrigueren a la web informant de moltes presumptes estafes on aquest xic hauria pres part, i aquesta seria, doncs, una més. Com hem dit sovint, qui estafa nacionalistes és pitjor que els blavers, i no mereix ser anomenat nacionalista.
En qualsevol cas, ningú no se mereix ser estafat per dos espabilats i caradures com aquests dos. Sobretot, és inconcebible que Compromís, partit al qual pertanyen, encara no els haja tirat. Per això mateix, la lluita contra aquests dos personatges esdevé l’objectiu prioritari de la web.. A partir d’ara, i fins que no aconseguim l’objectiu, dedicarem tots els esforços a aclarir els fets i, com diem, a que aquests dos siguen apartats del nacionalisme valencià (i de la vida pública si és possible), per a sempre.
I ara ells ho llegiran, i com se creuen que els seus mafiosos padrins els protegeixen per a sempre, no els va a passar res. Però res no és etern. I les nostres campanyes són efectives. I al cap i a la fi, si hem aconseguit derrotar el blaverisme, que tenia molts més mitjans i influències que aquests dos, aquests no ens duraran massa. I així serà.
De moment, tots els que teniu informació sobre Joan Mansanet i Lluismi Campos, passeu-nos-la als e-mails de la web:
contacte.antiblavers@gmail.com
antiblavers.confidencial@gmail.com
En qualsevol cas, estem plens de projectes i il·lusió. I anem a fer un xicotet llistat de campanyes que duguem avant:
Campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. Sempre tan abandonats pels diferents governs. I sempre tan grandiosos, amb els seus valors d’esforç, treball, solidaritat, generositat. Recordem que ells amb els seus tractors foren els primers en arribar a les zones afectades per les inundacions, front a la inoperància i incompetència dels governants.
Relacionada amb aquesta campanya està la Campanya perquè atorguen a Nando Durà i els llauradors valencians l’any vinent l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. A Nando el coneguem personalment des de fa un temps, i és una persona fantàstica. Però a conseqüència de la desgràcia de la DANA, ell, i la resta de llauradors que han acudit a ajudat amb els seus tractors, deixant els seus camps, han demostrat una grandesa gegantina. Mereixen, doncs, un reconeixement de la societat valenciana. I són més dignes de rebre aital distinció que molta gent que l’ha rebuda.
Campanya per a renacionalitzar la Viquipèdia en català. La Viquipèdia en català, sobretot en aquells aspectes referits al País Valencià, està en mans dels neoblavers, encapçalats per Francesc Fort (que usa el nick de TaronjaSatsuma), íntim amic de Vicent Baydal. Será un treball lent i ardu, però cal desneoblaveritzar-la. La Viquipèdia en català en general té poca qualitat i és tendenciosa, i està manipulada per en Pau Cabot, que posa els seus alumnes de Primària mallorquins a corregir articles. Potser també és el moment de fer-lo fora o com a mínim, que deixe de manipular tan tendenciosament (i acientíficament).
Campanya personal i individualitzada contra Cristina Seguí. Cristina Seguí és una dona, que tot i tenir un cognom català dut per mallorquins al País Valencià al s. XVII, està plena d’odi anticatalà. Està plena d’odi en general, per la qual cosa està tan escanyolida, té una mirada freda i quasi “assassina” i és molt probable que acabe desenvolupant càncer. En qualsevol cas, qui fa una cosa ha d’assumir les conseqüències. Tants anys atacant-nos no poden ni deuen ni van a quedar impunes.
Campanya perquè Vicent Baydal deixe d’eixir en els mitjans públics valencians. Aquesta campanya deu combinar-se amb aquesta altra que duguem des de fa més temps: Campanya perquè tiren Vicent Baydal de cronista de València. I això, aquest xic fou injustament nomenat cronista de València. Ara s’ha sabut que Baydal milita en Compromís, i aquesta fou potser la causa, ja que fou una regidora d’aquest partit a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, qui s’encabotà en que fóra cronista. En fi, és un càrrec que com se sol dir, li ve gran a aquest xic, que no té la preparació adequada per a ell, i que se’l mereixen altres com el professor medievalista Mateu Rodrigo, que ja estigué a punt de conseguir-lo fa uns anys però que el PP de Rita Barberà desestimà per “catalanista”.
I sobre la presència (o millor dit “omnipresència”) d’aquest xic en Àpunt i altres mitjans valencians, doncs senzillament, ja n’hi ha prou. Aquest xic és especialista en xuclar càmera, i amb la seua retòrica de dolçor i canyamel (és el gendre perfecte per a tota mare dels PPCC he he) enlluerna l’auditori, o algunes antigues presentadores de Canal 9 en plena decadència, com Clara Castelló, que tanta canxa li dóna. Però el seu missatge sempre és neoblaver. És a dir, és un missatge manipulador i tendenciós (i anticientífic per a un pretès universitari). En qualsevol cas, podríem dir que degut a aquesta canxa desmesurada que li donen els mitjans públics valencians (que paguem tots, també els no neoblavers), es podria dir que és la figura del neoblaverisme de major rellevància hui. I per això, en definitiva, hem de fer com siga que deixe d’eixir als mitjans i de xuclar càmera (que d’altra banda ja n’ha xuclat prou els darrers anys).
De nou hem de denunciar la increïble passivitat del nacionalisme valencià front a això. I no parle sols a nivell general i de país (que també estaria bé), sinó també en eixe poble. Fins on sabem, el nacionalisme en Torrent té una presència destacable, i regidors. I què fan? Però bé, una de les figures destacades de Compromís en eixe poble és un tal Ricard Chulià, que a més de ser un xic amb ínfules de ser important (i no ha fet res important, excepte escriure un llibret i parlar portuguès), ens faltà greument, i no ens ha deixat més remei que incloure-lo a la penúltima remodelació de la llista de Blavers d’ara. Fou en qualsevol cas una de les figures destacades de la candidatura neoblavera de “Reviscola” que fou clamorosament derrotada al darrer congrés de Compromís a finals d’octubre de 2024. I això ens demostra altra volta que del neoblaverisme no pot eixir res bo.
