Finalització de la traducció de la web www.antiblavers.org al castellà i l’anglès

Benvolguts amics:

Ahir finalitzà la tasca titànica de traducció del contingut de la web al castellà i l’anglès. Sols no s’han traduït les següents parts:

1-El fòrum, per raons òbvies.

2-Les explicacions de les vora 3000 imatges i documents de la galeria, i no per manca de ganes, sinó perquè el sistema informàtic de la web no ho permet.

3-La secció “Blavers d’ara”, que és una secció canviant i dinàmica. Estudiarem, però, traduir-la també en el futur.

Tota la resta de contingut de la web, inclosos material addicional i argumentacions, ha estat, doncs, traduït al castellà i l’anglès. Ja hi havia traduccions a aquestes llengües de la secció “Des de l’exterior”, on els articles dels professors Radatz i Martin havien estat traduïts des de l’inici de la web al català, castellà i anglès (tot conservant la versió originària en alemany respecte al professor Radatz i en francès respecte al professor Martin).

Si observeu bé, a dalt a la dreta hi ha unes banderetes que permeten triar la llengua:

https://i.imgur.com/sCOHR8v.jpg

I el principal artífex d’aquesta cosa tan meravellosa ha estat un jove col·laborador, que ella a soles ha fet la major part d’aquesta tan titànica i gegantina tasca. A ell li hem de donar un enorme agraïment.

Així mateix, aquesta traducció ens ha obligat a revisar la web i actualitzar-la: Eliminant xicotets errors, links que ja no funcionen, etc. També afegint contingut que mancava. P.ex. la referència a La Lepra Catalanista en parlar de Blasco Ibáñez, o explicant els lamentables fets del 9 d’Octubre de 2017 en parlar de la violència blavera.

El projecte antiblavers, doncs, continua avant amb més força que mai. Aquesta notícia és un perfecte colofó al 17 aniversari de la web, recentment celebrat (camí ja del 18è doncs). En el camí s’han quedat les patètiques webs ultrablaveres elpalleter.com i valenciafreedom.com I també la web neoblavera valencianisme.com

Ara és moment que tots els que han criticat en un moment o altre la nostra web, usant una entranyable expressió del nostre amic Toni Cucarella, rosseguen ferro. Per exemple la Redeula (aka Paula Menero i Saborit), que continua fent la mona en internet. O Vicent Baydal, al qual la seua vida social activa li priva temps d’investigar (i de preparar-se p.ex. per a les oposicions a profe de la UJI que ha perdut recentment). O al pesadíssim islamòfil David Segarra (que fa patètiques dissertacions islamistes a TWT), etc. etc.

També a tots aquells que han aprofitat material de la nostra web en un moment, i després no han fet cap menció d’agraïment (acknowledgement diuen a països més educats que el nostre. P.ex. Vicent Flor, que agafà molt de material i info de la nostra web per a la seua tesi doctoral, i que després no sols no ne féu cap menció en ella a la nostra web, sinó que agraí això a un dels nostres col·laboradors censurant-li la publicació d’un llibre a la Institució el Magnànim de la Diputació de València (que presideix i on cobra més que el president Ximo Puig).

Però bé, nosaltres quan férem la web posàrem tot el material (que ens ha costat molt de treball i esforç aconseguir i sistematitzar) a disposició de tot aquell a qui li poguera servir. No férem una web de pagament. I hem usat la magnanimitat que sempre ha tingut el poble llaurador valencià, convidant de la seua collita els forasters (cosa que encara perdura).

A nosaltres no ens preocupen aquestes misèries. Gaudim del moment i no podem deixar de sentir llàstima respecte a eixos que estaran ara, com diria el gran Toni, rossegant ferro. Sobretot perquè l’enveja és el pecat principal dels valencians.

Però bo, tornant a l’inici, estem enormement satisfets pel resultat. En primer lloc, perquè aquestes traduccions donaran a conèixer el semi-amagat fenomen blaver de la transició (amb tota la seua càrrega de violència) a molta més gent. En segon lloc, perquè la nostra web d’aquesta manera, guanya més seriositat i caràcter científic (que sempre hem procurat que tinga d’altra banda). En tercer lloc, perquè aquestes traduccions obren nous camins de difusió i de col·laboració científica. En quart lloc, perquè per fi hem culminat un gran somni que teníem fa molts anys, i que no havíem pogut fer realitat encara.

