Publicació en línia de les Trobes en Lahors de la Verge Maria

Benvolguts amics:

Tenim l’enorme satisfacció de publicar, creiem que per primera volta i en un sol document, les Trobes en Lahors de la Verge Maria, en bellíssima edició incunable (que és com es denominen els llibres impresos abans de 1500) de 1474.

Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria és el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica. L’obra va veure la llum l’any 1474 a la impremta de l’impressor alemany establert a València Lambert Palmart, ubicada al barri del Carme de la ciutat de València, al costat del Portal de la Valldigna, que separava la zona cristiana de la mora.

El llibre editat per Palmart inclou quaranta-cinc poemes en llaor de la Mare de Déu, escrits per diferents autors, entre els quals destaquen Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Fenollar i Lluís Alcanyís. Els poetes s’havien presentat a un concurs impulsat pel virrei del Regne de València, Lluís Despuig, i que va comptar amb Bernat Fenollar, prevere de la Seu, com a secretari del jurat i organitzador. Es desconeix el nombre de textos presentats, però al llibre s’inclouen quaranta poemes en català, quatre en castellà i un en italià. El llibre es va publicar sense peu d’impremta (colofó), però el paper (filigranes o marques d’aigua) i la tipografia corresponen a llibres posteriors de la mateixa impremta. Destaca la tipografia romana –enfront de la gòtica, més freqüent en els primers llibres impresos a Europa–, la paginació sense columnes i, sobretot, la llengua triada, ja que el llatí actuava de llengua franca entre els intel·lectuals de l’època. De la primera edició de les Trobes es conserva un únic exemplar al món, que es troba a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. El llibre es compon de seixanta-sis pàgines, de les quals vuit estan en blanc. No conté puntuació.

El dia 11 de febrer de 1474 es va convocar el certamen. El premi consistia en “un tros de drap de vellut negre, apte bastant per a un gipó”. El dia 25 de març del mateix any es faria públic el guanyador. Els poetes concursants foren Jordi Centelles, Joan Roís de Corella, Francí de Castellví, Mossèn Barceló, Lluís Alcanyís, Joan de Nàjera, Berenguer de Cardona, Pere Peres, Joan Verdanxa, Joan Moreno, Antoni Vallmanya, Lluís Munyoç, Joan Gamiça, Narcís Vinyoles, Joan Sobrevero, Joan Llençol, Genís Fira, Miquel Peres, Bernardí Vallmanya, Pere de Civillar, Llorenç Diamant, Joan de Sant Climent, Bartomeu Salvador, Joan Verdanxa (menor), Lluís Català, Bartomeu Dimas, Francesc Vilalba, Joan del Bosch, Gassull, Lluís Garcia, Bernat Despuig, Jeroni Monçó, Francesc Sant Ramon, Mateu Esteve, Pere Alcanyís, Jaume Roig, Pere Bell i Joan Vidal. No es coneixen dades de tots els autors (tretze d’ells no porten indicació sobre el seu ofici o càrrec). De la resta, la major part eren nobles, metges, juristes, eclesiàstics, cavallers, etc.

Els autors podien presentar-se “tirant a joia”, és a dir, optant al premi, o “a l’honor”, fora de concurs. Castellví i Barceló varen concursar, cadascun, amb un poema en valencià i un altre en castellà. Narcís Vinyoles va participar amb dos poemes en valencià i un en italià. Cardona va presentar dues composicions en valencià. I Pere de Civillar i “un castellà sense nom” va concórrer, cadascun, amb un poema en castellà.

Cap d’ells va guanyar el tros de vellut negre. El jurat va decidir que només la Verge Maria havia de ser guardonada.composicions en valencià. I Pere de Civillar i “un castellà sense nom” va concórrer, cadascun, amb un poema en castellà.

Cap d’ells va guanyar el tros de vellut negre. El jurat va decidir que només la Verge Maria havia de ser guardonada.