Campanya per a un emoji amb la bandera de les quatre barres. Una campanya entranyable, que duguem amb un col·laborador de la web, a la que devem dedicar-li més temps. Ja sabem que molts ho han intentat i no ho han aconseguit, però estimem que no és impossible, tot és posar-se. Recordem també de nou com Eugeni Alemany féu una campanya per a aconseguir un emoji de la paella i ho aconseguí. Però amb tots els respectes, això de la paella no és tan important com la senyera, i és que el nacionalisme valencià a voltes fa coses amb no massa trellat.
Vos convidem a participar-hi!
I podem fer més coses, tenim més idees, i estem oberts a totes les vostres aportacions.
Recordar també que l’any que comença la nostra web i el projecte antiblavers farem 20 anys. Encara no sabem com ho celebrarem, però alguna cosa farem. També estem oberts a suggerències.
Que tingueu, doncs, un bon any 2025.
Equip d’antiblavers.
Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).
L’actualitat imminent valenciana és al voltant de les inundacions de finals d’octubre, i sobre això en parlàrem en la darrera reestructuració de la llista de Blavers d’Ara. Farem també la nostra modesta i humil contribució a fotre fora Mazón, el seu clan mafióis alacantí i en general el PP i els enemics del País Valencià, que són també els enemics dels Països Catalans.
Enguany, a l’igual que altres anys, hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.
Salut!
Equip d’antiblavers.
Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.
Periòdicament actualitzem la llista de “Blavers d’ara”, però els darrers esdeveniments ens obliguen a fer una nova reestructuració. Una raó important ha estat la DANA i els seus responsables (o millor dir irresponsables), que amb la seua ineptitud i manca d’actuació han causat tant de dany a les poblacions afectades. També introduïm nous neoblavers (recordem que ja són vora la meitat de la llista. Potser haurem de fer una nova secció de la web, o una web a propòsit dedicada a ells), i algun blaver clàssic que ens havíem deixat. Tornant al tema de la DANA, es pot dir que els principals responsables dels desastres causats, han atacat i han causat dany al poble valencià. I la nostra web, per damunt de qualsevol altra consideració, defén el poble valencià.
Fem, doncs, un resum:
Entren a la llista:
-Salomé Pradas: Mancança inexcusable d’anteriors llistats, ja que aquesta indivídua d’ençà que és membre del Consell valencià amb Mazón en 2023 ha corejat, i fins i tot ampliat, totes les consignes anticatalanistes llençades pel seu cap Mazón. Però és que la seua actuació com a màxima responsable d’emergències en la recent DANA al PV, en tant que Consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori han demostrat la seua gran inutilitat. tot i que fou destituïda el 20 de novembre de 2024, hi ha raons més que de sobra, en definitiva, per a incloure-la a la llista.
-Nuria Montes: Tot i que aquesta dona no és explícitament anticatalanista com l’altra, és madrilenya, i per tant prou espanyolista. Com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana continuà les directrius de promocionar sols el turisme com a única activitat econòmica, impulsades per Mazón, la qual cosa no ha fet bé al País Valencià tampoc. Després del desastre causat per la DANA de 2024 va fer unes declaracions sobre la gestió de les restes de les víctimes que van aixecar una gran indignació, la qual cosa provocà la seua destitució el 18 de novembre de 2024. Raó també aquesta darrer suficient per a incloure-la a la llista.
-Zahia Guidoum: Tenim ací altre integrant neoblaver de la llista, ja que aquesta xica fou membre de la candidatura Reviscola en el darrer congrés de Compromís del 20 d’octubre de 2024, que fou clamorosament derrotada. Amb ella, a més, completem les tres figures destacades d’aquesta candidatura, junt a Vicent Baydal, neoblaver clàssic que du prou de temps a la nostra llista, i el recentment incorporat Ricard Chulià. Aquesta xica a més de ser neoblavera, no té clar el tema nacional. Potser perquè és d’origen foraster. Però el que és realment insultant és que s’ha autoerigit com a “figura destacada” del nacionalisme valencià. Perquè el seu “activisme” va encaminat descaradament a obtenir poltroneta i a viure de la política, si bé en el cas de Compromís és cert que no és l’única que ho ha fet o ho pretén això. Però la gran majoria, què curiós, són de l’òrbita neoblavera. Potser aspiren a guanyar en el seu dia més que el President de la Generalitat Valenciana, com féu Vicent Flor, a tindre un souet “de colló de mico”, com se diu vulgarment, com té ara Pere Fuset de regidor a l’Ajuntament de València.
Informació extreta de la web de l’Ajuntament de València, on és pública per a tothom. Cert que tots els regidors de tots els partits guanyen semblant. Però Compromís no eren diferents? Doncs resulta que a la fi són com els altres.
Aquesta xica, en qualsevol cas, concep el nacionalisme (unit a les seues ganes de trepar, no ho oblidem) d’una manera superficial, fent-se selfies tot el dia, que publica a les xarxes, en postures suggerents o directament eròtiques. I no, filleta, el nacionalisme és quelcom seriós, no és això.
Però tornant a aquesta xiqueta, qui se creu que és ella? O dit d’una altra manera, què ha fet ella pel nacionalisme valencià? Se mereix realment tenir ja una entrada a la Wiqui en Català, per exemple? Bé, ja hem dit sovint que la Wiki en català deixa molt que desitjar, amb moderadors com Pau Cabot, que posa xiquets de Primària a corregir articles, o amb el delegat per al PV, Francesc Fort, que du una línia prou neoblavera, com demostrarem quan tinguem temps. En general és una wiki amb poca qualitat.
En darrer terme, last but not least, aquesta xica insultà un dels nostres col·laboradors en un grup de Whatsapp, fent ostentació de la seua arrogància (tu no ets ningú li va dir). I no cal oblidar tampoc que és amiga íntima de la Redeula, aka Paula Menero i Saborit, una vella enemiga nostra, qui va afirmar d’ella en un TWT que era “la persona que més admirava al món” (com diria el nostra amic Joaquim Torrent, SIC!). I com se sol dir, els amics dels nostres enemics, són els nostres enemics.
