Desè aniversari del blog www.antiblavers.net

Benvolguts amics:

Com ja hem comentat molt sovint, en 2011 la web visqué un procés de reestructuració. Mirtjançant aquest procés, entre altres coses, la web primigènia, que es deia www.antiblavers.info , passà a dir-se www.antiblavers.org .

El nom de www.antiblavers.info quedà per a un recent creat blog. Amb el temps, i degut a problemes amb el servidor, el nom es canvià a l’actual, www.antiblavers.net .

El blog www.antiblavers.net pretén oferir un contingut fresc, àgil i directe. I tot i que no ha tingut la ressonància de la web principal, estem molt contents també amb la seua funció i els resultats aconseguits.

Els webmestres imformàtics decidiren en el seu dia posar com a imatge distintiva del blog el bell dibuix que féu el dibuixant flamenc Anton van Wijngaerde de la ciutat de València en panoràmica en 1563, i amb ell ens acomiadem.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Van_den_Wijngaerde_Valencia4.jpg

Una volta més, als seguidors de la web, gràcies pel vostre suport.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Desè aniversari del blog www.antiblavers.net

Setzè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests setze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.

Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.

I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanya més que el propi president de la Generalitat Valenciana presidint una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.

Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.   

Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.

Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver.

Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 15 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Setzè aniversari del projecte antiblavers

Que tingueu un bon 25 d’abril

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_Batalla.Almansa.jpg
https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/normal_Batalladealmansa.jpg

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/normal_Felip_V_X%C3%A0tiva.jpg

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.

Hui fa 314 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/Guillem.Agullo.jpg

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.net  vos convida a lluitar per aquesta terra.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Que tingueu un bon 25 d’abril

Feliç dia de sant Jordi

Benvolguts amics:

Hui és 23 d’abril, el dia de sant Jordi. L’equip de www.antiblavers.org vol desitjar-vos, doncs, un feliç dia de sant Jordi. És una jornada festiva a diversos indrets: el Principat, Aragó, Castella i Lleó (per motius aliens a sant Jordi, sinó perquè eixe dia és la data de la batalla de Villalar), etc.

Sant Jordi fou el sant patró dels diversos territoris de la Corona d’Aragó, a més de ser el sant patró de diveros indrets d’Europa: Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia, etc.

Pel que fa a la nostra terra, fou l’antic sant patró del Regne de València, abans que fóra substituït per sant Vicent Ferrer, i fou el patró i emblema del braç militar (nobiliari) a les Corts valencianes. Conta la tradició que sant Jordi baixà del cel a lluitar amb els cristians a la batalla del Puig, com mostra el magnífic retaule de Marçal de Sax que hui dia és al Museu de Victòria i Albert de Londres:

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/Marcaldesax.jpg

També és d’especial veneració a Alcoi, per haver-se aparegut segons diu la tradició durant el setge dels moros revoltats en 1276.

D’altra banda, el dia de sant Jordi és el dia mundial del llibre, i a tot el món se celebra aquesta data amb vendes i presents de llibres.

Que tingueu, doncs, un bon dia.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_SANTJORDI.jpg
Publicat dins de General | Comentaris tancats a Feliç dia de sant Jordi

28 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló

Benvolguts amics:

El pròxim dia 11 d’aquest mes es compliran 28 anys de l’assassinat del jove nacionalista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador per part d’un grup de feixistes.

Molt s’ha parlat i escrit del tema, i no anem a repetir la història, que en si és desagradable, de com els feixistes assenyalaren, acaçaren i finalment assassinaren Guillem.

Sí que convé que recordem l’entrevista que férem des d’aquesta web a son pare, també de nom Guillem, fa un temps, on conta com la seua família va viure tot això. Més interessant creiem que és la part on conta el patiment enorme de la seua família després de l’assassinat del seu fill, que al nostre entendre és potser tan greu com l’assassinat en si.

