Antiblavers

Benvolguts amics:

Tenim la gran sort d’haver rebut un altre magnífic poema. Josep el Matadracs ens ha enviat un poema dedicat al Penó de la Conquesta. El poema reflexiona sobre la nostra història, tenint com a tema central el Penó i el seu caràcter representatiu del nostre poble. Ací el teniu:

El Penó
Valencians i valencianes, a les nostres quatre barres
tots sabem que el daurat i el roig són els colors
és daurat per l’or i la noblesa que va mostrar llur terra
i és roig per la sang abocada en justa revolta.

Comencem recordant les Guerres de la Unió
Colze amb colze amb els companys d’Aragó
Tots dos oposats al nostre rei Pere el Cerimoniós
Aquella guerra fou nostra primera barra ensangonada

Temps ençà, combatírem a les Germanies
Aquells dies fórem un sol poble agermanat,
alçat en contra les injúries d’un orgullós rei
que els nostres Furs mai va voler jurar
Fou la germandat, nostra segona barra roja

Caminem ara tots junts un segle
fins arribar poc a poc a l’expulsió dels moriscos,
que els nostres cultius llauraven i les nostres terres habitaven
Quan els embarcaren fins a un mon llunyà
Barbàrie i fanatisme dibuixaren la tercera barra

La darrera barra fa temps va ser pintada
A la Guerra de Successió, que va pugnar-se
entre Carles d’Àustria i Felip de Borbó
Els furs i privilegis el Habsburg va defensar
I tot el regne valencià es va posar del seu costat.

El fum i la brossa cremada d’Almansa
varen fer que el nostre regne caigués
mort i cendrós, als peus del nou rei
i els seus servidors anomenats botiflers
que va destruir tot el que València un dia va ser.

La quarta barra ja estava pintada
al daurat escut del nostre pare Jaume I,
La valentia dels avantpassats com guàrdia
ara és temps de que el país haja de caminar
enarborant les nostres quatre barres de sang.

És una meravella que la nostra web esdevinga un lloc de publicació de bells poemes.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

La poetessa Estelroig5 continua col·laborant amb la nostra web, i ara ens ha fet un grandíssim present, i és dedicar-nos un poema a la web i projecte antiblavers. Partint d’una trista experiència personal, com per desgràcia han patit tants i tants joves valencians, ha fet un poema ple de força i coratge. La mateixa força i coratge que sempre hem pretès mantenir en aquesta web i projecte, malgrat els atacs dels nostres enemics, que no han pogut ni podran amb nosaltres. Ací vos el deixem:

~Força de Tramuntana~

S’acosten pel carrer
Mirades tacades de blau
Amb senyera que no entenen
I llengua que no comprenen

Pas valent al teu davant
Coratge al puny i a la ment
Saps el que vindrà
Saps que s’acosten a per tu

Tens idees clares
Però debilitat al cos
Per això creuen
Que no ets ningú

Mirades tacades de blau
Es paren amb tu
Contestes amb seguretat
Però ells són de força bruta

Intimides amb mirades de foc
Les mans solten les flames
No tens altre remei
Et crema la pell

Tanques el puny
Respires fons
Saps que les paraules
Són la teua millor arma

Carrer amagat del poble
Sola davant la ignorància
Alces la teua veu al vent
I les tramuntanes fidels

Empenten el coratge
Per deixar clar
Qui ets
I d’on vens

No podem sinó agrair a aquesta jove poetessa aquest tan magnífic present que ens ha fet. Des d’ací ens oferim a publicar-li a les nostres webs tots aquells poemes que tinga a bé enviar-nos.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

Hem trobat un magnífic poema sobre el 9 d’Octubre composat per una xica que usa com a pseudònim EstelRoig5. Aquest poema ens ha emocionat, per com és de sentit, de grandiós, de magnífic. Crec que no podem fer altra cosa que reproduir-ho a la nostra web en un dia com hui.

~El Nostre Pas~

S ortim als carrers sense por

O mbres ja no ens enfonsen

M ai més, permetrem que ens ofeguen .

P oble d’infantesa, mare llengua

A braçaves el nostre rostre

I l·luminat-los de saviesa, coratge

S omriures i carícies a les galtes .