Capítol apart és l’apologia inacabable que fa aquesta xica de la causa palestina (on estan els islamistes de Hamas, que tant maltracten les dones) i les seues idees proimmigratòries. Influeix sens dubte que son pare és algerià. Però el País Valencià no és, ni ha estat, ni serà mai musulmà. I de nou tornem al tema principal, són coses que no tenen res a veure amb el nacionalisme valencià.
Tot plegat fa que tinguem motius més que de sobra per a incloure-la a la llista.
-Moisès Vizcaíno: Moisès Vizcaíno és el director-propietari del diari digital La Veu del País Valencià. Professionalment exerceix com a advocat. Políticament ha militat en Esquerra Unida i durant un temps en Esquerra Republicana del País Valencià, d’on sembla que fou expulsat. Al seu diari La Veu del País Valencià ha mantingut una línia sectària davant els que li cauen mal, a banda que el finançament d’eixe diari no està clar, ja que sempre està demanant diners, i siguent un diari digital, no deuria tenir-ne gaires despeses. En els darrers temps té una línia obsessiva contra l’actual cap d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, en un cas d’un presunt acosament d’una ex-militant d’ERPV en el qual no ha presentat aquesta xica proves concloents, i fins i tot una comissió interna del partit no va veure cap indici d’acossament. També ha tingut al seu diari una línia prou neoblavera.
Volem destacar el caràcter sectari del seu diari a tall d’una anècdota personal nostra. Fa uns anys, a través del nostre amic el gran Antoni Infante, un col·laborador nostre li proposà publicar aquest article innocent i científic sobre Isabel de Villena.
I què li podia molestar al Sr. Vizcaíno d’aquest article? També té el ridícul a aquestes altures anticlericalisme de l’esquerra valenciana? Segons ens digué Antoni Infante, el “consell de redacció” de La Veu (és a dir, ell perquè com hem dit és el propietari del diari digital) determinà que eixe company nostre era “d’extrema dreta”. I què és ser “d’extrema dreta”? No ser d’esquerres? No pensar com ells? O potser alçar-se a les 7 del matí per a anar a treballar? (el Sr. Vizcaíno s’alça a les 7 cada dia?).
I parlant dels temes del treball i dels diners, com hem dit, sobta com el Sr. Vizcaíno sempre està demanant diners i fent col·lectes per al seu diari digital. Francament, no ho entenem. La nostra web ens costa sols uns 50 € l’any de manteniment. doncs per a què tants diners? Els col·laboradors de La Veu no treballen de manera desinteressada pel país, com sí que ho fan els col·laboradors del projecte Antiblavers?
Perquè, en darrer terme, l’obsessió del Sr. Vizcaíno contra ERPV no és normal. I abans que algú comente quelcom, nosaltres no som d’ERPV. Igual com tampoc fou normal que censurara un article tan innocent com el del nostre company sobre Isabel de Villena.
Tot plegat, el Sr. Vizcaíno ha fet que el diari digital La Veu del País Valencià tinga un caràcter sectari, i en el camí haja perdut molta qualitat. També ha donat prou canxa als neoblavers, i es podria qualificar, doncs, de neoblaver. Raons totes elles més que suficients per a incloure el Sr. Vizcaíno a la llista.
-José Vicente Navarro Raga: És l’actual president del grup ara blaver (no fins 1977) Lo Rat Penat d’ençà de juliol de 2023. Per la rellevància d’aquesta entitat com a entitat blavera, calia posar-lo.
Ixen de la llista:
–Carlos Flores Juberías: Figura destacada de Vox al País Valencià i amb freqüents escarafalls anticatalanistes. Però al cap i la fi no és ningú important, i perd el temps escrivint patètics TWTs, que entren dins de l’esperpent més absolut.
–Llanos Massó: Presidenta de les Corts valencianes després del pacte PP-Vox de l’inici de la legislatura. És un personatge fosc i mediocre, que a més anirà fora a la més mínima, ja que fou l’única representant de Vox que romangué al seu càrrec després del trencament d’aquest partit amb els diferents governs autonòmics que recolzava en juliol de 2024.
–Ferran Esquilache: Aquest xic forma part del grup d’historiadors neoblavers Grup Harca junt a Vicent Baydal i Ferran Esquilache. No ha tingut mai una producció investigadora destacable i sempre ha anat a remolc de Baydal. És hora de treure’l, doncs de la llista.
–Frederic Aparici: Semblants raons han fet que el traguem de la llista. No és tampoc un xic amb una producció investigadora destacable.
–Sandra Ombuena: Quan aquesta xica presumptament fou presidenta de les Joventuts del GAV tenia interès que estiguera a la llista. Des d’aleshores ençà sols sabem que col·labora amb l’Institut d’Estudis Valencians, i no té tampoc una activitat investigadora remarcable.
I la llista restaria finalment, doncs, ordenada, d’aquesta manera:
1-Carlos Mazón: Creiem que no cal donar gaires explicacions de per què ha d’estar de número 1. Ja no és sols la seua nefasta, incompetent i miserable actuació front a la DANA a finals de novembre. Cal recordar també que d’ençà que és president de la Generalitat Valenciana, no ha parat de fer anticatalanisme i d’anar contra la llengua i la cultura valencianes.
2-Salomé Pradas: Segona en responsabilitat pels mals causats per la incompetència de la Generalitat Valenciana durant la DANA, i també autora de freqüents proclames anticatalanistes i antivalencianes en definitiva durant el seu curt pas pel Consell Valencià.
3-Nuria Montes: Tercera en responsabilitat pels mals causats per la incompetència de la Generalitat Valenciana durant la DANA. A aquesta no se li coneixen tants escarafalls anticatalanistes com als altres dos, però és madrilenya, i per tant, prou espanyolista.
4-José Antonio Rovira: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur. Però aquesta poca energia i ineptitud ha estat especialment nefasta respecte a la DANA. A hores d’ara encara hi ha molts xiquets que no poden anar a escola. Per no parlar de la mort de l’operari de TRAGSA degut a la seua incompetència. I continua sense anar a visitar alguna escola de les afectades. Sens dubte, el pitjor conseller d’Educació que hi hagut en la Generalitat Valenciana després de la seua restauració, si exceptuem la blavera Empar Cabanes.
5-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos. Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.