27 anys després continuen passant coses molt escandaloses al vontant d’aquest fet. Començant per com gent d’alguns grupuscles com el GAV, España2000, la Curva Nord o altres xicotets grupuscles continuen burlant-se de la seua mort. Sense anar més lluny, en la processó (in-)cívica del 9 d’octubre pel matí del 2014, alguns d’aquests grupuscles feren càntics repetits burlant-se de Guillem i lloant aquest assassinat. També és cert, però, que el 9 d’octubre de 2018 fou una gran demostració antifeixista, i tots aquests grupuscles tastaren per fi la seua medecina i notingueren més remei que rossegar ferro, com se sol dir.

Seguint per com en alguns mitjans de la dreta espanyolista continua criminalitzant-se la figura de Guillem i repetint que allò va ser una baralla de bandes. Seguint per com en alguns pobles i ciutats governats pel PP se li continuen negant carrers i places a Guillem, i en canvi sí que dediquen carrers a personatges tan curiosos com Alfonso Rus o Vicente González Lizondo (quins mèrits han fet aquests individus perquè els dediquen carrers?)…Un llarg etcètera.

El més greu potser és que els assassins estan en llibertat i continuen fent de les seues. Com conta el pare de Guillem en l’entrevista que li férem, ni l’assassí ni la seua família li han demanat perdó, quan és el mínim que podien fer.

L’exemple de Guillem, però, té aspectes positius. Representa la lluita de tota una generació, que despertà al nacionalisme en aquell temps. Representa igualment la fidelitat a eixos principis. Representa en darrer terme com, malgrat el seu assassinat pels feixistes, el nacionalisme no sols ha minvat sinó que continua creixent sense parar. Ací podem dir allò que deia l’Església en els primers temps de que sang de màrtirs, llavor de cristians.

I en aquest sentit, malgrat les circumstàncies dramàtiques en què morí, Guillem és un exemple. És la veu de tota una generació i per extensió de tot un poble.

Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Guillem no va tenir mai por, i per tant, tenia la raó.

Tanmateix, enguany volem homenatjar també el pare de Guillem, Guillem Agulló i Làzaro.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/Guillem_Agullo_Lazaro.jpg

Aquest home ha patit al llarg d’aquests anys tot un calvari, que explica molt bé l’entrevista que li férem al seu dia, i que no anem a repetir ací. Tanmateix, la seua lluita constant i la seua valentia són tot un exemple. Sempre se parla del fill, i és normal, però cal parlar també de son pare, i per això enguany anem a homenatjar-lo a ell també. Igual que hem dit de l’assassí, tota la gent que al llarg de tot aquest temps s’ha burlat o ha faltat el respecte a aquesta família, deurien si tingueren un mínim de dignitat, demanar-los perdó.

Guillem Agulló, pare i fill, són doncs, un exemple de valentia, de dignitat, de coherència, de nacionalisme en definitiva.

Servisca així això com a modest homenatge per als dos plegats.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/Guillem.Agullo.jpg

Foto de Guillem Agulló

P.D.: Com a modest homenatge, posarem una música bellíssima que s’escau perfectament a aquest trist tema. És Una furtiva lacrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti, i cantada per possiblement el millor cantant d’òpera de tots els temps, Luciano Pavarotti. Guillem se mereix la millor música amb el millor cantant.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a 28 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2021

Benvolguts amics:

L’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i https://antiblavers.net/) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2021. Disculpeu el retard, però nosaltres, a diferència de molts dels nostres enemics, estem sempre molt ocupats.

Respecte al motiu principal de la web, que és la lluita contra el blaverisme i la seua derrota, creiem que l’objectiu està ja aconseguit. No sols el blaverisme ha fracassat electoralment (i no sembla que se’n vaja a recuperar a curt termini), sinó que el GAV vengué la seua històrica seu a Russafa, entre altres coses, senyal inequívoc de decadència i derrota. Servisca aquesta felicitació, doncs, com a comunicat on proclamarem la derrota (amb totes les cauteles necessàries) del blaverisme, i la reorientació dels objectius de la web.

Però apareixen en l’horitzó nous enemics, com el neoblaverisme, i front a ell lluitarem amb totes les nostres forces, desemmascarant-lo en primer lloc, ja que un dels seus triomfs és aconseguir passar desapercebuts i anar infiltrant a poc a poc el seu missatge.