V alent el dia que ens alçarem

A mb els punys en alt i

L a senyera, la nostra senyera al canell

E ndinsant-nos en els nostres cors

N otant que som molt més forts

C órrent pels mateixos carrers

I mpregnarem de lluita la ciutat

A ra oberta al nostre pas . .

#SómPaísValencià #SomPoble #SomLluita #SomForça #SomCultura #SomLlengua #Som #ElNostrePas #LaForçaDelsVents #Tramuntanes #Llevants

Aquest poema transmet il·lusió, optimisme, ganes de lluita i d’estima pel país i per la terra. Creiem que no calen més comentaris, i vos el deixem perquè gaudiu d’ell en un dia tan important com hui.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

Enguany està essent un any dur per a nosaltres, ja que ens estan deixant molts (massa) amics. En febrer ens deixà Pere Maria Orts i Bosch, amb qui tinguérem una relació amical durant tants anys. La seua mort, però, tenint present que tenia 94 anys, era esperada.

Però la mort de l’amic Jaume Sanz i Buxó ens ha sobtat de ple. En primer lloc, perquè ha estat sobtada, cosa d’un parell de mesos. En segon lloc, perquè el nostre amic sols tenia 48 anys. En tercer lloc, perquè era més que un amic, era un conseller, un recolzament, una persona que sabies que sempre estava allà, i que si la necessitaves, de ben segur que t’ajudaria i podies comptar amb ell.

He conegut al llarg de la meua vida poques persones de la categoria d’en Jaume. Era una persona optimista per naturalesa. A més com hem dit, tenia seny o trellat com diem ací. Era una persona tranquil·la i que transmetia tranquil·litat als qui l’envoltaven.

Podria seguir dient qualitats seues, però després de fer un balanç, crec que la seua qualitat principal era la fidelitat. Fidelitat a la família, en primer lloc, era un home que l’estimava profundament. Fidelitat als amics, com he dit adés, sabies que sempre podies comptar amb ell, que sempre estava si alguna volta el necessitaves. Fidelitat a la nació, era un nacionalista íntegre. Fidelitat, en definitiva, a totes les coses que són realment importants.

En Jaume ens recolzà en el projecte de la web des dels inicis, de manera sincera i entusiasta, com sempre feia ell les coses. En Jaume, tot i ser originari del Principat de Catalunya, era d’origen valencià, i sempre tenia interès per les coses valencianes i, siguent ell un nacionalista, com no, pel nacionalisme valencià. Una vegada en una conversa informal, un del nostre equip li digué que en aquesta vida hom havia de fer tres coses: Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill, i que eixa persona havia fet les dos primeres coses i li mancava la tercera. Llavors en Jaume digué: “Antiblavers és un fill”. És una afirmació potser exagerada, però demostra com valorava i apreciava el nostre projecte.

I conclourem aquesta nota amb aquesta imatge, que creiem que representa l’esperit d’en Jaume:

Aquesta imatge és d’un llibre medieval que es diu Vidal Maior. Aquest llibre recull la compilació dels Furs d’Aragó feta al s. XIII en temps de Jaume I pel bisbe d’Osca, el català Vidal de Canyelles. Aquesta imatge mostra precisament el rei En Jaume manant a Vidal de Canyelles la compilació dels furs aragonesos.

L’hem triada per molts motius. En primer lloc, i encara que siga casualitat, perquè el protagonista es diu Jaume, com ell. En segon lloc, perquè trobem que és una imatge bellíssima, com bellíssima era l’ànima d’en Jaume Sanz i Buxó. En tercer lloc, perquè representa un rei que vol posar ordre, mesura, dret, en definitiva. Tot això féu en Jaume Sanz en vida en molts diversos àmbits.

Mon pare sempre deia que es van morint les bones persones (i ell, mon pare, era també una bona persona) abans que les dolentes. Per desgràcia, el cas d’en Jaume li dóna la raó.

Servisca, doncs, aquesta nota com a modest homenatge a una persona que fou més que un amic, i la falta del qual ens deixarà un gran buit irreparable.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

Enguany, degut a les nostres ocupacions, quasi se’ns ha passat comentar això, i no és poc important haver arribat als 10 anys.