6-Vicent Baydal: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.
La seua inclusió en la llista, sí que tindria justificació, ja que és neoblaver. És a dir, no é blaver en sentit clàssic, sinó que ell i els seus amics del “Grup Harca”, dels quals parlarem més avall, pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i els seus amiguets d’eixe grup “Harca”, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.
D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).
La inclusió d’aquests dos darrers personatges en primeres posicions té un objectiu molt clar: Són les màximes figures (o les més actives) del blaverisme clàssic (Cristina Seguí) i del neoblaverisme (Vicent Baydal). Però qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències. Anem a encetar una campanya individual i personalitzada contra els dos en diversos àmbits, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet. L’objectiu principal és, evidentment, acabar amb la canxa i promoció que uns i altres mitjans de comunicació donen a semblants personatges. Sense mitjans no serien res. Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya. Hem de conseguir, doncs, treure’ls dels mitjans. I sobretot en el cas de Cristina Seguí, però també en el de Baydal, fer que treballen un poquet (Baydal està grosset, i això vol dir que és poc faener. Bo, segons el seu FB sembla que li agrada també el bon menjar). I això al final ens ho hauran d’agrair.
Per cert, a no cap dels dos se’ls ha vist anant a ajudar de voluntaris els pobles afectats per la DANA.
7-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.
8-Vicente González-Lizondo fill de Vicente González Lizondo, de nefasta memòria. Aquest xic s’entesta en intentar fer el mateix que feia son pare, anticatalanisme tronat. Potser no entenen la veritable valenciania, perquè aquesta familia és d’origen foraster (provenen de Casas Ibáñez, província d’Albacete). Sembla en qualsevol cas, un dels activistes blavers més actius a hores d’ara, i per això l’hem posat en posicions capdavanteres.
Per cert, recordem que tenim encetada una campanya perquè en Torrent (Horta Sud) lleven el nom d’un carrer a son pare Vicente González Lizondo. I és que això és inacceptable. I recordem també que Torrent ha estat tradicionalment un feu socialista, i que el PSOE valencià n’és culpable, per acció (si el posaren ells) o per omissió (si no han fet res perquè lleven aquest nom). Recordem també com el PSOE valencià subtilment ha afavorit el blaverisme d’ençà de la transició, com analitzem en l’apartat corresponent.
9-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.
10-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.
De les posicions 11 a 14 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables. Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle. Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa, singularment en Hongria. Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així. La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant. PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
–En posició dinovena i vintena estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.
–21-José Vicente Navarro Raga: President de Lo Rat Penat d’ençà de juliol de 2023.
–22-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
Aquests dos darrers són els presidents de dos de les tres màximes institucions blaveres en l’actualitat. Restaria la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), però el seu actual president, José Luis Manglano, tot i que sembla que sí estigué molt implicat en el bàndol blaver en la batalla de València de la transició, és ara un venerable vellet de 84 anys, totalment inofensiu.
–23-Ricard Chulià: Ja férem un ajust d’aquesta llista expressament per ell, i no anem a repetir el que diguérem llavors. Baixa posicions perquè considerem que els dos que hi ha davant d’ell, Navarro i Chilet, representen les màximes institucions “civils” blaveres i mereixen, doncs, estar davant.
–24-Zahia Guidoum: Hem parlat també extensament d’ella al principi d’aquest comunicat. Ella i Chulià, junt a Baydal, com hem dit, completen els personatges destacats de la candidatura neoblavera de “Reviscola” en Compromís.
–25-Moisès Vizcaíno: Ja hem parlat també abundosament d’ell a l’inici d’aquest comunicat. Hem insistit en el caràcter sectari i neoblaver del diari digital La Veu, que ell controla en tant que propietari.
–En les posicions número 26 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López i Toni Fontelles.
-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Baltasar Bueno. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes.
I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres enciclopèdies o llocs web per a trobar més informació sobre el personatge en qüestió, i on se pot verificar que el que afirmem, doncs, és cert.
Aquesta reestructuració d’urgència té una motivació principal, però, prou seriosa, que és la desgràcia que ha passat a conseqüència de la DANA i sobretot de la icompetència, inutilitat i mala fe del govern del PP a la Generalitat Valenciana. En especial farem la nostra xicoteta contribució a que els quatre primers de la llista no sols siguen remoguts del lloc on estan (dos d’elles ja ho han estat), sinó que reponguen davant la justícia per tot el que han fet (o millor dit, no han fet i deurien d’haver fet). I fins i tot, una volta s’acaben les seues responsabilitats penals, siguen exiliats del País Valencià, a poder ser a Madrid, que tant li agrada al president Mazón i al grup alacantí que li envolta.
Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.
Equip d’antiblavers.
P.S.: Acabem aquest comunicat amb un modest homenatge a les 222 víctimes de la DANA, en aquest cas musical. Posem l’ària Una furtiva laccrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti. Cantada per Luciano Pavarotti, possiblement el millor cantant d’òpera del s. XX. Una obra bella, amb la millor veu. Tot es poc per homenatjar els caiguts.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Reestructuració de la llista de Blavers d’ara
Fa poc ha emès Àpunt el documental Déu també parla valencià, centrat en la figura de Pere Riutort, i també en la situació de marginació de la llengua dins de l’Església catòlica valenciana d’ençà de la transició.
Aquesta és la crònica de premsa del documental:
En haver deixat enrere un camí asfaltat, un sacerdot puja al cim d’una muntanya de Tàrbena, a Alacant, havent de trepitjar les pedres d’un nou i escarpat camí; ho fa amb l’ajuda d’un bastó, però també del seu esperit indomable.
És una de les primeres imatges que es presenten, al documental Déu també parla valencià, del prevere mallorquí Pere Riutort (1935-2021), que dos mesos abans de morir va ser entrevistat amb motiu de la creació d’aquest treball del documentalista Valentí Figueres i el seu equip de la productora valenciana Los Sueños de la Hormiga Roja. Així, sense Riutort, però amb la presència de bona part dels protagonistes del projecte, entre els quals destaquen preveres i amics seus, el treball es presentarà el 2 d’octubre a les 19 hores al Teatre Micalet, de València, per demostrar que, com sosté Figueres, el camí que va emprendre Riutort durant la dècada de 1970 continua sent reivindicat en l’actualitat.