Pel que fa al blaverisme estrictament, aquests tenen un darrer bastió, que és una sèrie de grups de pressió en la catedral de València, que han aconseguit que l’Església Catòlica siga, amb diferència, la institució més castellanitzada del PV. En la seua mentalitat, l’Església és l’única institució que no ha cedit al catalanisme. En el fons, ja veieu què volen: Tenir una institució totalment castellanitzada. Per als creients, això és trist i un escàndol. Per als no creients, deveu pensar que l’Església Catòlica és una institució més que opera en territori valencià, i per tant deu respectar la idiosincràsia, llengua i característiques del nostre poble, a més de complir la legislació lingüística vigent. Aquest serà l’altre camp de lluita, fins i tot més important que el primer esmentat.

Que tingueu, doncs, un bon any 2021.

Equip d’antiblavers.

http://peristilo.files.wordpress.com/2009/07/d04-van-der-weyden-adoracion-de-los-reyes-magos-hacia-145.jpg?w=740

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2021

Reestructuració de la llista de “Blavers d’ara”

Benvolguts amics:

Feia dos anys que no reestructuràvem la llista de “Blavers d’Ara”, i ja tocava. Per a la nostra alegria, veureu que ixen de la llista molts dels blavers clàssics, ja que això indica que estan totalment derrotats, i altres són ja prou vellets i no pinten res. Alguns, com veureu, fins i tot els hem posat a la llista de manera anecdòtica, podríem treure’ls perfectament. En total, ixen de la llista aquests personatges:

Vicent Estruch el Alfarrasí: Aquest xic fou protagonista de diverses agressions el trist 9 d’octubre de 2017. Però en realitat, a aquest xic, qui el coneix? No és absolutament gens important. A banda, la seua estètica plena de tatuatges i amb musculatura umflada amb hormones ens indica que no deu ser un xic gaire llest (sobretot perquè les hormones li desfaran el fetge i la tiroides quan siga vell). En darrer terme, no anem a donar-li publicitat, i el traiem, doncs, de la llista.

Antonio Cañizares: L’encara arquebisbe de València ha arribat a l’edat de jubilació, i deixarà, doncs, aviat, de ser arquebisbe de València. L’assumpció del valencià per part de l’Església valenciana continua no obstant siguent el gran repte de la societat valenciana, i en parlarem més avant.

Francisco: Com a cantant i com a personatge públic està ja totalment acabat.

Àlex Esteve: Aquest xic tingué un paper important en el blaverisme fa un temps, i àdhuc participació en actes violents. Tanmateix, fa molt de temps que no sent res d’ell, i això és una mostra de la derrota del blaverisme clàssic que hem indicat.

Presen Roca: Altra dona blavera clàssica, pertanyent a la generació llunyana de “ties maries blaveres”, però de la qual ja no se sent res des de fa temps, i que deu ser ja, doncs, una venerable velleta.

Entren a la llista:

Lluismi Campos i Joan Mansanet. Aquests personatges no són blavers clàssics i ni tan sols blavers. Llavors per què entren a la llista (i en posicions destacades, com veurem)?

Doncs corren rumors, i el tema està en mans judicials, que els dos haurien presumptament participat en l’estafa del prevere mallorquí establert a València Pere Riutort. Pels qui no saben qui és aquest prevere, poden llegir informació d’ell a la seua entrada a la Viquipèdia. En resum, tota una vida dedicada a la promoció del poble valencià i a la defensa del valencià en l’Església valenciana. A principis de la dècada del 2000, en la seua Fundació La Mata de Jonc, disposava d’un capital destinat als seus projectes de promoció del poble valencià. Lluismi Campos era llavors la seua mà dreta en aquesta fundació, i se’ls hauria apropiat presumptament. Joan Mansanet hauria participat també presumptament.

Aquest Mansanet té a més una llarga història de presumptes estafes i enganys a altra gent, com al també nacionalista Joan Senent, o als llauradors de la Cooperativa la Valldigna, del poble dels seus pares Simat de la Valldigna (cosa especialment greu perquè s’aprofità així de la seua poca cultura).

Ho expliquem amb més detall quan parlem d’ells. I com se pot designar qui estafa a un nacionalista? Es pot anomenar nacionalista? Per suposat que no, són PITJORS QUE ELS BLAVERS, i fan més mal que ells, perquè a més donen mala imatge del nacionalisme, i impedeixen així que més gent se sume al projecte.