Però nosaltres som justos i no mesquins. El principal artífex de tot això ha estat, com hem dit, un jove col·laborador. A ell li donem, doncs, el nostre més pregon agraïment.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Setè aniversari del traspàs d’En Jaume Sanz i Buxó

Benvolguts amics:

L’any 2015 fou un any dur per a nosaltres, ja que ens deixaren molts (massa) amics. En febrer d’aquell any ens deixà Pere Maria Orts i Bosch, amb qui tinguérem una relació amical durant tants anys. La seua mort, però, tenint present que tenia 94 anys, era esperada. I a finals d’aquell any ens deixà Francesc de Paula Burguera, amb qui tingueren sols uns pocs contactes personals però que era una persona que admiràvem profundament.

Però la mort de l’amic Jaume Sanz i Buxó ens sobtà de ple. En primer lloc, perquè fou sobtada, cosa d’un parell de mesos. En segon lloc, perquè el nostre amic sols tenia 48 anys. En tercer lloc, perquè era més que un amic, era un conseller, un recolzament, una persona que sabies que sempre estava allà, i que si la necessitaves, de ben segur que t’ajudaria i podies comptar amb ell.

He conegut al llarg de la meua vida poques persones de la categoria d’en Jaume. Era una persona optimista per naturalesa. A més com hem dit, tenia seny o trellat com diem ací. Era una persona tranquil·la i que transmetia tranquil·litat als qui l’envoltaven.

Podria seguir dient qualitats seues, però després de fer un balanç, crec que la seua qualitat principal era la fidelitat. Fidelitat a la família, en primer lloc, era un home que l’estimava profundament. Fidelitat als amics, com he dit adés, sabies que sempre podies comptar amb ell, que sempre estava si alguna volta el necessitaves. Fidelitat a la nació, era un nacionalista íntegre. Fidelitat, en definitiva, a totes les coses que són realment importants.

En Jaume ens recolzà en el projecte de la web des dels inicis, de manera sincera i entusiasta, com sempre feia ell les coses. En Jaume, tot i ser originari del Principat de Catalunya, era d’origen valencià, i sempre tenia interès per les coses valencianes i, siguent ell un nacionalista, com no, pel nacionalisme valencià. Una vegada en una conversa informal, un del nostre equip li digué que en aquesta vida hom havia de fer tres coses: Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill, i que eixa persona havia fet les dos primeres coses i li mancava la tercera. Llavors en Jaume digué: “Antiblavers és un fill”. És una afirmació potser exagerada, però demostra com valorava i apreciava el nostre projecte.

I conclourem aquesta nota amb aquesta imatge, que creiem que representa l’esperit d’en Jaume:

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/normal_Jaume_I_Vidal_Maior.jpg

Aquesta imatge és d’un llibre medieval que es diu Vidal Maior. Aquest llibre recull la compilació dels Furs d’Aragó feta al s. XIII en temps de Jaume I pel bisbe d’Osca, el català Vidal de Canyelles. Aquesta imatge mostra precisament el rei En Jaume manant a Vidal de Canyelles la compilació dels furs aragonesos.

L’hem triada per molts motius. En primer lloc, i encara que siga casualitat, perquè el protagonista es diu Jaume, com ell. En segon lloc, perquè trobem que és una imatge bellíssima, com bellíssima era l’ànima d’en Jaume Sanz i Buxó. En tercer lloc, perquè representa un rei que vol posar ordre, mesura, dret, en definitiva. Tot això féu en Jaume Sanz en vida en molts diversos àmbits.

Mon pare sempre deia que es van morint les bones persones (i ell, mon pare, era també una bona persona) abans que les dolentes. Per desgràcia, el cas d’en Jaume li dóna la raó.

Servisca, doncs, aquesta nota com a modest homenatge a una persona que fou més que un amic, i la falta del qual ens deixà un gran buit irreparable.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Setè aniversari del traspàs d’En Jaume Sanz i Buxó

Onzè aniversari de www.antiblavers.net

Benvolguts amics:

Com ja hem comentat molt sovint, en 2011 la web visqué un procés de reestructuració. Mirtjançant aquest procés, entre altres coses, la web primigènia, que es deia www.antiblavers.info , passà a dir-se www.antiblavers.org .