Amb aquesta bellíssima edició en línia(perquè a banda del seu valor històric i literari, és innegable la seua bellesa estètica), doncs, la nostra web continua en la seua trajectòria d’edicions en línia d’obres clàssiques i antigues, i en resum, enriquim el fons de llibres digitals nostre. Així mateix, aquesta edició creiem que dóna gran categoria a la nostra web, i és, doncs, encara que un poc tard, el nostre present de Nadal.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de Documentació i llibres | Comentaris tancats a Publicació en línia de les Trobes en Lahors de la Verge Maria

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2017

Benvolguts amics:

L’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2017, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Enguany s’ha complert el primer any del canvi polític al PV, i com sol passar, hi han llums i ombres. En general, hi ha llums perquè s’estan arreglant moltes coses que calia arreglar. D’ombres, però, hi han més de les que deurien. Sobretot, sobta el retard en engegar el nou Canal 9. S’estan fent ells sols un embolic legal que està retardant desmesuradament les coses. També és lamentable com Compromís, sobretot al cap i casal, està cedint ja massa vegades a les pressions i el joc brut de la dreta valenciana, sobretot a Las Provincias. El PSOE valencià féu això quan governà, i ja veieu com ha acabat. Ells volen acabar igual? Doncs fent això ho aconseguiran…

Respecte al motiu principal de la web, que és la lluita contra el blaverisme i la seua derrota, creiem que l’objectiu està ja aconseguit. No sols el blaverisme ha fracassat electoralment (i no sembla que se’n vaja a recuperar a curt termini), sinó que el GAV ha venut la seua històrica seu a Russafa, entre altres coses, senyal inequívoc de decadència i derrota. Aviat emetrem un comunicat on proclamarem la derrota (amb totes les cauteles necessàries) del blaverisme, i la reorientació dels objectius de la web. Ens dedicarem d’ara en avant potser més a coses culturals, ja veureu, tenim moltes sorpreses. Això sí, continuarem amb els processos judicials que duguem avant contra diversos blavers.

Que tingueu, doncs, un bon any 2017.

Equip d’antiblavers.

van-der-weyden-adoracio-reis-mags-vers-145

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2017

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon Nadal

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.info aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany, a l’igual que l’any passat, hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Equip d’antiblavers.

estatua_sant_marti

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja un bon Nadal

Auca sobre la conquesta de València

Benvolguts amics:

Fa uns anys vàrem fer aquesta petita auca, amb imatges de la web, sobre la conquesta de València. Falta poc per al 9 d’Octubre, així que esperem, doncs, que vos agrade!

El 9 d’octubre, com sabreu, commemora l’entrada del Rei En Jaume a la ciutat de València, el 9 d’Octubre de 1238. En realitat, la ciutat estava presa des del 28 de setembre d’eixe any (la vespra del dia de sant Miquel), i el 9 d’Octubre fou l’entrada oficial.

Sis o set anys abans aproximadament, al rei En Jaume se li havia fet la proposta de conquerir el Regne de València. Fou en el castell d’Alcanyís, en l’actual província de Terol. Ho arreplega molt bé aquesta còpia moderna del [i]Llibre dels Feyts[/i]. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al “Libre dels feyts” de Jaume I, núms. 127-131).

  proposta-conquesta-valencia

Feia uns quants anys que havia conquerit la ciutat de Mallorca, com demostra aquesta imatge antiga que hi ha a Barcelona al Palau Aguilar.

 conquesta-mallorca

Moment clau de la conquesta de València fou la presa de l’estratègica posició del Puig de Santa Maria, a uns 16 Km de València, que tingué lloc en 1237, on l’exèrcit catalano-aragonès, en molta inferioritat numèrica, derrotà els musulmans, segons conta la llegenda, amb intervenció de sant Jordi, que baixà del cel a lluitar contra els musulmans. Això mostra la peça central del retaula de sant Jordi, de Marçal de Sax, que es troba hui al Museu de Victòria i albert de Londres.

marcaldesax

La presa de València fou empresa molt dura, en què el rei en Jaume es quedà a voltes sol per moments, amb l’únic suport dels ordes religiosos militars (templers i hospitalers bàsicament), car els nobles catalans i aragonesos no la veien amb bons ulls. A més, el propi rei fou ferit en el setge, com demostra aquesta imatge:

 fletxa_setge

Recordeu les belles paraules que digué el rei en Jaume en conquerir València, i veure com els moros hissaven el Penó de la Conquesta en senyal de rendició (el 28 de setembre, recordeu):

  peno_de_la_conquesta

E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que Déus nos havia feyta

Acte seguit, els moros lliuraven la ciutat al rei en Jaume, com bellament mostra aquest panell ceràmic d’una cafeteria de la ciutat de València:

 rendicio_valencia_cafeteria_antic_regne

I al final el dia 9 d’Octubre, feren ell i el seu exèrcit solemne entrada a València, com demostra aquest bell panell ceràmic que es pot veure en l’orxateria de santa Caterina, al centre de València

xsni5n1

Més enllà de la concreta presa d’una ciutat, podem dir que amb aquesta conquesta, el Poble Valencià neix com a tal. Poc després es redactarien els furs, que donarien entitat jurídica al Regne de València i al Poble Valencià.

