Benvolguts amics:
Com sabeu, periòdicament reestructurem la llista de “Blavers d’ara”, ja que les circumstàncies i la realitat canvia contínuament. Feia més d’un any que no l’actualitzàvem, i veureu que els canvis són profunds. D’entrada, ixen 10 personatges i entren altres 10. Ací ho expliquem:
Ixen:
1-Isabel Bonig: Ja no és la màxima figura del PP valencià, i sembla que també s’ha retirat de la vida pública, i llavors ja no és rellevant per a la llista. Pe r iguals racons ix de la llista altre pepero il·lustre, Jorge Bellver.
2-Javier Cervera: Aquest xic era el cap de la Curva Nord, implicat en les violentes agressions del 9 d’Octubre de 2017. Está judicat des de llavors, però sembla que aquest plet s’està allargant massa. Des d’aleshores dimití de la presidència de la Curva Nord i no és, doncs, rellevant.
3-Hermann Tertsch: Rebérem molts comentaris privats de que aquesta llista nostra s’havia de cenyir a personatges estictament valencians o molt vinculats al PV. Potser tenien raó, i per aquesta raó l’anem a treure. D’altra banda, aquest personatge sembla haver entrat en una dinàmica autodestructiva, i recentment aparegué en una vídeo visiblement begut en un bar. Què diria son pare Ekkehard Tertsch, que fou militant del partit nazi, després economista de prestigi i que devia ser, doncs, una persona prou seriosa?
Per la mateixa raó (no és un personatge estrictament valencià), Albert Boadella. Aquest home, d’altra banda, està ja prou vellet i decadent, i les seues gracietes, sempre repetitives, ja no se les riuen ni a Madrid, on s’anà a viure fa uns anys. Bo, les seues “fugues” i “exilis” són això, teatrals, perquè ell va i ve al seu poble de l’Empordà. Igual que quan a finals dels 70 s’exilià a França, tornant poc després. Però en fi, aquest personatge té ja vora 80 anys i no pinta res, fins i tot deixà de ser director dels Joglars, la companyia de teatre fundada per ell i que dirigí tants anys. Ja no pinta, doncs, absolutament res, i és raó així més que de sobres perquè el treguem de la llista.
4-Juan García Sentandreu: Aquesta és una gigura històrica del blaverisme, i també de la violència blavera. Tanmateix, d’ençà de la desfeta electoral de “Coalición Valenciana” en 2011, sabem que està fins i tot arruïnat econòmicament. La seua vida pública és també ja gairebé inexistent, i aquest individu té ja més de 60 anys i està, doncs, vell i decrèpit. Està totalment acabat, doncs.
La seua exclusió de la llista és un senyal evident de la desfeta del blaverisme.
5-Hem eliminat ja una sèrie de pseudo-intel·lectuals blavers com Leopoldo Peñarroja, Ricardo García Moya o María Teresa Puerto. Aquests pseudo-intel·lectuals no tenen absolutament cap rellevància hui dia, i de fet no n’han tingut mai, ja que són gent mediocre i sense qualitat intel·lectual. Raó més que de sobres perquè isquen de la llista.
6-Les ties maries Marisa i Isabella. Aquestes eren això, ties maries. Les posàrem un poc perquè recordaven el fenomen de les ties maries blaveres de la transició, i per què no dir-ho, perquè eren hilarants aquestes indivídues. Però en realitat no eren ningú, i el moviment d’agitació blavera que volien crear ha quedat en no res al final.
Entren
1-María Consuelo Reyna: És un error imperdonable de la nostra web no haver posart aquesta dona en primera posició de la llista durant els vora 17 anys que la nostra web està activa. ELLA és la principal responsable de l’anticatalanisme que ha afectat la societat valenciana. I no sols això, sinó de l’odi, divisió i fractura social que això ha causat en el poble valencià. I tot per una presumpta frustració sentimental-amorosa-sexual amb Manuel Sánchez Ayuso. El mal que ha fet és difícil de reparar.
Per això mateix, no pot ni deu viure una vida d’allò més tranquil·la. Molts col·laboradors de la web ens han suggerit que encetem campanyes contra ella i li demanem comptes d’alguna manera. I això anem a fer, I posar-la en primera posició de la llista serà el primer pas.
2-Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web, després de María Consuelo Reyna, com hem dit adés. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco a qui Pere Mayor obeïa com un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, està de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NCAIONSLITA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
3-Cake Minuesa és un pseudo-periodista d’extrema dreta espanyolista que ha fet de la provocació i intent de boicot d’actes de l’esquerra i del nacionalisme (en especial del nacionalisme dels PPCC) el seu “modus operandi”. Ja ha rebut denúncies i condemnes judicials per això i àdhuc li han tocat la careta més d’una volta. Nosaltres no anem a fer això evidentment però anem a denunciar la seua activitat espanyolista, antivalenciana i provocadora. També destaquem que aquest individu és nascut a Gandia (la Safor), tot i que pels cognoms deu ser fill de forasters establerts allà. I per tot plegat, l’incloem a la llista.