El nom de www.antiblavers.info quedà per a un recent creat blog. Amb el temps, i degut a problemes amb el servidor, el nom es canvià a l’actual, www.antiblavers.net .

El blog www.antiblavers.net pretén oferir un contingut fresc, àgil i directe. I tot i que no ha tingut la ressonància de la web principal, estem molt contents també amb la seua funció i els resultats aconseguits.

Els webmestres imformàtics decidiren en el seu dia posar com a imatge distintiva del blog el bell dibuix que féu el dibuixant flamenc Anton van Wijngaerde de la ciutat de València en panoràmica en 1563, i amb ell ens acomiadem.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Van_den_Wijngaerde_Valencia4.jpg

Una volta més, als seguidors de la web, gràcies pel vostre suport.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Onzè aniversari de www.antiblavers.net

Dessetè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests setze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.

Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.

I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanya més que el propi president de la Generalitat Valenciana presidint una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.

Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.   

Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.

Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. I de moment estem capficats en dos tasques gegantines:

1-Amb l’ajuda d’un heroic col·laborador estem traduint tots els continguts de la web al castellà i a l’anglès. De moment anem per la secció de Violència blavera, i si tenim present que la secció Des de l’exterior està traduïda des dels inicis de la web, podem dir que ja tenim més de la meitat de la web traduïda.

Les traduccions d’aquest col·laborador evidentment les revisem, i això ens ajuda a actualitzar i millorar els continguts, eliminant links que no funcionen, afegint info destacable, com ara la menció i publicació en la web de l’article La Lepra Catalanista de Blasco Ibáñez, una gran mancança des dels inicis de la web, que gràcies a la revisió que estem fent dels continguts, hem subsanat.

Donem des d’ací públicament les gràcies a aquest col·laborador que tan gegantina tasca està fent, i que tanta difusió i lluentor li donarà a la nostra web.

2-Hem encetat una campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. No hi ha res que representa millor l’essència valenciana que la taronja. Molts valencians a més som descendents de llauradors de tarongers. I la taronja podem dir que és la reina de les fruites, una fruita de propietats excepcionals.

I la situació del camp valencià, i del sector de la taronja en concret és dramàtica. I el més greu és que ningú no en parla d’això.

Amb aquesta campanya pretenem ajudar els llauradors de la millor, o potser única, manera que hi ha: ës ajudar a que el que produeixen el venguen directament al consumidor final sense passar per intermediaris. Els intermediaris, i concretament les cadenes de supermercats, són autèntiques sangoneres del camp valencià i dels llauradors de taronja. I aquesta és l’única solució.

Tot just hem encetat aquesta campanya, però anem a diversificar-la de totes les maneres possibles.

Considerem que és la campanya més noble i més grandiosa que hem encetat mai.

Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 17 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Dessetè aniversari del projecte antiblavers

Que tingueu tots un bon 25 d’abril

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_Batalla.Almansa.jpg
https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Batalladealmansa.jpg

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/normal_Felip_V_X%C3%A0tiva.jpg

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.

Hui fa 315 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/Guillem.Agullo.jpg

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.net vos convida a lluitar per aquesta terra.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Que tingueu tots un bon 25 d’abril

Reestructuració de la llista de Blavers d’ara

Benvolguts amics:

Com sabeu, periòdicament reestructurem la llista de “Blavers d’ara”, ja que les circumstàncies i la realitat canvia contínuament. Feia més d’un any que no l’actualitzàvem, i veureu que els canvis són profunds. D’entrada, ixen 10 personatges i entren altres 10. Ací ho expliquem:

Ixen:

1-Isabel Bonig: Ja no és la màxima figura del PP valencià, i sembla que també s’ha retirat de la vida pública, i llavors ja no és rellevant per a la llista. Pe r iguals racons ix de la llista altre pepero il·lustre, Jorge Bellver.

2-Javier Cervera: Aquest xic era el cap de la Curva Nord, implicat en les violentes agressions del 9 d’Octubre de 2017. Está judicat des de llavors, però sembla que aquest plet s’està allargant massa. Des d’aleshores dimití de la presidència de la Curva Nord i no és, doncs, rellevant.

