Benvolguts amics:
De tots és sabut que les Falles és l’època de l’any on literalment “inunden” de banderes blaveres la ciutat de València i tots els llocs on n’hi han falles. Les Falles de València, d’altra banda, han esdevingut el millor panem et circenses (l’antic “pa i circ dels romans”) de la societat valenciana actual: Durant uns dies la gent s’estupiditza per complet, i això és el millor “Levante feliz” que hom puga imaginar.
Enguany, i no és un tòpic, hi ha poc a celebrar, per no dir res. L’atur és galopant, la misèria creixent, la corrupció generalitzada…Falla la Sanitat, falla el sistema educatiu, fallen les oportunitats i falla sobretot, i això és el més preocupant, la situació econòmica. Això sembla un joc de paraules, però en temps de Falles, tot falla.
Així mateix, les Falles sempre han tingut un contingut de crítica social, embolicat d’humor valencià. D’ençà que els blavers se feren amb el seu control en els anys de la transició, aquestes han esdevingut una cosa coenta i ridícula, repetitiva fins a la sacietat i, sobretot, absent de crítica social.
Els darrers anys s’ha programat una cosa que es diu intifalla, que promou diverses protestes en temps de Falles, i això està bé.
Però manca la protesta essencial, la que és de necessitat per a tot nacionalista, i la que més li pot fotre a la dreta blavero-espanyolista de la ciutat de València que monopolitza les Falles. En Falles, en els balcons, en les mascletades, en els casals fallers, pel carrer, a tot arreu, s’ha de lluir la bandera històrica del Regne de València, la bandera quatribarrada, la bandera primera del Regne i única representació seua fins a finals del s. XIX:
Res pot exasperar més a la dreta, i extrema dreta, blavero-espanyolista, que veure per exemple quatribarrades durant una mascletada.
Ells porten recorrent a la violència, les agressions i la intimidació d’ençà dels anys de la transició a tota la gent que llueix aquestes banderes, en especial a la ciutat de València.
Nosaltres tenim prou gent per a “inundar” València de quatribarrades, com demostrem cada 25 d’abril o 9 d’octubre. Cal un poc d’organització, i sobretot, de valor. Mon pare sempre me deia que “si tens la raó, no tingues mai por”. Per això, si una persona per exemple du una senyera quatribarrada i s’acosta un borinot i li diu “quítate eso”, cal mantenir la fermesa. No és per posar-me medalles, però recorde que això em passà fa cosa de 20 anys, i intentaren fins a tres vegades que em llevara una quatribarrada que duia a un concert de la Universitat de València. I no ho vaig fer. I no ho aconseguiren, doncs.
I si hom intenta agredir, se li ha de tornar, ja que la defensa pròpia és causa exculpatòria en el Dret Penal espanyol. A més, molta de la nostra gent som gent de poble i estem forts. No hem de tèmer res d’uns xiquets de la capital (el que són la majoria de les JJGAV per exemple).
Fóra millor anar en grup, en qualevol cas. No está de més que recordem ací els consells bàsics front a la violència blavers i feixista que apareixen en www.antiblavers.org:
https://www.antiblavers.org/forum/viewtopic.php?id=3190
Com diem, doncs, dur quatribarrades en Falles, en tots els llocs i en tots els àmbits, pot ser la millor protesta front a la dreta blavero-espanyola. És al mateix temps, un acte de reivindicació purament nacionalista, ja que hem de reivindicar la presència del nostre volgut i estimat emblema quatribarrat en tots els àmbits, front a la usurpació per part de la bandera blavera decimonònica de la ciutat de València, molt respectable, però que és simplement això, i no pot pretendre ser la bandera representativa de tot el territori valencià.
Degut a que nosaltres treballem i tenim poc de temps lliure, a diferència de la majoria dels xiquets de la capital esmentats adés, no podrem anar a moltes mascletades. Però si anem, vos donem la paraula que lluirem amb orgull el nostre emblema. Vos animem, doncs, a fer el mateix.
Endavant!
Webmestre.
Imatge del llibre “Sermones Festivatum Virginis Mariae”, publicat a València el 1512. En ella es pot veure predicant Sant Vicent Ferrer davant un públic en què destaquen els reis en primera fila. Al fons hi ha un escut quatribarrat