Però la sorpresa és que els dos han tingut, i en el cas de Lluismi Campos encara tenen, càrrecs importants en la coalició Compromís. Campos sembla ser ara la mà dreta ni més ni menys que d’Enric Morera, president de les Corts Valencianes, i és cap del seu gabinet. El susdit Morera sempre ha tingut fama de ninot i de persona de poc caràcter. Però ara, a més, és tonto? No coneix la gent de la qual s’envolta? Sembla que no, i més raó per tant per a denunciar aquests fets.

En qualsevol cas, Compromís, no se treu les pomes podrides de la cistella? Vol que podrisquen tota la cistella? Doncs això passarà si no les lleven.

Vicent Baydal i Ferran Esquilache: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.

La seua inclusió en la llista, a diferència dels altres, sí que tindria una certa justificació, ja que són neoblavers. És a dir, no són blavers en sentit clàssic, sinó que pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i Esquilache, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera perla qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.

D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).

Una volta feta aquesta exposició, anem a explicar els criteris que hem seguit en la gradació dels personatges d’aquesta llista:

-La primera posició l’ocupa sens dubte el canonge de la catedral de València Jaime Sancho. L’Església Catòlica és a hores d’ara la institució més castellanitzada de la societat valenciana, i això és una “victòria” del blaverisme, que sempre presumia de que l’Església era l’única institució que “no havia cedit al catalanisme”. Les connexions entre Blaverisme i Església han estat molt estretes, i les  analitzem en un apartat de la web. Una volta morts ja gairebé tots els eclesiàstics que recolzaven el blaverisme i la castellanització de l’Església valenciana, sols resta ja enredant i intrigant a favor d’això l’esmentat Jaime Sancho. I per això mereix, doncs, la primera posició.

-La segona i la tercera posició l’ocupen els ja esmentats Lluismi Campos i Joan Mansanet. No anem a repetir ja el que hem dit adés sobre ells, però estafar altres nacionalistes, com hem dit, els fa ser pitjor que els blavers, i mereixen per tant estar en la segona i la tercera posició.

-La quarta posició se la reservem a Javier Cervera, antic responsable de la Curva Nord, que dimití a conseqüència dels fets violents protagonitzats per blavers el trist 9 d’octubre de 2017. Aquest xic està en judicis per això (i és defensat per cert per un vell defensor de joves blavers violents i vell conegut nostre, Vicente Boluda). Se podria inferir que fou un dels ideòlegs del que passà, i per tant mereix estar en aquesta quarta posició.

-La cinquena i sisena posició la reservem als grups blavers més influents hui: En política, el partit Som Valencians, dirigit per Jaume Hurtado, i socialment Lo Rat Penat, dirigit per Enric Esteve. Com ja hem dit altres voltes, Som Valencians és un partit que podríem considerar de centre-dreta i moderat. Així mateix hem de destacar que ha inclòs un individu de raça negra, Gary Eteo en la direcció del partit, i això és lloable. Tanmateix, defensa un blaverisme clàssic i tancat (llengua valenciana, bandera blavera, cap relació amb la resta de Països Catalans), i per tant no és possible l’entesa amb ells. Quant a Lo Rat Penat, continua amb el seu blaverisme tancat, d’ençà dels luctuosos fets de 1977, on Manuel Sanchis Guarner, Joan Senent i altres foren expulsats. L’altra institució blavera destacable, la RACV, darrerament no fa tant d’activisme blaver, en el seu si hi han partidaris de l’acostament a la normativa oficial, i té altres seccions científiques, per la qual cosa no l’hem inclosa ací en aquests moments.

-La setena i la vuitena posició correspon als representants actuals de l’activisme agit-prop del blaverisme, que sempre ha estat tan important, en especial en els seus inicis. I ací posem el locutor de ràdio Pepe Herrero i les activistes Marisa i Isabella, que serien una espècie de reencarnació de les ties maries de la transició, que tants de rèdits donaren als blavers.