El poble valencià, doncs, neix arran de la conquesta del Rei en Jaume. Abans, els valencians eren musulmans i orientals. Després, foren cristians i occidentals, i integrats en la comunitat de pobles de la Corona d’Aragó.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Auca sobre la conquesta de València

Nou fracàs judicial del GAV i de les JJGAV

Benvolguts amics:

De tots és sabut com els jutges espanyols en general no sols han tingut un tracte d’allò més benevolent amb el GAV, sinó fins i tot, diríem, “atent”. D’aquesta manera, no sols han gaudit d’una vergonyosa impunitat, sinó que els jutges han admès a tràmit qualsevol de les seues més ridícules denúncies.

Doncs bé, això sembla que se’ls acaba. I fa un temps ha tingut un gran fracàs judicial un dels antics co-presidents de les JJGAV, Gonzalo Palanca, que denuncià un dels nostres col·laboradors, Lluís Brines, atribuint-li ser un usuari de la nostra web, que ell no era evidentment, sense cap altra més prova que la peculiar mania que els xiquets de les JJGAV tenen contra el nostre amic.

L’altre ex-co-president, Aitor Marquina tingué ja en 2013 un altre fracàs judicial, del qual informàrem en el seu dia, per unes presumptes amenaces que tingueren lloc…en la web valenciafreedom!

Sembla, doncs, que aquests xiquets tenen mania persecutòria i se senten perseguits per tot arreu. I al mateix temps obsessió contra el nostre company Lluís Brines.

Ambdues denúncies, en qualsevol cas, el que pretenen en el fons és criminalitzar el nostre company, i la nostra web per extensió.

La denúncia, evidentment, com la que féu Aitor Marquina en el seu dia, no tenia cap ni peus. I ací ve la novetat, per segona volta hem trobat una jutgessa amb trellat i dos dits de front, que ha exculpat i absolt el nostre company i col·laborador. Ací reproduïm íntegre l’auto de sobresseïment del cas:

Auto_sobreseimiento

No cal dir que el fracàs, a més de ser un fracàs del propi Gonçalet (com fa 3 anys ho fou d’Aitoret) i de les JJGAV, és un fracàs del GAV i del seu president, Manolo Latorre, que com denunciem en aquesta web és l’autèntic responsable de tant d’odi i tanta violència, i sobretot, d’omplir de merda (amb perdó), el cervell d’aquests en el fons pobres xiquets.

Però a diferència de l’altra vegada amb Aitor Marquina, ara amb Gonzalo Palanca anem a actuar judicialment. La denúncia falsa és un delicte tipificat al Codi Penal espanyol:

Article 456

1. Els que, amb coneixement de la seua falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat, imputaren a alguna persona fets que, de ser certs, constituirien infracció
penal, si aquesta imputació es fera davant de funcionari judicial o administratiu que tinga el deure de procedir al seu esbrinament, seran sancionats:

1.º Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si s’imputara un delicte greu.
2.º Amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si s’imputara un delicte menys greu.
3.º Amb la pena de multa de tres a sis meses, si s’imputara un delicte lleu.

Investigarem també qui ha esta l’advocat que ha (mal)aconsellat Gonçalet. Si és qui creiem que és, doncs això li suposarà una altra reclamació perquè el tiren de la professió, que se sumarà als ja nombrosos processos que té en aquest sentit.

En un combat, qui guanya és qui venç al final. Tot just fa un any aquests xiquets obtingueren una victòria pírrica totalment cacarejada per ells. I ara, els que hem guanyat hem estat nosaltres, i el que podem aconseguir és una total derrota dels que l’any passat obtingueren aquesta victòria pírrica. I és que, qui riu últim, riu millor. I ara els que riguem som (una volta més), nosaltres.

En el fons, el que persegueixen ells amb aquest tipus de denúncies és això: Intimidar-nos i acallar-nos. Però no ho han aconseguit ni ho aconseguiran. Nosaltres sempre romandrem fidels a la veritat, la justícia i, sobretot, el nostre poble.

Lluitarem contra el GAV fins a la seua derrota total.