3-Hermann Tertsch: Rebérem molts comentaris privats de que aquesta llista nostra s’havia de cenyir a personatges estictament valencians o molt vinculats al PV. Potser tenien raó, i per aquesta raó l’anem a treure. D’altra banda, aquest personatge sembla haver entrat en una dinàmica autodestructiva, i recentment aparegué en una vídeo visiblement begut en un bar. Què diria son pare Ekkehard Tertsch, que fou militant del partit nazi, després economista de prestigi i que devia ser, doncs, una persona prou seriosa?

Per la mateixa raó (no és un personatge estrictament valencià), Albert Boadella. Aquest home, d’altra banda, està ja prou vellet i decadent, i les seues gracietes, sempre repetitives, ja no se les riuen ni a Madrid, on s’anà a viure fa uns anys. Bo, les seues “fugues” i “exilis” són això, teatrals, perquè ell va i ve al seu poble de l’Empordà. Igual que quan a finals dels 70 s’exilià a França, tornant poc després. Però en fi, aquest personatge té ja vora 80 anys i no pinta res, fins i tot deixà de ser director dels Joglars, la companyia de teatre fundada per ell i que dirigí tants anys. Ja no pinta, doncs, absolutament res, i és raó així més que de sobres perquè el treguem de la llista.

4-Juan García Sentandreu: Aquesta és una gigura històrica del blaverisme, i també de la violència blavera. Tanmateix, d’ençà de la desfeta electoral de “Coalición Valenciana” en 2011, sabem que està fins i tot arruïnat econòmicament. La seua vida pública és també ja gairebé inexistent, i aquest individu té ja més de 60 anys i està, doncs, vell i decrèpit. Està totalment acabat, doncs.
La seua exclusió de la llista és un senyal evident de la desfeta del blaverisme.

5-Hem eliminat ja una sèrie de pseudo-intel·lectuals blavers com Leopoldo PeñarrojaRicardo García Moya o María Teresa Puerto. Aquests pseudo-intel·lectuals no tenen absolutament cap rellevància hui dia, i de fet no n’han tingut mai, ja que són gent mediocre i sense qualitat intel·lectual. Raó més que de sobres perquè isquen de la llista.

6-Les ties maries Marisa i Isabella. Aquestes eren això, ties maries. Les posàrem un poc perquè recordaven el fenomen de les ties maries blaveres de la transició, i per què no dir-ho, perquè eren hilarants aquestes indivídues. Però en realitat no eren ningú, i el moviment d’agitació blavera que volien crear ha quedat en no res al final.

Entren

1-María Consuelo Reyna: És un error imperdonable de la nostra web no haver posart aquesta dona en primera posició de la llista durant els  vora 17 anys que la nostra web està activa. ELLA és la principal responsable de l’anticatalanisme que ha afectat la societat valenciana. I no sols això, sinó de l’odi, divisió i fractura social que això ha causat en el poble valencià. I tot per una presumpta frustració sentimental-amorosa-sexual amb Manuel Sánchez Ayuso. El mal que ha fet és difícil de reparar.
Per això mateix, no pot ni deu viure una vida d’allò més tranquil·la. Molts col·laboradors de la web ens han suggerit que encetem campanyes contra ella i li demanem comptes d’alguna manera. I això anem a fer, I posar-la en primera posició de la llista serà el primer pas.

2-Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web, després de María Consuelo Reyna, com hem dit adés. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco a qui Pere Mayor obeïa com un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, està de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NCAIONSLITA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.

3-Cake Minuesa és un pseudo-periodista d’extrema dreta espanyolista que ha fet de la provocació i intent de boicot d’actes de l’esquerra i del nacionalisme (en especial del nacionalisme dels PPCC) el seu “modus operandi”. Ja ha rebut denúncies i condemnes judicials per això i àdhuc li han tocat la careta més d’una volta. Nosaltres no anem a fer això evidentment però anem a denunciar la seua activitat espanyolista, antivalenciana i provocadora. També destaquem que aquest individu és nascut a Gandia (la Safor), tot i que pels cognoms deu ser fill de forasters establerts allà. I per tot plegat, l’incloem a la llista.