-En la novena posició hem posat José Luis Roberto. En realitat el seu partit España 2000 és totalment insignificant, varen vendre el seu Hogar Social prop del jardí d’Aiora, i el propi Roberto té vora 70 anys, i està ja vell i decrèpit. Però aquest home té una obsessió malaltissa per cridar l’atenció de tant en tant, i el darrer 12 d’octubre de 2020 encapçalà un grup d’ultradretans que desfilaren pel barri de Benimaclet a València. Però ho hagueren de fer escortats per la policia i amb una contramanifestació que els triplicava en nombre. Quina diferència amb l’acte semblant que feren en 2010, on entraren al Bar Terra i amenaçaren els presents, veritat?

-En desena i onzena posició hem posat els representants del PP que destaquen ara pel seu anticatalanisme, i ací estan [b[Isabel Bonig[/b] i Jorge Bellver.

-En dotzena i tretzena posició, és a dir, just al mig de la llista, estan els ja esmentats Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Com hem dit adés, manipular la història per uns interessos electorals que impliquen prebendes per a ells és inacceptable. I a més, sense ser uns blavers clàssics, sí que es poden qualificar de neoblavers.

-En catorzena posició està una vella coneguda nostra, Cristina Seguí. Puja posicions, però que no se faça il·lusions, no és perquè haja fet mèrits, sinó pel resultat de la reestructuració de la web.

-En quinzena i setzena posició estan dos forasters que tenen o han tingut alguna relació amb el blaverisme, i la inclusió dels quals en la llista ja explicàrem en el seu dia, Hermann Tertsch i Albert Boadella.

-En dessetena posició (i fins i tot podria estar més baix) està un vell activista blaver, Juan García Sentandreu. Està a la llista més aviat com a relíquia històrica, perquè porta ja uns 3-4 anys totalment desaparegut. Ens han arribat veus inclús que, d’ençà de la desaparició del seu projecte de Coalició Valenciana, està arruïnat, i no s’ha pogut recuperar.

-En dihuitena posició apareix José Javier Esparza, que ésun personatge sinistre per l’aspecte (du un ull tapat com si fóra un pirata), però que més que blaver és ultraespanyolista. Aquest individu és nascut a València, però deu ser fill de forasters, i a més ha viscut sempre i viu actualment a Madrid, per tant és valencià de nom sols.

-I entre la dinovena i la vint-i-tresena posició, apareixen, igual que en altres llistes, noms d’intel·lectuals (o pseudo-intel·lectuals) blavers: Voro LópezToni FontellesLeopoldo PeñarrojaRicardo García Moya i María Teresa Puerto.

I també com en altres llistes, tanquen la llista dos històrics blavers, Carles Recio i Baltasar Bueno. En realitat, la seua inclusió és un tant anecdòtica, perquè els dos estan prou desapareguts a hores d’ara, sobretot Carles Recio d’ençà que en 2018 el suspengueren de treball i sou del seu treball a la Diputació de València, en el qual sols anava a fitxar i no treballava.

Com podeu veure, amics, el blaverisme clàssic està desapareguent a poc a poc, però sorgeixen nous perills en l’horitzó, encapçalats pel neoblaverisme.

Però la principal relíquia que ha deixat la influència del blaverisme és la castellanització de l’Església catòlica valenciana. Com això a més a aquestes altures és ja totalment escandalós, cal lluitar contra aquest fet amb totes les forces.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Reestructuració de la llista de “Blavers d’ara”

Quinzè aniversari del projecte antiblavers

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests quinze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.

Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.

I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanya més que el propi president de la Generalitat Valenciana presidint una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.

Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.   

Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.

Reconeguem a més que contra Vicent Baydal encetarem una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver.

De moment el primer que cal fer és redefinir la llista de Blavers d’ara, que fa temps que no actualitzem, per a incloure als més destacats neoblavers, i per a descartar a altres blavers de vella guàrdia que ja no pinten res. Segurament també modificarem un poc el contingut de la web en aquest sentit.

Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 15 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.

Endavant.

Equip d’antiblavers.



La imatge d’aquesta entrada és una còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Connectat

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Quinzè aniversari del projecte antiblavers

Catorzè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests tretze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. 

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu. 