Va ser un camí en què aquest filòleg que va arribar al País Valencià el 1971 i va promoure l’ús del valencià en la litúrgia de tota l’extensió diocesana d’aquest territori “es va trobar uns vents contraris per poder caminar en plenes condicions”, com recorda un altre dels testimonis en aquest documental i coneixedor de les conviccions del sacerdot resident a Tàrbena, el monjo Josep Miquel Bausset. Aquesta onada de crítiques va aflorar en veure la llum el Llibre del Poble de Déu (1974), del qual Riutort va ser un dels motors en ser designat president de la Comissió Interdiocesana per als textos litúrgics en llengua vernacla. Una obra, paradoxalment, que havia rebut l’aprovació dels prelats valencians d’aquells temps.
“Tractant-se d’un llibre que permetia seguir les misses en valencià, tant Pere Riutort com els sacerdots valencians que van fer ús d’aquest document van ser instantàniament atacats i insultats —denuncia Bausset mig segle després de l’aparició del document, sufragat pel mateix Riutort—, i, així les coses, llevat del bisbe gironí Josep Maria Cases (1919-2002), de Sogorb-Castelló, cap dels altres quatre prelats el va fer seu“.
No obstant això, “el combatiu Riutort no es va doblegar” davant de tots aquests embats rebuts per alguns mitjans de comunicació i, fins i tot, per correu postal, com reflexiona Figueres, i va acabar convertint-se en exemple, durant dècades, per a sacerdots que observaven en la seva figura un trampolí per fer accedir al País Valencià les decisions en matèria lingüística preses al Concili Vaticà II. Alguns d’ells, però també experts en cultura valenciana, repassen al documental com la desllatinització de la litúrgia a les misses es va limitar a fer-se en castellà. “El que es va viure va ser un cas de terrorisme contra persones com Riutort i contra els cristians que volien viure la fe en la nostra llengua“, diu Bausset.
Per bé que, en l’actualitat, de les 2.500 misses celebrades cada setmana a les diòcesis valencianes, són una cinquantena les que s’acostumen a fer en valencià, “la pedra que va col·locar Riutort en aquest camí continua sent crucial, en tractar-se d’una obra aprovada, també, pel Vaticà“, apunta Valentí Figueres.
“Uns anys després que passés tot allò, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va enviar a l’Arquebisbat de València un missal en valencià, i allà, al Palau episcopal, està amagat en qualsevol calaix, sense ser aprovat”, reconeix Josep Miquel Bausset, que celebra, a pesar d’això, els “petits passos” que ha fet l’arquebisbe Enric Benavent: “Es mostra sensible per fer ús del valencià —acaba Bausset—, però ho té molt difícil; el clergat valencià, en general, creu que el valencià continua sent una llengua de segona“.
FEU DIFUSIÓ.
Si voleu que el documental es projecte en algun local, associació, cinema, etc. podeu contactar amb els responsables:
-mail@hormigaroja.com
El recomanem vivament, els que el veieu, segur que vos agradarà.
Equip d’antiblavers.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Estrena del documental “Déu també parla valencià”
Una volta més fem una reestructuració de la llista de “Blavers d’ara”. Hem fet un repàs, i hi havia unes omissions importants, que han estat compensades per altres personatges que ja no són importants, i que hem tret de la llista.
Entren a la llista:
Ací entren uns personatges neoblavers que havíem omès i que és important que estiguen. Veureu que cada volta els neoblavers tenen més importància en la nostra llista, i és que potser en el futur haurem de fer un apartat de la web dedicat al neoblaverisme o fins i tot dedicar-li una web sencera. Front a la decadència actual del blaverisme clàssic, aquests són l’enemic del futur del nacionalisme.
–Francesc Fort: Aquest és un personatge semidesconegut però molt important per al neoblaverisme. Aquest xic treballa a la Wikimedia Foundation, i està vinculat al projecte de la Wikipèdia des de fa molts anys. Darrerament sembla que seria l’encarregat de temes valencians a la Wikipedia en català. Degut a a seua influència, alguns articles claus de la Wikipèdia en català referits al País Valencià i també al nacionalisme valencià, tindrien una línia marcadament neoblavera (p.ex. les entrades sobre “Nacionalisme valencià” o sobre “Senyera del País Valencià”). Igualment altres articles sobre personalitats molestes al neoblaverisme estan retallats (p.ex. l’article sobre Joan Fuster, on no s’hi diu res de la seua extensa i brillant activitat intel·lectual fora de temes nacionalistes valencians). En darrer terme, gairebé tots els personatges del neoblaverisme tenen dedicats articles laudatoris i fins i tot extensos. A la Wikipèdia i en altres xarxes socials semblaria aquest personatge utilitzar el pseudònim de TaronjaSatsuma.
–Vicent Flor: Aquest és un neoblaver clàssic, que prové del blaverisme tradicional i fins i tot “heavy”. Algun dia se deuria aclarir quin paper tingué presumptament quan era president de les Joventuts d’Unió Valenciana en el naixement del Grup Vinatea (que embrutava i amenaçava els pocs comerços de la ciutat de València i voltants escrits en valencià normatiu. O en la campanya de 1992 de pintades de “Barcelona 92-València 0”. Tanmateix, sí és cert que anà evolucionant lentament, acceptant la unitat de la llengua, enfrontant-se al president d’UV Vicente González Lizondo, i al final unint-se al PVN (Partit Valencià Nacionalista). Fou el model de “blaver reconvertit”, i ha rebut al llarg dels anys una ajuda descarada de diferents personatges com Rafa Castelló (marit de Pepa Chesa, que li “ajudà” a entrar al Departament de Sociologia de la Universitat de València) o d’Agustí Colomines (tèrbol personatge que representa el sector de l’antiga Convergència que vol renunciar als PPCC per a centrar-se en la independència sols del Principat, com ja denunciàrem en el seu dia) a través de l’Editorial Afers (vinculada a Agustí Colomines i que no fa més que publicar-li tot el que escriu aquest xic, encara que tinga poca qualitat). Tanmateix, tanta “evolució”, en el fons no ho és tant. Aquest xic defensa aferrissadament una identitat valenciana diferent a la catalana (encara que, insistim, Agustí Colomines i el sector puigdemontista en general li riguen la gràcia). També defensa altres idees discutibles des del punt de vista nacionalista, com ara dir que el València C.F. és un focus de nacionalisme, quan és el contrari, tal com demostrem en un apartat de la web, i es pot veure en l’actualitat també. Aquest xic, en fi, agafà moltíssim material de la nostra web per a la seua tesi doctoral i estudis sobre el blaverisme. No passa res, tot el material de la web és públic i el posàrem per a divulgació. Però podia haver-ho reconegut o haver-ho dit en algun lloc. “Acknowledgement” diuen a països més educats que el nostre.