4-Frederic Aparisi: Aquest xic és un historiador neoblaver de la colleta de Baydal i Esquilache, amb els que forma l’anomenat “Grup Harca”. Ja ficàrem en el seu dia a la llista a aquests dos, per la seua evident activitat neoblavera. Aquest xic no el posàrem al seu dia perquè semblava un investigador més seriós, però hem descobert que no és així. Mirant les fotos seues hem vist que està grosset i que fa cara d’autosatisfet. Això vol dir que aquest xic no treballa dur. També fa vida social, ço que és incompatible amb la vida d’un investigador seriós. I finalment llegint el seu CV publicat a la web del grup Harca, diu al final que “ha rebut moltes premis i distincions”. Però aquest xic, és investigador o va als Òscar de cinema?

5-Paquita Chilet: Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.

6-Paula Menero i Saborit: Aquesta xica utilitza a les xarxes socials el pseudònim de Redeula. Aquesta xica ha mostrat una hostilitat enorme envers nosaltres, el nostre projecte i alguns dels nostres col·laboradors. Tot sembla que és perquè no li hem adorat i dit a tot que sí, com fan altres xiquets a les xarxes. Però som adults, i som lliures, i sempre fem allò que creguem que cal fer.

D’altra banda, aquesta xica diu que és nacionalista i no té inconvenient a ser amiga de blavers anticatalanistes furibunds com Jaume Hurtado, qui figura a la llista també per cert.

https://i.ibb.co/h7s3w7K/Redeula-Jaume-Hurtado.jpg

També està disposada a col·laborar i donar dades de col·laboradors nostres (que possiblement seran falses, perquè aquesta xica no és gaire llesta) a una dona madrilenya i possiblement pepera com Maria Abradelo, tal com ja denunciàrem. L’objectiu és fer-nos mal i, de nou, col·laborar amb l’enemic. Nosaltres això no ho faríem mai. Prime perquè els draps bruts es renten a casa, i després perquè nosaltres, a diferència d’ella, tenim valors i principis.

Aquesta xica, en fi, l’hem posada en la posició que l’hem posada pequè seria una espècie de barreja, suposadament nacionalista, entre l’esmentada Paquita Chilet, que és una representació de les clàssiques ties maries blaveres, i Cristina Seguí, que és una dona plena de maldat i odi. Ella en el fons és una tia maria, i si bé siguent objectius no té tant d’odi i maldat com la Seguí, l’agressivitat i mala llet que ha mostrat envers nosaltres són enormes.

Així doncs, Redeuleta, ja t’ho hem dit moltes vegades, perquè sé que ens llegiràs o llegirà això algú dels teus gossets, qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències, o dit d’una altra manera, qui se fica amb adults, mereix ser tractada com a adult. I una de les coses que anem a fer EN LEGÍTIMA DEFENSA, és doncs, posar-te a la llista. D’altra banda tothom ha de saber com actues.

7-Sandra Ombuena: Aquesta xica fou presidenta de les Joventuts del GAV i ara ha encetat una línia de col·laboració amb l’IEV (Institut d’Estudis Valencians), que és una institució pseudo-cultural blavera. Tanmateix, com hem dit respecte a Paquita Chilet, aquest gir és digne de lloar i aplaudir. Els antics presidents de les JJGAV (Toni Rochina, Gonzalo Palanca, Aitor Marquina, etc.), eren joves violents i gamberros. És en definitiva totalment admirable l’evolució d’aquesta xica.
La posem en la categoria de pseudo-intel·lectuals blavers, perquè aquesta xica sí està activa en aquest camp.

8-Vicente González-Lizondo Sánchez: Aquest és fill de Vicente González Lizondo, l’històric líder d’UV i del blaverisme durant els 80  i principis dels 90 del s. XX. Reivindicar la figura de son pare és legítim i lloable. El que no és acceptable és que aquest xic intente ressucitar l’anticatalanisme de son pare i el moviment polític blaver, com du fent els darrers anys. Pe aquesta raó l’incloem, doncs, a la llista.

8-Lluís Fornés, el Sifoner: Lluís Fornés, Lluís el Sifoner, fou un cantant de la Nova Cançó valenciana que tingué un cert èxit a les comarques de la Marina i la Safor durant els anys 70 del s. XX en especial. El seu estil era mordaç i irònic, i la seua música enllaçava amb la tradició folklòrioca d’eixes comarques.