Aviat, molt aviat, vos donarem una gran sorpresa. Una pista, és totalment positiva i novedosa.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Catorzè aniversari del projecte antiblavers

Actualització de la llista de “Blavers d’ara”

Benvolguts amics:

Com sabeu, periòdicament fem una actualització de la llista de “Blavers d’ara”. Tal com vaticinàrem, i rebérem crítiques per això, el procés del principat de Catalunya, anava a tenir un efecte boomerang negatiu a la resta de la nació, els Països Catalans. Això ha produït la reactivació dels moviments en el món blaver, per a tornar a tenir una certa presència. El món blaver està així molt arrebolicat, amb l’intent etern de tornar als seus “daurats” anys 70 i 80, però afortunadament no arriben a estructurar-se, la societat valenciana de hui té més cultura i educació que aquella, i sobretot, sap molt bé qui és cadascú i què li interessa al País Valencià.

Les novetats més importants en la llista, doncs, són les següents:

1-Ixen de la llista

-El xic que encapçalava la llista Francisco Albiñana Barber, activista del GAV i simpatitzant d’España2000. La recent sentència judicial condemnatòria que hem obtingut contra ell és un càstig suficient. D’altra banda, a aquest xic, qui el coneix? És un xic poc important, que no pinta res dins del món del blaverisme, i que l’únic que feia darrerament era fer la mona en la web cutre, racista i anglesa valenciafreedom, on feia delirants intervencions amb els pseudònims de paco1983 i nandivirus. I diguem feia perquè fins i tot això ha deixat de fer. I és normal, ara haurà de treballar dur per a pagar la multa que li han imposat, cosa que potser no havia fet fins ara. I si vol continuar escrivint parides contra nosaltres i els nostres col·laboradors, doncs endavant, que ho faça. Nosaltres continuarem denunciant-lo i derrotant-lo judicialment, i com no, riguent-nos d’ell. En qualsevol cas, nosaltres no anem a contribuir a donar fama a aquest xic i a fer que se sentisca important, i per tant el llevem del número 1 i de la llista.

-Molta gent ens ha dit en privat, per e-mail, etc. que en la llista no pintaven res personatges forasters que sí, van contra la nació però no estan vinculats al PV. Ixen de la llista així Inés ArrimadasSalvador SostresFederico Jiménez Losantos i Jorge Campos. Potser un altre dia caldrà fer una llista exhaustiva d’enemics dels Països Catalans, però de moment no és aquesta web el lloc per a fer-ho. I la llista de “blavers d’ara”, com el seu nom indica, tampoc, car està restringida a l’àmbit valencià.

-Gent del PP valencià que se féu notar pel seu anticatalanisme, però han passat a segona fila: Luis SantamaríaSerafín CastellanoVicente IborMayte Parra i sobretot, el Molt Honorable Francisco Camps, el qual ja no pinta res en el seu partit, a banda de continuar tenint diversos fronts judicials oberts.

-Gent que ja no pinta res en el blaverisme: David Albelda, la vinculació del qual amb el blaverisme sols consistí a haver participat en algunes xerrades en la seu del GAV i, sobretot, l’expresident del GAV durant 15 anys Manolo Latorre. Aquest home està totalment desaparegut. Potser deu estar dedicat en cos i ànima al seu negociet, i és que ja se sap que estem en temps de crisi. Per cert, no se sap ara mateix qui és el president del GAV. Semblarien, doncs, haver tornat al seu caràcter semisecret que sempre han tingut.

2-Entren a la llista:

Vicente Estruch, el Alfarrasí, també conegut com a cap de pot. Aquest personatge tingué una participació destacada en els aldarulls i agressions a nacionalistes que tingueren lloc el 9 d’octubre de 2017, i per això està imputat i en espera de sentència. Trascendí llavors que era el líder dels Yomus. Independentment, doncs, de la seua participació en eixos tristos i lamentables fets, sols per ser el cap dels Yomus mereix estar en primera pòsició, ja que de tots és sabut que el missatge d’odi anticatalanista s’irradia hui principalment a través del València C.F. i en concret, d’eixe grupuscle i el seu succedani de la Curva Nord.

Pepe Herrero. Aquest cronista faller, a través del seu programa radiofònic, fa la difusió més gran possible del missatge anticatalanista. Sembla també que tingué un paper destacat en la convocatòria de gent contra la manifestació nacionalista del 9 d’octubre de 2017 per la vesprada, on es produïren tan lamentables episodis.