I ho aconseguirem.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Nou fracàs judicial del GAV i de les JJGAV

Onzè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests onze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. De moment, tenim dos coses immediates que ens fan molta il·lusió. En primer lloc, tenim en marxa diversos procediments per a tirar de la professió a un advocadet blaver. En segon lloc, esperem dur a la presó a Francisco Albiñana Barber. Aquest xiquet porta ja un temps molestant-nos, i ens ho ha posat tan fàcil que serà, possiblement, el primer xiquet blaver que acabarà a la presó. I això ens fa especialment il·lusió. Aviat vos donarem a conèixer la campanya que tenim pensada contra ell, cosa que no hem fet fins ara perquè nosaltres no tenim massa temps lliure, a diferència, sembla ser, d’aquest xiquet.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/normal_proposta_conquesta_valencia.jpg

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Onzè aniversari del projecte antiblavers

23 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló

Benvolguts amics:

El pròxim dia 11 d’aquest mes es compliran 23 anys de l’assassinat del jove nacionalista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador per part d’un grup de feixistes.

Molt s’ha parlat i escrit del tema, i no anem a repetir la història, que en si és desagradable, de com els feixistes assenyalaren, acaçaren i finalment assassinaren Guillem.

Sí que convé que recordem l’entrevista que férem des d’aquesta web a son pare, també de nom Guillem, fa un temps, on conta com la seua família va viure tot això. Més interessant creiem que és la part on conta el patiment enorme de la seua família després de l’assassinat del seu fill, que al nostre entendre és potser tan greu com l’assassinat en si.

23 anys després continuen passant coses molt escandaloses al vontant d’aquest fet. Començant per com gent d’alguns grupuscles com el GAV, España2000, la Curva Nord o altres xicotets grupuscles continuen burlant-se de la seua mort. Sense anar més lluny, en la processó (in-)cívica del 9 d’octubre pel matí del 2014, alguns d’aquests grupuscles feren càntics repetits burlant-se de Guillem i lloant aquest assassinat.

Seguint per com en alguns mitjans de la dreta espanyolista continua criminalitzant-se la figura de Guillem i repetint que allò va ser una baralla de bandes. Seguint per com en alguns pobles i ciutats governats pel PP se li continuen negant carrers i places a Guillem, i en canvi sí que dediquen carrers a personatges tan curiosos com Alfonso Rus o Vicente González Lizondo (quins mèrits han fet aquests individus perquè els dediquen carrers?)…Un llarg etcètera.

El més greu potser és que els assassins estan en llibertat i continuen fent de les seues. Com conta el pare de Guillem en l’entrevista que li férem, ni l’assassí ni la seua família li han demanat perdó, quan és el mínim que podien fer.

L’exemple de Guillem, però, té aspectes positius. Representa la lluita de tota una generació, que despertà al nacionalisme en aquell temps. Representa igualment la fidelitat a eixos principis. Representa en darrer terme com, malgrat el seu assassinat pels feixistes, el nacionalisme no sols ha minvat sinó que continua creixent sense parar. Ací podem dir allò que deia l’Església en els primers temps de que sang de màrtirs, llavor de cristians.

I en aquest sentit, malgrat les circumstàncies dramàtiques en què morí, Guillem és un exemple. És la veu de tota una generació i per extensió de tot un poble.

Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Guillem no va tenir mai por, i per tant, tenia la raó.

Tanmateix, enguany volem homenatjar també el pare de Guillem, Guillem Agulló i Làzaro.

Guillem_Agullo_Lazaro

Aquest home ha patit al llarg d’aquests anys tot un calvari, que explica molt bé l’entrevista, i que no anem a repetir ací. Tanmateix, la seua lluita constant i la seua valentia són tot un exemple. Sempre se parla del fill, i és normal, però cal parlar també de son pare, i per això enguany anem a homenatjar-lo a ell també. Igual que hem dit de l’assassí, tota la gent que al llarg de tot aquest temps s’ha burlat o ha faltat el respecte a aquesta família, deurien si tingueren un mínim de dignitat, demanar-los perdó.

Guillem Agulló, pare i fill, són doncs, un exemple de valentia, de dignitat, de coherència, de nacionalisme en definitiva.

Servisca així això com a modest homenatge per als dos plegats.

Equip d’antiblavers.