No obstant, des d’un catalanisme furibund (no són mai bons els excessos), evolucionà cap a una primera versió de neoblaverisme. Com a assessor lingüístic en Canal9, de la mà d’Amadeu Fabregat, col·laborà en la llista de mots catalans que calia substituir per altres valencians. Això li provocà distanciament dels seus antics companys de viatge, que li boicotejaren una actuació al Teatre Principal. Sembla que això li afectà molt al seu orgull, i la seua evolució ideològica el dugué ja als 90 del s. XX a col·laborar amb destacats blavers, com el jesuïta Joan Costa i Català.

És llavors quan desenvolupà unes delirants teories panoccitanistes, segons la qual el català i l’occità eren la mateixa llengua, i acusà els catalans de “secessionistes” (!!!), tot plegat traspuant un gran anticatalanisme. Una volta jubilat i ja entrat en anys, continua fent-se pesat amb eixes teories i difonent un anticatalanisme subtil. Raó de sobra perquè l’incloguem a la llista.

Cal que actualitzem també els altres apartats d’aquest secció, corresponents a “partits polítics i sindicats”, “grups i entitats” i “empreses”, però com tan sovint hem dit, nosaltres, a diferència dels nostres enemics, treballem i disposem doncs de poc de temps lliure. Però aquesta feina s’ha de fer.

Continuarem informant.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Reestructuració de la llista de Blavers d’ara

Pere Riutort i Mestre (1935- † 2021). In Memoriam

Benvolguts amics:

Just fa aproximadament un mes, el passat 21 de novembre faltà en Tàrbena (Marina Baixa), en Pere Riutort i Mestre.

És complicat resumir la trajectòria vital d’un personatge tan polifacètic i important, però ho intentarem. D’entrada, reproduïm el que diu la Wiki en català, retallant algunes cosestes que estimem supèrflues) i desrpés farem els comentaris addients:

Nasqué a Petra, l’any 1935. Formà part de l’Escolania de Blauets de Lluc (1945), i fou ordenat de prevere de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Es llicencià en Pedagogia, Filologia Clàssica, Teologia i Filologia Catalana. Del 1967 al 1969 recorregué molts centres escolars de Mallorca a fi de promoure-hi l’ensenyament del català. Des de l’any 1971 residí al País Valencià. El 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i entre 1984 i 1986 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Des de 1986 fou professor titular i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València.

Va publicar (1975-77), amb la col·laboració d’Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, J. L. Sanchis, F. Graell i J.C. Bellvert, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears (Els vents del món). També va treballar en la confecció de texts litúrgics i va presidir la comissió que adaptà oficialment els llibres litúrgics del Concili II del Vaticà (El Nou Testament). Va obtenir el Premi Valencià de l’Any (1977) de la Fundació Huguet i presidí la Fundació La Mata de Jonc

El 14 de maig de 1973, el llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, creà una Comissió Interdiocesana per als textos en llengua vernacla. En formaren part 18 membres i s’elegí com a president Pere Riutort, nomenat per decret de l’arquebisbe de València el 18 d’octubre de 1973. Els treballs d’aquesta Comissió culminaren en la publicació a finals del 1975 del Llibre del Poble de Déu, completíssima recopilació de textos litúrgics adaptada a les variants valencianes. Per a la publicació i edició d’aquest llibre, hagué de vendre unes terres que tenia a Mallorca per a poder sufragar-la. L’aprovació d’aquest llibre va estar envoltada de polèmica pràcticament des dels inicis, coincidint amb l’aparició del blaverisme en la societat valenciana.

En el 2005, després de jubilar-se com a mestre de la Universitat de València, ja que, aleshores, ensenyava en Magisteri (on havia ensenyat des de mitjan dels anys huitanta), passà a viure en Tàrbena (població valenciana de la comarca de la Marina Baixa), on intentà crear un santuari i diversos projectes religiosos i culturals que no pogueren progressar, entre altres coses, per motius d’abús de confiança i d’estafa per part de persones vinculades amb el partit Bloc Nacionalista Valencià. Deixà empremta entre persones que l’havien tingut com a mestre i, a més, com a mínim, cinc seguidors del seu estil d’ensenyament i d’educació.

Morí el 21 de novembre de 2021 a la localitat de Tàrbena, a la Marina Baixa, indret on visqué, de manera contínua, des de després de la seua jubilació com a mestre de la Universitat de València. Fou enterrat el migdia del 23 de novembre a l’Església de Santa Bàrbara de Tàrbena, en un acte funeral dirigit pel bisbe de la diòcesi d’Oriola-Alacant, Jesús Murgui i Soriano.