4-Frederic Aparisi: Aquest xic és un historiador neoblaver de la colleta de Baydal i Esquilache, amb els que forma l’anomenat “Grup Harca”. Ja ficàrem en el seu dia a la llista a aquests dos, per la seua evident activitat neoblavera. Aquest xic no el posàrem al seu dia perquè semblava un investigador més seriós, però hem descobert que no és així. Mirant les fotos seues hem vist que està grosset i que fa cara d’autosatisfet. Això vol dir que aquest xic no treballa dur. També fa vida social, ço que és incompatible amb la vida d’un investigador seriós. I finalment llegint el seu CV publicat a la web del grup Harca, diu al final que “ha rebut moltes premis i distincions”. Però aquest xic, és investigador o va als Òscar de cinema?
5-Paquita Chilet: Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
6-Paula Menero i Saborit: Aquesta xica utilitza a les xarxes socials el pseudònim de Redeula. Aquesta xica ha mostrat una hostilitat enorme envers nosaltres, el nostre projecte i alguns dels nostres col·laboradors. Tot sembla que és perquè no li hem adorat i dit a tot que sí, com fan altres xiquets a les xarxes. Però som adults, i som lliures, i sempre fem allò que creguem que cal fer.
D’altra banda, aquesta xica diu que és nacionalista i no té inconvenient a ser amiga de blavers anticatalanistes furibunds com Jaume Hurtado, qui figura a la llista també per cert.
També està disposada a col·laborar i donar dades de col·laboradors nostres (que possiblement seran falses, perquè aquesta xica no és gaire llesta) a una dona madrilenya i possiblement pepera com Maria Abradelo, tal com ja denunciàrem. L’objectiu és fer-nos mal i, de nou, col·laborar amb l’enemic. Nosaltres això no ho faríem mai. Prime perquè els draps bruts es renten a casa, i després perquè nosaltres, a diferència d’ella, tenim valors i principis.
Aquesta xica, en fi, l’hem posada en la posició que l’hem posada pequè seria una espècie de barreja, suposadament nacionalista, entre l’esmentada Paquita Chilet, que és una representació de les clàssiques ties maries blaveres, i Cristina Seguí, que és una dona plena de maldat i odi. Ella en el fons és una tia maria, i si bé siguent objectius no té tant d’odi i maldat com la Seguí, l’agressivitat i mala llet que ha mostrat envers nosaltres són enormes.
Així doncs, Redeuleta, ja t’ho hem dit moltes vegades, perquè sé que ens llegiràs o llegirà això algú dels teus gossets, qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències, o dit d’una altra manera, qui se fica amb adults, mereix ser tractada com a adult. I una de les coses que anem a fer EN LEGÍTIMA DEFENSA, és doncs, posar-te a la llista. D’altra banda tothom ha de saber com actues.
7-Sandra Ombuena: Aquesta xica fou presidenta de les Joventuts del GAV i ara ha encetat una línia de col·laboració amb l’IEV (Institut d’Estudis Valencians), que és una institució pseudo-cultural blavera. Tanmateix, com hem dit respecte a Paquita Chilet, aquest gir és digne de lloar i aplaudir. Els antics presidents de les JJGAV (Toni Rochina, Gonzalo Palanca, Aitor Marquina, etc.), eren joves violents i gamberros. És en definitiva totalment admirable l’evolució d’aquesta xica.
La posem en la categoria de pseudo-intel·lectuals blavers, perquè aquesta xica sí està activa en aquest camp.
8-Vicente González-Lizondo Sánchez: Aquest és fill de Vicente González Lizondo, l’històric líder d’UV i del blaverisme durant els 80 i principis dels 90 del s. XX. Reivindicar la figura de son pare és legítim i lloable. El que no és acceptable és que aquest xic intente ressucitar l’anticatalanisme de son pare i el moviment polític blaver, com du fent els darrers anys. Pe aquesta raó l’incloem, doncs, a la llista.
8-Lluís Fornés, el Sifoner: Lluís Fornés, Lluís el Sifoner, fou un cantant de la Nova Cançó valenciana que tingué un cert èxit a les comarques de la Marina i la Safor durant els anys 70 del s. XX en especial. El seu estil era mordaç i irònic, i la seua música enllaçava amb la tradició folklòrioca d’eixes comarques.
No obstant, des d’un catalanisme furibund (no són mai bons els excessos), evolucionà cap a una primera versió de neoblaverisme. Com a assessor lingüístic en Canal9, de la mà d’Amadeu Fabregat, col·laborà en la llista de mots catalans que calia substituir per altres valencians. Això li provocà distanciament dels seus antics companys de viatge, que li boicotejaren una actuació al Teatre Principal. Sembla que això li afectà molt al seu orgull, i la seua evolució ideològica el dugué ja als 90 del s. XX a col·laborar amb destacats blavers, com el jesuïta Joan Costa i Català.
És llavors quan desenvolupà unes delirants teories panoccitanistes, segons la qual el català i l’occità eren la mateixa llengua, i acusà els catalans de “secessionistes” (!!!), tot plegat traspuant un gran anticatalanisme. Una volta jubilat i ja entrat en anys, continua fent-se pesat amb eixes teories i difonent un anticatalanisme subtil. Raó de sobra perquè l’incloguem a la llista.
Cal que actualitzem també els altres apartats d’aquest secció, corresponents a “partits polítics i sindicats”, “grups i entitats” i “empreses”, però com tan sovint hem dit, nosaltres, a diferència dels nostres enemics, treballem i disposem doncs de poc de temps lliure. Però aquesta feina s’ha de fer.
Continuarem informant.
Equip d’antiblavers.