Guillem.Agullo

Foto de Guillem Agulló

P.D.: Com a modest homenatge, posarem una música bellíssima que s’escau perfectament a aquest trist tema. És Una furtiva lacrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti, i cantada per possiblement el millor cantant d’òpera de tots els temps, Luciano Pavarotti. Guillem se mereix la millor música amb el millor cantant.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a 23 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló

Felicitacions a la RACV

Benvolguts amics:

Aquests darrers dies hem tingut la notícia fantàstica de que el degà actual de la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana) accepta l’autoritat de l’AVL. Aquesta és una gran notícia per moltes raons. En primer lloc, perquè suposa un cop dur a l’enemic, que perd un dels seus bastions. En segon lloc, perquè reafirma l’autoritat única de l’AVL en matèria de llengua en territori valencià. En tercer lloc, per què no dir-ho, perquè amplia el ventall de gent disposada a treballar per la nostra llengua i cultura, ni que siga una xicoteta part.

La RACV (antic Centre de Cultura Valencià) deu fer una tasca d’estudi i investigació, en tots els àmbits. I si vol investigar la llengua dels valencians, no pot ni deu inventar-se’n una altra.

Alguns diuen que la RACV fa això ara per oportunisme, perquè no tenen diners. Doncs ens dóna igual, allò important és el resultat final. També és cert que els darrers anys hi ha hagut un cert acostament d’alguns acadèmics de l’AVL, com ara Emili Casanova o Abelard Saragossà envers la RACV, i potser això ha acabat afavorint tot això.

És com diem, una gran notícia. I veure els blavers cabrejats en valenciafreedom és impagable he he.

Però la guerra contra el blaverisme no està guanyada encara. Cal continuar lluitant fins a la seua derrota total i desaparició. Primer de tot, s’ha d’il·legalitzar el GAV (i España 2000), que és un element distorsionador de la convivència valenciana. A més, com no, de la Curva Nord, successora dels Yomus, en un intent de rentar-se la cara, i que potser siga el màxim difusor de l’anticatalanisme hui en la societat valenciana.

Després, se li han de tallar totes les subvencions a l’altra entitat secessionista important que resta, Lo Rat Penat. En aquest sentit, no podem entendre com enguany encara rebran 20000 €. Grossa relliscada de Compromís i la seua resta de socis al govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de València.

Nosaltres anem a contribuir modestament a donar un recolzament a la RACV en aquesta tan valenta decisió, traient-la de la llista de “Blavers d’ara”, així com a tots els acadèmics seus que figuren en eixa llista o en la galeria. Excepte Voro López, que s’ha manifestat en contra de l’encertada decisió del degà, Frederic Martínez Roda.

Aprofitem per a anunciar una propera remodelació de la llista de “Blavers d’ara”, degut a aquest i altres canvis diversos que hi ha hagut en el, amb la deserció de la RACV, ja reduït, minoritari i marginal món del blaverisme.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de Blavers | Comentaris tancats a Felicitacions a la RACV

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2016

Benvolguts amics:

A diferència de l’any passat, en què ens retardàrem, enguany ens avançarem. Així doncs, l’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2016, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Enguany hem tingut un any important, amb alegries i tristeses, com sempre. L’alegria principal sens dubte ha estat el canvi polític a la nostra terra, que ha acabat amb 20 anys d’indecència i vergonya col·lectiva. També és motiu d’alegria el sembla que definitiu enfonsament electoral del blaverisme, si bé l’alegria serà completa quan il·legalitzem el GAV i tanquem la web cutre, racista i anglesa valenciafreedom, com pretenem amb la campanya que hem iniciat per a això.

Tristesa ens ha causat la pèrdua de tres persones, que podem considerar amics, i en el cas de dos d’ells, autèntics mestres nostres: Francesc de Paula Burguera, Jaume Sanz i Buxó i Pere Maria Orts i Bosch. Com diem, dos d’ells, Jaume Sanz i Pere Maria Orts, foren grans amics personals nostres. Amb Francesc de Paula Burguera parlàrem en alguna ocasió però no tinguérem tant de tracte. Burguera i Orts, però, podem dir que són mestres nostres en més d’un aspecte. En els casos de Burguera i Orts a més, podem pensar que era llei de vida que faltaren, ja que tenien una avançada edat. Ens sobtà i ens colpí, però, la mort d’en Jaume Sanz, que encara no havia fet 50 anys.

Tots tres perduraran en el nostre record, i en el record de la gent que els va conèixer i els va estimar, que ne són molts.

Que tingueu, doncs, un bon any 2016.

Webmestre.

Van-der-weyden-Adoració-Reis-Mags-vers-145Adoració dels Reis, de Roger van der Weyden.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2016

L’equip d’antiblavers vos desitja bon Nadal

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org  i www.antiblavers.info aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany, a l’igual que l’any passat, hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Equip d’antiblavers.

Estàtua_Sant_Martí

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja bon Nadal