Igualment, entre altres coses, es caracteritzava per la seua generositat, per la saviesa, per l’empatia i per l’esperit col·laborador.

Hem penjat a la web un excel·lent document autobiogràfic fet per Pere, del qual sols hi ha versió en castellà, titulat Explanación de algunos aspectos de mi vida y de mi trabajo perquè en voler donar-li la màxima difusió possible, començà per aquesta llengua, i no li donà temps de fer-ne versió en valencià.

Reproduïm d’ell aquesta foto, que creiem que explica molt bé el seu talant didàctic i dialogant:

https://i.imgur.com/TdrNKZ5.jpg

La nostra relació amb Pere començà a començaments dels anys 90. A través d’un conegut comú el visitàrem un dia a l’Escola de Magisteri, on impartia classe, i ell de seguida ens engrescà en molts dels seus projectes. Colmpartírem amb Pere moltes hores, converses, vivències, etc. que seria ara ací llarg de contar. Podem dir que la influència de Pere en nosaltres fou gran, malgrat que discrepàrem també en molts moments. Sobretot, ens ensenyà la fermesa en la llengua, i ens demostrà amb documentació oficial com era de greu la situació de l’Església valenciana respecte a la llengua pròpia. Aquesta serà una de les línies d’actuació futura de la nostra web, com indicarem.

La figura de Pere representa moltes analogies amb les del seu paisà Ramon Llull, a qui ell admirava pregonament. Com ell, tingué grans projectes, alguns irrealitzables, tot siga dit. Com ell, tingué una activitat incansable i encomiable. Com ell, patí desenganys i amargors. En el cas de Pere primer durant la batalla de València, on fou objectiu de calúmnies i atacs (àdhuc físics) per part de l’incipìent blaverisme.

I després, els darrers anys de la seua vida, fou presumptament estafat per alguns que se diuen nacionalistes, i que si estafen un nacionalista són pitjors que els blavers. Degut al caràcter tan miserable del que han fet, posarem les seues fotos boca avall, igual que el quadre de Felip V en el Museu de l’Almodí de Xàtiva, i ja hem parlat d’ells en diversos moments.

Són Joan Mansanet:

https://i.imgur.com/kbkx4NO.jpg

I sobretot Lluismi Campos:

https://i.imgur.com/SJ1QdFp.jpg

Els dos fan cara de corruptes, i estan ben grossets, la qual cosa vol dir que no han treballat dur mai en sa vida.

Sobre Mansanet no cal que haguem investigat molt, les seues diverses presumptes estafes (no sols a Pere), semblen ser tan conegudes que fins i tot alguns han escrit al nostre fòrum contant-les.

Sobre Lluismi Campos, sols dir que ell li deu TOT a Pere. Era un pobre xic de Quart de Poblet, més o menys graciosset, al qual Pere féu secretari de la seua Fundació La Mata de Jonc. Allà es coneix que Pere li concedí poders per a disposar dels béns (o ell se’ls agafà). Mal fet, aquestes històries sempre acaben mal.

Allà sembla que Lluismi Campos s’apropià d’uns diners que anaven destinats a la llengua i la cultura valencianes, al poble valencià, per al seu benefici propi Amb l’ajuda de Mansanet clar. Pere em deia que Lluismi bramava: Esta fundació és com la meua barraqueta, i jo i Mansanet farem el que voldrem. No comment.

I a aquests personatges no se’ls ha tirat ja de Compromís i del nacionalisme valencià????

Doncs no. Mansanet com a mínim ja no té càrrecs, però n’ha tingut. I quant a Campos, està de cap de gabinet d’Enric Morera embutxacant-se 64444 € bruts anuals, com se pot comprovar en la web de Compromís, on ixen tots els sous dels càrrecs públics (cosa encomiable quant a la transparència tot siga dit).