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

El millor present que hem pogut tenir, no obstant, ha estat la derrota del PP fa dos dies i la possibilitat d’un govern de progrés i nacionalista al PV i a la ciutat de València i altres ciutats del PV. També als territoris germans de les Illes Balears i Aragó. Quan tinguem temps farem una anàlisi detallada d’aquests resultats.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí:

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si no el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent.

Hui fa 308 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.info vos convida a lluitar per aquesta terra.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Hui és el 23 d’abril, el dia de sant Jordi. L’equip de www.antiblavers.org vol desitjar-vos, doncs, un feliç dia de sant Jordi. Hui és una jornada festiva a diversos indrets: el Principat, Aragó, Castella i Lleó (per motius aliens a sant Jordi, sinó perquè eixe dia és la data de la batalla de Villalar), etc.

Sant Jordi fou el sant patró dels diversos territoris de la Corona d’Aragó, a més de ser el sant patró de diveros indrets d’Europa: Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia, etc.

Pel que fa a la nostra terra, fou l’antic sant patró del Regne de València, abans que fóra substituït per sant Vicent Ferrer, i fou el patró i emblema del braç militar (nobiliari) a les Corts valencianes. Conta la tradició que sant Jordi baixà del cel a lluitar amb els cristians a la batalla del Puig, com mostra el magnífic retaule de Marçal de Sax que hui dia és al Museu de Victòria i Albert de Londres:

Si bé és prou lamentable que a la catedral de València es mostra una còpia falsificada que amaga les quatre barres:

També és d’especial veneració a Alcoi, per haver-se aparegut segons diu la tradició durant el setge dels moros revoltats en 1276.

D’altra banda, el dia de sant Jordi és el dia mundial del llibre, i a tot el món se celebra aquesta data amb vendes i regals de llibres.

Que tingueu, doncs, un bon dia.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Hui s’acompleixen 22 anys de l’assassinat del jove nacionalista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador per part d’un grup de feixistes.

Molt s’ha parlat i escrit del tema, i no anem a repetir la història, que en si és desagradable, de com els feixistes assenyalaren, acaçaren i finalment assassinaren Guillem.

Sí que convé que recordem l’entrevista que férem des d’aquesta web a son pare, també de nom Guillem, fa cosa d’any i mig, on conta com la seua família va viure tot això. Més interessant creiem que és la part on conta el patiment enorme de la seua família després de l’assassinat del seu fill, que al nostre entendre és potser tan greu com l’assassinat en si.

22 anys després continuen passant coses molt escandaloses al vontant d’aquest fet. Començant per com gent d’alguns grupuscles com el GAV, España2000 o altres xicotets grupuscles continuen burlant-se de la seua mort. Sense anar més lluny, en la darrera processó (in-)cívica del 9 d’octubre pel matí, alguns d’aquests grupuscles feren càntics repetits burlant-se de Guillem i lloant aquest assassinat.

Seguint per com en alguns mitjans de la dreta espanyolista continua criminalitzant-se la figura de Guillem i repetint que allò va ser una baralla de bandes. Seguint per com en alguns pobles i ciutats governats pel PP se li continuen negant carrers i places a Guillem, i en canvi sí que dediquen carrers a personatges tan curiosos com Alfonso Rus o Vicente González Lizondo (quins mèrits han fet aquests individus perquè els dediquen carrers?) o institucions de tan dubtosa utilitat per al poble valencià com la RACV…Un llarg etcètera.

El més greu potser és que els assassins estan en llibertat i continuen fent de les seues. Com conta el pare de Guillem en l’entrevista que li férem, ni l’assassí ni la seua família li han demanat perdó, quan és el mínim que podien fer.

L’exemple de Guillem, però, té aspectes positius. Representa la lluita de tota una generació, que despertà al nacionalisme en aquell temps. Representa igualment la fidelitat a eixos principis. Representa en darrer terme com, malgrat el seu assassinat pels feixistes, el nacionalisme no sols ha minvat sinó que continua creixent sense parar. Ací podem dir allò que deia l’Església en els primers temps de que sang de màrtirs, llavor de cristians.

I en aquest sentit, malgrat les circumstàncies dramàtiques en què morí, Guillem és un exemple. És la veu de tota una generació i per extensió de tot un poble.

Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Guillem no va tenir mai por, i per tant, tenia la raó.