–Pere Fuset: Aquest xic prové del GAV (com Vicent Flor) i també diu que ha “evolucionat”. El cas és que mentre fou el principal administrador de la web “valencianisme.com” difongué el neoblaverisme tot el que pogué. També és cert que el seu “activisme” neoblaver ha acabat en quant li han donat un càrrec com a regidor a l’Ajuntament de València (amb un bon souet) i altres prebendes. Des d’aleshores ençà sembla més preocupat aquest xic per fer activisme LGTB que alra cosa. Això és molt respectable, però clar, no és nacionalisme. D’altra banda, com a president un temps de la Junta Central Fallera o com a responsable de Compromís en eixe organisme, poc o res ha fet per a canviar el món faller, o perquè eixe món deixe de ser un feu espanyolista i blaver.
–Víctor Baeta: Hem dubtat per a posar a aquest personatge, però la seua obsessió neoblavera ens obliguen a fer-ho. La seua evolució ideològica és delirant (FRAP-PCPV_MDT-UPV-RVPVE). I més encara la seua obsessió neoblavera, quan ell és nascut a Barcelona, i ha patit durant molts anys l’anticatalanisme de la ciutat de València dels anys 70, 80 i 90 del s. XX. També hem inclòs el seu partidet neoblaver RVPVE en la llista de partits. L’article que li dedica la wiki en català, per cert, a més de ser prou laudatori, amaga la seua passada militància en partits espanyolistes (FRAP i PCPV), la qual cosa no és científica. Però ja hem dit que la wiki en català referida al PV té un to marcadament neoblaver, que li ha imprès l’esmentat Francesc Fort.
Ixen de la llista:
–Vicente Iranzo: Aquest pseudo-intel·lectual blaver (amb una xifra ridícula de publicacions) està fins i tot desaparegut de les xarxes socials, on se volia fer de notar. És totalment, doncs, irrellevant, i per tant el treiem de la llista.
–Pepe Herrero. Aquest periodista radiofònic investigat i condemnat pels aldarulls del 9 d’Octubre de 2017, és un vulgar periodista radiofònic d’un programa de ràdio totalment irrellevant. Ix de la llista, doncs.
–José Javier Esparza: Periodista nacut a València però d’origen foraster. Participa habitualment en mitjans de comunicació madrilenys d’ultradreta. Du un ull tapat, com si fóra un pirata, la qual cosa li dóna un aspecte sinistre. Els seus programes tenen escassa audiència, i per tant ix de la llista.
–Vicente Barrera Simó: Ex-torero que pujà a la categoria de vice-president i conseller de Cultura per Vox. El seu pas per la conselleria de Cultura, on estigué menys d’un any, fou nefast en tots els sentits, ja que a banda de no fomentar la cultura i fomentar activitats tan dubtosament “culturals” com la tauromàquia, estigué obsessionat amb l’anticatalanisme. Com ja no és conseller, cal, doncs, treure’l de la llista.
I la llista restaria, doncs, ordenada, d’aquesta manera:
1-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos. Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella. Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya personal i individualitzada contra ella, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet, Ja informarem. I de moment la posem en primera posició de la llista.
Tot seguit venen les màximes figures de l’actual govern valencià que destaquen pel seu anticatalanisme.
2-Carlos Mazón Guixot: Un personatge fins al moment fosc en diverses administracions peperes, però a qui el poder se li ha pujat al cap de manera total. D’altra banda el seu anticatalanisme forma part del seu espanyolisme acèrrim. La darrera eixida de to seua en aquest sentit fou en dir que ell governa desde el Estado español y para el Estado español. Com diria el twitter Joaquim Torrent sic! Això a banda que com molts “alicantinos” creuen que l’activitat econòmica sols és el turisme, i no pensen fomentar ni ajudar altres sectors. Sembla que tindrem altra legislatura amb cap ajuda a l’agricultura valenciana ni al sector de la taronja. I això, per als que som descendents de llauradors de taronja és senzillament insultant. Aquest individu, en definitiva, fa certa la dita de “alicantino, guapo y fino”, en el sentit lleig, d’aquesta dita.
3-José Antonio Rovira Jover: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur.
Aquests dos representants del govern valencià fins ara citats tenen ambdós cognoms catalans (Mazón és una castellanització de Massó. En Alacant i Múrcia hi ha moltíssims cognoms catalans castellanitzats: Reverte, Pujante / Pujalte, Puche, Rosique, etc.). I com és possible que algú renegue dels seus orígens, i fins i tot els odie? Sigmund Freud no s’ho aconseguiria explicar mai. Si és per llapaculisme i submissió a la seua nova identitat nacional castellana, doncs això és senzillament miserable.
Les altres dos figures d’aquest govern que incloquem a la llista tenen un origen, però, foraster:
4-Carlos Flores Juberías. Personatge curisosíssim, histriònic i en alguns aspectes divertit. Exmilitant de Fuerza Nueva, professor actual de Dret Constitucional. Es coneix que eixe departament és un cau de fatxes, perquè també hi ha entre altres, un altre il·lustre feixista valencià, Gorän Rollnert. Tornant al Sr. Flores, ara és diputat al Congrés dels Diputats espanyol per Vox. Fou condemnat per suposats maltractaments a una ex-parella que tingué. Es coneix que aquest senyor té poca feina, o molt de temps lliure, perquè no para de fer activisme per les xarxes socials, en especial Twitter.