Marisa i Isabella. Aquestes són dos dones que a través de la seua entitat Defenem Valencia, molt present a les xarxes socials, pretenen reproduir el fenomen d’agit-prop de les “ties maries” de la transició, que tan bons resultats li donà al blaverisme militant de la transició, com el propi ex-president del GAV Pascual Martín-Villalba reconegué en el documental “Del Roig al Blau”. Tanmateix, com hem dit al principi, hui la societat valenciana té més cultura que la d’aquell temps, i sap millor allò que li interessa i allò que no.

Javier Cervera: Ex-president de la Curva Nord, entitat d’animació hooligan del València C.F. controlada i tutelada pels Yomus, dimití a conseqüència de la seua presumpta involucració i imputació en els fets violents del ja esmentat 9 d’octubre de 2017. Tanmateix, sembla doncs, una dimissió temporal, i quan estiga net judicialment podria tornar a dirigir eixe grup radical del València C.F. L’actual president de la Curva Nord, un tal Álvaro Santamaría, és totalment irrellevant i no pinta res.

Jaume Hurtado: President del partit blaver Som Valencians. Aquest partit és, per ara, el partit blaver que millors resultats electorals ha tret, ajudat també per una abundant despesa econòmica, sembla ser que provinent en part del seu president. Aquest és un partit que es podria encabir en el centre-dreta, i a diferència del blaverisme clàssic, transmet un discurs de moderació i no violent. Nogensmenys, defensa el blaverisme clàssic en totes les seues vessants: Lingüístic, de símbols, de defensa de València com entitat sense cap relació amb Catalunya i les Illes, etc.

Hermann Tertsch i Albert Boadella. Hem dit al principi que hem tret totes les persones forasteres que hi havia abans en la llista, o sense cap relació amb el PV. Tanmateix, aquests dos personatges han atacat el PV i/o tenen relació amb el PV. El primer, acusà la gent del partit Compromís de hortoabertzales (sic!). Això és un insult no ja als de Compromís, sinó a tots els valencians que som d’origen llaurador. En qualsevol cas, és molt millor, més digne i més honrós ser descendent de llauradors que fill d’un membre del NSDAP (sigles del partit nazi alemany) i de les violentes i terroristes SA, com son pare Ekkehard Tertsch.
Quant a Boadella, sempre ha coquetejat amb el blaverisme, ja des de l’època que féu “Visanteta de Favara” (on també se burlava dels tòpics valencians, i en especial dels agraris). No cal dir que el gir ultraespanyolista radical que ha donat aquest personatge ha accentuat aquesta relació.

José Javier Esparza: Aquest individu és valencià de naixement, tot i que viu a Madrid des de gairebé sempre. Els darrers temps, a través dels seus programes en la cadena de TV d’extrema dreta espanyolista “Intereconomía TV” i la participació en algunes presentacions amb històrics del blaverisme com García Sentandreu o Cristina Seguí, ha accentuat la seua implicació amb el moviment anticatalanista valencià. Donat que aquest individu resideix a Madrid i a efectes pràctics és com si fóra madrileny, representa també el suport que el blaverisme sempre ha tingut des de la pseudo-intel·lectualitat madrilenya de dretes (i part de la d’esquerres).

I bé, això és respecte a les persones de la llista. Els propers dies continuarem actualitzant els altres diversos apartats: Empreses, entitats i partits.

Estem oberts als vostres suggeriments, i en virtut d’ells farem els darrers retocs a la llista. D’aquesta manera serà el poble qui decidisca qui ha d’estar i qui no. Podeu fer els vostres suggeriments en aquest mateix fòrum o en els nostres comptes de Facebook i Twitter, a banda de per e-mail.

Recordem, en definitiva, que aquesta llista té un caràcter purament científic, i no tenim cap animadversió ni sentiment personal envers els seus integrants. Les raons de figurar en la llista són la pertanyença al blaverisme i la importància de cadascú dins d’aquest moviment.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de Blavers | Comentaris tancats a Actualització de la llista de “Blavers d’ara”