Tanmateix, enguany volem homenatjar també el pare de Guillem, Guillem Agulló i Làzaro.

Aquest home ha patit al llarg d’aquests anys tot un calvari, que explica molt bé l’entrevista, i que no anem a repetir ací. Tanmateix, la seua lluita constant i la seua valentia són tot un exemple. Sempre se parla del fill, i és normal, però cal parlar també de son pare, i per això enguany anem a homenatjar-lo a ell també. Igual que hem dit de l’assassí, tota la gent que al llarg de tot aquest temps s’ha burlat o ha faltat el respecte a aquesta família, deurien si tingueren un mínim de dignitat, demanar-los perdó.

Guillem Agulló, pare i fill, són doncs, un exemple de valentia, de dignitat, de coherència, de nacionalisme en definitiva.

Servisca així això com a modest homenatge per als dos plegats.

Webmestre.

Foto de Guillem Agulló

P.D.: Com a modest homenatge, posarem una música bellíssima que s’escau perfectament a aquest trist tema. És Una furtiva lacrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti, i cantada per possiblement el millor cantant d’òpera de tots els temps, Luciano Pavarotti. Guillem se mereix la millor música amb el millor cantant.

Benvolguts amics:

Hui estem amb una gran tristor i consternació. Ens hem assabentat que ha faltat Pere Maria Orts i Bosch. Tot i que tenia ja 94 anys i per llei de vida era potser inevitable, no per esperat això ha deixat de consternar-nos.

Amb Pere Maria Orts tinguérem una relació cordial, llarga i fructífera durant molts anys. Ens assessorà per a la web en el tema de la senyera des del principi, perquè nosaltres també teníem dubtes sobre el blau, que ell resolgué. Vàrem passar després d’això moltes hores en sa casa parlant de temes d’història, de país, de religió (perquè era una persona profundament creient), de l’actualitat, de la vida…Li vàrem agafar molta estima al final, i la seua mort, no per esperada deixa de sobtar-nos.

El passat estiu li férem una llarga entrevista que penjàrem en la web. Ens costà molt de fer, perquè la primera volta no se gravà, i calgué fer-la altra volta més, hi havia que repetir-li molt les preguntes perquè l’home estava un poc sord, etc.; i de transcriure, perquè fou molt llarga al final, però mireu per on, això potser ha estat una mena de testament seu, o de comiat nostre d’ell.

En el titular hem usat el verb “faltar” en lloc del verb “morir”. Primer perquè pensem que la forma “faltar” és més autèntica i més valenciana. En segon lloc, perquè els homes de la talla i la categoria de Pere Maria Orts no moren, no poden morir mai. El seu llegat intel·lectual és immens. Fou un home dedicat tota la seua vida a l’estudi i la investigació, amb dedicació i disciplina verament monàstica. Hom l’ha definit en una notícia de les que he llegit com a “humanista”, i realment ho fou, abastant un ampli abanic de matèries, tot i que siga més conegut per molts pels seus estudis heràldics.

Després, no està de més dir que l’any 2004 donà gran part de la seua col·lecció d’obres d’art a la Generalitat Valenciana, al govern valencià, al poble valencià en definitiva. No és un tòpic dir que les obres d’art no tenen preu, és que a més en el cas de les que ell donà és totalment cert. Però per damunt del valor material està el valor sentimental i sobretot, la grandesa de cor i d’ànima d’un home que,després de passar-se bona part de la seua vida adquirint obres d’art i objectes de valor inestimable, ho dona això al poble. Francament, no conec jo molts casos d’això arreu del món, si més no en vida d’una persona.

Descanse en pau, dom Pere Maria. Si n’hi haguera una galeria de valencians il·lustres, Vostè hi deuria estar sense falta. Com hem dit adés, Vostè no ha mort, simplement ha faltat. Estarà eternament en el record del poble valencià i, en concret, en el nostre record, ja que el coneguérem personalment i establírem llaços tan afectius amb Vostè.

Com dom Pere Maria fou una persona profundament creient, tan profundament valenciana, i tan vinculada amb la nostra web, creiem que cap imatge pot servir millor d’homenatge que la de l’àngel custodi del Regne de València. Ell representa tot el que és i simbolitza dom Pere Maria:

Webmestre.