5-Llanos Massó: Presidenta de les Corts Valencianes per Vox. Malgrat el cognom català, és albacetenya (la qual cosa indica també el seu nom propi, ja que la Virgen de los Llanos és la patrona d’Albacete). Ha destacat també pels habituals estirabots anticatalanistes de la dreta valenciana. Tenim, doncs, un altre exemple de manxecs que venen ací a no integrar-se i intentar imposar-nos la seua cultura, i que canalitzen el seu espanyolisme en anticatalanisme, com ja feren Manolo del Hierro, Antonio Palomares, Vicente González Lizondo i tants altres.
Tots aquests tenen en comú una característica que hem citat sols respecte al primer: se’ls ha pujat el poder al cap. Pobrets, no entenen que el poder és transitori, i que ells dins d’un temps no seran ningú. Perquè els que tenim ja uns quants anys sols hem vist un personatge de la dreta valenciana governar molt de temps: A na Rita Barberà, i al final també acabà caiguent, i fins i tot de manera aparatosa. Tots aquests esmentats eren fins fa no res foscos i mediocres, i de fet ho contiuen siguent. No duraran molt en el càrrec, doncs, i ficaran la pota més aviat que tard.
A continuació, expliquem la següent classificació que hem seguit:
6-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.
7-Vicente González-Lizondo fill de Vicente González Lizondo, de nefasta memòria. Aquest xic s’entesta en intentar fer el mateix que feia son pare, anticatalanisme tronat. Potser no entenen la veritable valenciania, perquè aquesta familia és d’origen foraster (provenen de Casas Ibáñez, província d’Albacete). Sembla en qualsevol cas, l’activista blaver més actiu a hores d’ara, i per això l’hem posat en posicions capdavanteres.
Per cert, recordem que tenim encetada una campanya perquè en Torrent (Horta Sud) lleven el nom d’un carrer a son pare Vicente González Lizondo. I és que això és inacceptable. I recordem també que Torrent ha estat tradicionalment un feu socialista, i que el PSOE valencià n’és culpable, per acció (si el posaren ells) o per omissió (si no han fet res perquè lleven aquest nom). Recordem també com el PSOE valencià subtilment ha afavorit el blaverisme d’ençà de la transició, com analitzem en l’apartat corresponent.
8-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.
9-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.
De les posicions 10 a 13 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables. Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle. Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa. Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així. La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant. PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
De les posicions catorzena a dessetena estan els neoblavers que hem esmentat al principi i que entren a la llista:Francesc Fort, Vicent Flor, Pere Fuset i Víctor Baeta.
–En posició dihuitena i dinovena estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.
–20-Enric Esteve, president de l’entitat blavera Lo Rat Penat./
–Entre les posicions 21 i 23 hem posat a les tres màximes figures “intel·lectuals” del neoblaverisme al País Valencià: Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi.
La seua inclusió en la llista, sí que tindria una certa justificació, ja que són neoblavers. És a dir, no són blavers en sentit clàssic, sinó que pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i Esquilache, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.
D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).
Els altres dos, sobretot Esquilache, són una mena dels seus esbirres. Aparisi a més és un xic força cregut.
–24-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
–Entre les posicions número 25 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López, Toni Fontelles i Sandra Ombuena.
-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Baltasar Bueno. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes.
I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres encilopèdies per a trobar més informació sobre el personatge en qüestió, i on se pot verificar que el que afirmem, doncs, és cert. I fins i tot, tots els que ixen, en especial els que pugen posicions o estan en posicions davanteres, ens deurien agrair que els fem publicitat i els donem a conèixer. Hi ha molts blavers que ens han demanat personalment estar en la llista, i no hem accedit!
Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.
Equip d’antiblavers.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Reestructuració de la llista de “Blavers d’ara”
Com ja hem comentat molt sovint, en 2011 la web visqué un procés de reestructuració. Mirtjançant aquest procés, entre altres coses, la web primigènia, que es deia www.antiblavers.info , passà a dir-se www.antiblavers.org .
El nom de www.antiblavers.info quedà per a un recent creat blog. Amb el temps, i degut a problemes amb el servidor, el nom es canvià a l’actual, www.antiblavers.net .
El blog www.antiblavers.net pretén oferir un contingut fresc, àgil i directe. I tot i que no ha tingut la ressonància de la web principal, estem molt contents també amb la seua funció i els resultats aconseguits.
Els webmestres imformàtics decidiren en el seu dia posar com a imatge distintiva del blog el bell dibuix que féu el dibuixant flamenc Anton van Wijngaerde de la ciutat de València en panoràmica en 1563, i amb ell ens acomiadem.
Una volta més, als seguidors de la web, gràcies pel vostre suport.
Equip d’antiblavers.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Tretzè aniversari de www.antiblavers.net
L’any 2015 fou un any dur per a nosaltres, ja que ens deixaren molts (massa) amics. En febrer d’aquell any ens deixà Pere Maria Orts i Bosch, amb qui tinguérem una relació amical durant tants anys. La seua mort, però, tenint present que tenia 94 anys, era esperada. I a finals d’aquell any ens deixà Francesc de Paula Burguera, amb qui tingueren sols uns pocs contactes personals però que era una persona que admiràvem profundament.
Però la mort de l’amic Jaume Sanz i Buxó ens sobtà de ple. En primer lloc, perquè fou sobtada, cosa d’un parell de mesos. En segon lloc, perquè el nostre amic sols tenia 48 anys. En tercer lloc, perquè era més que un amic, era un conseller, un recolzament, una persona que sabies que sempre estava allà, i que si la necessitaves, de ben segur que t’ajudaria i podies comptar amb ell.
He conegut al llarg de la meua vida poques persones de la categoria d’en Jaume. Era una persona optimista per naturalesa. A més com hem dit, tenia seny o trellat com diem ací. Era una persona tranquil·la i que transmetia tranquil·litat als qui l’envoltaven.
Podria seguir dient qualitats seues, però després de fer un balanç, crec que la seua qualitat principal era la fidelitat. Fidelitat a la família, en primer lloc, era un home que l’estimava profundament. Fidelitat als amics, com he dit adés, sabies que sempre podies comptar amb ell, que sempre estava si alguna volta el necessitaves. Fidelitat a la nació, era un nacionalista íntegre. Fidelitat, en definitiva, a totes les coses que són realment importants.