Sembla, doncs, que l’actual pigmalió de Lluismi Campos és Enric Morera.

https://i.imgur.com/IMgpdqj.jpg

Igual que el pigmalió de Mansanet sembla ser Pere Mayor, qui està desaparegut de Compromís però al que acusen de presumptes negocis foscos.

https://i.imgur.com/LaHBt5u.jpg

De fet que con l’històric nacionalista Joan Senent li exigia comptes a Joan Mansanet, aquest li responia: T’estàs ficant amb Pere Mayor. I qui és Pere Mayor perquè Mansanet intentara espantar (ço que no va fer) Joan Senent? Un capo de la màfia?

Doncs no, tant Morera com Mayor són dos ninotets, que en el seu dia tiraren fora l’històric, valuosíssim i enorme Francesc de Paula Burguera de l’antiga UPV per a ficar-se ells (teledirigits per un personatge fosc com Josep Lluís Blasco).

https://i.imgur.com/0yraD0W.jpg

Els aproximadament 20 anys que dirigiren el partit aquests dos feren enormement el ridícul, duiguent el partit de fracàs electoral en fracàs electoral. Amb Burguera al capdavant, de ben segur que el partit haguera tret resultats.

El que comença mal, acaba mal doncs. Perquè aquests pesonatges, Morera i Mayor, tenen com a “hereus” uns personatges totalment miserables i en alguns aspectes pitjors que ells encara: Campos i Mansanet.

I la pregunta, de nou, és evident:  Per què collons (amb perdó), en Compromís no foten fora aquests dos (Campos i Mansanet)? Si no ho fan, són igual d’indignes i de corruptes que els partits als quals criticaven quan se presentaven com a baluarts de l’anticorrupció. I, per suposat, no se pot dir que siguen nacionalistes.

El millor homenatge que li podem fer a Pere Riutort és lluitar contra eixos dos (Campos i Mansanet) que li estafaren presumptament i li amargaren els darrers anys de la seua vida. I no són invencibles, com ells se creuen, si hem pogut derrotar el blaverisme, que tenia molts més mitjans i força que ells, també ho farem amb aquests dos.

No donarem pistes, però la línia d’actuació serà triple:

1-Exigir que tiren fora de Compromís i del nacionalisme valencià Joan Mansanet i Lluismi Campos.

2-Exigir que Joan Mansanet i Lluismi Campos tornen tots els diners presumptament presos de la Fundació La Mata de Jonc.

3-Demanar responsabilitats penals a Joan Mansanet i Lluismi Campos.

També ens dedicarem en especial a lluitar per la presència de la nostra llengua en l’Església Catòlica valenciana.

Aquestes dos seran les dos principals línies d’acció que farà la nostra web d’ençà d’aquests moments. I aquest serà el nostre millor homenatge a Pere Riutort.

Continuarem informant.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Pere Riutort i Mestre (1935- † 2021). In Memoriam

Desè aniversari del blog www.antiblavers.net

Benvolguts amics:

Com ja hem comentat molt sovint, en 2011 la web visqué un procés de reestructuració. Mirtjançant aquest procés, entre altres coses, la web primigènia, que es deia www.antiblavers.info , passà a dir-se www.antiblavers.org .

El nom de www.antiblavers.info quedà per a un recent creat blog. Amb el temps, i degut a problemes amb el servidor, el nom es canvià a l’actual, www.antiblavers.net .

El blog www.antiblavers.net pretén oferir un contingut fresc, àgil i directe. I tot i que no ha tingut la ressonància de la web principal, estem molt contents també amb la seua funció i els resultats aconseguits.

Els webmestres imformàtics decidiren en el seu dia posar com a imatge distintiva del blog el bell dibuix que féu el dibuixant flamenc Anton van Wijngaerde de la ciutat de València en panoràmica en 1563, i amb ell ens acomiadem.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Van_den_Wijngaerde_Valencia4.jpg

Una volta més, als seguidors de la web, gràcies pel vostre suport.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Desè aniversari del blog www.antiblavers.net

Setzè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests setze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.

Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.

I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanya més que el propi president de la Generalitat Valenciana presidint una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.

Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.   

Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.

Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver.

Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 15 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Setzè aniversari del projecte antiblavers

Que tingueu un bon 25 d’abril

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_Batalla.Almansa.jpg
https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Batalladealmansa.jpg

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/normal_Felip_V_X%C3%A0tiva.jpg

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.

Hui fa 314 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/Guillem.Agullo.jpg

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.net  vos convida a lluitar per aquesta terra.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Que tingueu un bon 25 d’abril