En Jaume ens recolzà en el projecte de la web des dels inicis, de manera sincera i entusiasta, com sempre feia ell les coses. En Jaume, tot i ser originari del Principat de Catalunya, era d’origen valencià, i sempre tenia interès per les coses valencianes i, siguent ell un nacionalista, com no, pel nacionalisme valencià. Una vegada en una conversa informal, un del nostre equip li digué que en aquesta vida hom havia de fer tres coses: Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill, i que eixa persona havia fet les dos primeres coses i li mancava la tercera. Llavors en Jaume digué: “Antiblavers és un fill”. És una afirmació potser exagerada, però demostra com valorava i apreciava el nostre projecte.
I conclourem aquesta nota amb aquesta imatge, que creiem que representa l’esperit d’en Jaume:
Aquesta imatge és d’un llibre medieval que es diu Vidal Maior. Aquest llibre recull la compilació dels Furs d’Aragó feta al s. XIII en temps de Jaume I pel bisbe d’Osca, el català Vidal de Canyelles. Aquesta imatge mostra precisament el rei En Jaume manant a Vidal de Canyelles la compilació dels furs aragonesos.
L’hem triada per molts motius. En primer lloc, i encara que siga casualitat, perquè el protagonista es diu Jaume, com ell. En segon lloc, perquè trobem que és una imatge bellíssima, com bellíssima era l’ànima d’en Jaume Sanz i Buxó. En tercer lloc, perquè representa un rei que vol posar ordre, mesura, dret, en definitiva. Tot això féu en Jaume Sanz en vida en molts diversos àmbits.
Mon pare sempre deia que es van morint les bones persones (i ell, mon pare, era també una bona persona) abans que les dolentes. Per desgràcia, el cas d’en Jaume li dóna la raó.
Servisca, doncs, aquesta nota com a modest homenatge a una persona que fou més que un amic, i la falta del qual ens deixà un gran buit irreparable.
Equip d’antiblavers.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Novè aniversari del traspàs d’en Jaume Sanz i Buxó
Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.
La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.
Durant aquests 19 anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.
Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.
Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests désset anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.
Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.
I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanyara més que el propi president de la Generalitat Valenciana quan presidí una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.
Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.
Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.
Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver. I la prova més evident l’hem tinguda recentment, quan, enmig d’uns atacs continus i brutals del PP i Vox a la nostra terra, no para de fer declaracions de que “els valencians no són catalans ni ho han estat mai”. Ell és lliure de creure-ho si ho vol. Però fer passar això com a veritat científica, i més en aquests moments, és d’una mesquinesa total. I demostra que al final, aquest xic no és que siga neoblaver, és que és blaver directament.
Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. I de moment estem capficats en dos tasques gegantines:
1-Amb l’ajuda d’un heroic col·laborador vàrem traduir tots els continguts de la web al castellà i a l’anglès.
Les traduccions d’aquest col·laborador evidentment les revisàrem, i això ens ajudà a actualitzar i millorar els continguts, eliminant links que no funcionaven, afegint info destacable, com ara la menció i publicació en la web de l’article La Lepra Catalanista de Blasco Ibáñez, una gran mancança des dels inicis de la web, que gràcies a la revisió que férem dels continguts, hem subsanat.
Donem des d’ací públicament les gràcies a aquest col·laborador que tan gegantina tasca està fent, i que tanta difusió i lluentor li donarà a la nostra web.
També enllestírem la traducció de la web al francès i a l’alemany.
2-Hem encetat una campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. No hi ha res que represente millor l’essència valenciana que la taronja. Molts valencians a més som descendents de llauradors de tarongers. I la taronja podem dir que és la reina de les fruites, una fruita de propietats excepcionals.
I la situació del camp valencià, i del sector de la taronja en concret és dramàtica. I el més greu és que ningú no en parla d’això.
Amb aquesta campanya pretenem ajudar els llauradors de la millor, o potser única, manera que hi ha: ës ajudar a que el que produeixen el venguen directament al consumidor final sense passar per intermediaris. Els intermediaris, i concretament les cadenes de supermercats, són autèntiques sangoneres del camp valencià i dels llauradors de taronja. I aquesta és l’única solució.
Tot just hem encetat aquesta campanya, però anem a diversificar-la de totes les maneres possibles.
Considerem que és la campanya més noble i més grandiosa que hem encetat mai.
Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 19 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.
Endavant.
Equip d’antiblavers.
Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Dinovè aniversari del projecte antiblavers
Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.
Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.
L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):
També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.
En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.
Hui fa 317 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.
Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.
L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.net vos convida a lluitar per aquesta terra.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Que tingueu un bon 25 d’abril
Hui és 23 d’abril, el dia de sant Jordi. L’equip de www.antiblavers.org vol desitjar-vos, doncs, un feliç dia de sant Jordi. És una jornada festiva a diversos indrets: el Principat, Aragó, Castella i Lleó (per motius aliens a sant Jordi, sinó perquè eixe dia és la data de la batalla de Villalar), etc.
Sant Jordi fou el sant patró dels diversos territoris de la Corona d’Aragó, a més de ser el sant patró de diveros indrets d’Europa: Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia, etc.
Pel que fa a la nostra terra, fou l’antic sant patró del Regne de València, abans que fóra substituït per sant Vicent Ferrer, i fou el patró i emblema del braç militar (nobiliari) a les Corts valencianes. Conta la tradició que sant Jordi baixà del cel a lluitar amb els cristians a la batalla del Puig, com mostra el magnífic retaule de Marçal de Sax que hui dia és al Museu de Victòria i Albert de Londres:
També és d’especial veneració a Alcoi, per haver-se aparegut segons diu la tradició durant el setge dels moros revoltats en 1276.
D’altra banda, el dia de sant Jordi és el dia mundial del llibre, i a tot el món se celebra aquesta data amb vendes i presents de llibres.
Que tingueu, doncs, un bon dia.
Equip d’antiblavers.
Publicat dins deGeneral|Comentaris tancats a Feliç dia de sant Jordi
