Reconec que el títol d’aquest fil té un caràcter un poc provocador, però després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig de 2011, crec que podem fer clarament aquesta afirmació: HEM GUANYAT LA BATALLA DE VALÈNCIA.
El blaverisme es presentava (o s’anava a presentar) en dos partits bàsicament:
-Unió Valenciana: L’històric partit del blaverisme, que assolí els seus majors èxits, i que en les darreres eleccions autonòmiques de 2007 encara tragué més de 20.000 vots. Ben és cert que els darrers temps havia agafat una línia de moderació, si bé continuava sense acceptar la unitat de la llengua, i defensant el blaverisme clàssic. Aquestes eleccions no se presentà, i reconegué que tenia una crisi de militància i solvència econòmica.
-Coalició Valenciana: Aquest partit més que històric, fou histèric des dels seus començaments. Dirigit pel reconegut ultradretà Juan García Sentandreu, mantingué una retòrica agressiva, ultraespanyolista i ultradretana des dels inicis, amanida amb un toc de blaverisme, per a dissimular. Sembla que fou finançat des dels orígens per Juan Lladró, i fou un intent desesperat de ressucitar el blaverisme triomfant d’Unió Valenciana en els anys 80 i 90 del segle passat.
Aquestes eleccions ha reduït els seus resultats autonòmics a la meitat, i ha dit que desapareix com a partit.
També es presentava un partit neoblaver, anomenat Units x València. Però a més de que els seus resultats han estat molt minsos (poc més de 3000 vots), són un tipus de blaverisme que res té a veure amb el blaverisme clàssic, maleducat i agressiu. Aquest partit reconeix l’autoritat lingüística de l’AVL i és una gent dialogant i amb la qual es pot parlar. Iguals consideracions podem fer amb l’altre partit neoblaver que es presentava: ENV-RVPVE, que ha tret poc més de 700 vots.
Per contra, ja ho sabeu, Compromís ha tret uns resultats espectaculars (7 % i 6 diputats autonòmics), i ERPV es manté (12.000 vots, quasi iguals que fa 4 anys). També creix EU (5.79 % i 5 diputats autonòmics), que tot i ser un partit d’obediència espanyola, assumeix moltes coses del nacionalisme valencià, començant per la unitat de la llengua i la simbologia històrica del Regne de València: escut i bandera quatribarrada.
Sense poder polític, representació i implantació política, el blaverisme no és res. I tampoc té la capacitat d’influir i condicionar el PP i la resta de partits (com sí que tingué UV en els seus dies de glòria).
Podem dir, per tant, que HEM GUANYAT LA BATALLA DE VALÈNCIA.
Encara resta molt a fer, car les victòries en les batalles (per molt importants que siguen) no condueixen immediatament a la fi de les guerres. Hi ha encara un obstacle en la normalitat nacional de la nostra terra, i aquest obstacle se diu GAV. Després de la seua expulsió d’Expojove (gràcies a les nostres campanyes en gran part), ja no capten adeptes com abans, i si a això unim que els seus membres de més edat van morint-se o disminuint el seu activisme, ens trobem que la seua força real ara és d’unes 100 persones. Però com hem dit moltes vegades, aquest grup és com un virus, que pot infectar altres persones i gent. Per això, per a acabar amb ells definitivament, la millor solució seria la seua il·legalització.
Aquestes eleccions també han produït un altre fenomen inquietant: L’ascens de dos partits ultraespanyolistes (i per tant antivalencians), com són UPyD i España2000. Especialment preocupant és l’ascens d’UPyD, dirigit per la furibunda antinacionalista Rosa Díez, que amb 56.000 vots es converteix en la cinquena força política. Aquest partit podria esdevenir a casa nostra un fenomen semblant al de Ciudadanos (el partit del Yoyas) en el Principat, i per tant, no és gens bo que cresca a casa nostra.
Quant a España2000, l’única diferència que té amb Coalició Valenciana és que, a banda que aquest és un partit obertament espanyolista, sense falsos matisos “valencianistes”, hem de dir que no és un partit racista anticatalà, com sí que ho és (o ho era, donat que sembla haver desaparegut), Coalición Valenciana. En la seua mentalitat espanyolista, els catalans també són “españoles”. A més, encara que siga a títol anecdòtic, en la seua junta directiva hi ha un català, Ernest Milà, i en darrer terme tenen molt bones relacions amb l’ultradretà principatí Josep Anglada. Tanmateix, dos dels seus màxims dirigents, José Luis Roberto i Samuel (Garrido) Azor, tenen un anticatalanisme (i de retruc antivalencianisme) obsessiu i delirant. Els contactes amb el GAV també són fluïds, i no seria estrany que España2000 acabara absorvint-lo, donat que ara a més el GAV com hem dit és poc més que un grupuscle. No obstant l’ascens d’aquest partit, continua siguent un partit francament minoritari, i amb ridícula implantació (en comparació amb els abundosos mitjans que ha usat sempre). Donat que podria convertir-se en el partit on es refugien gran part dels blavers que resten, i que assumisca més i més dels postulats del blaverisme, i l’historial violent i provocador d’aquest partit (sols superat pel GAV), la millor solució per a aquest partit també seria la seua il·legalització.
Però bé, UPyD i España2000 són problemes menors ara com ara, poca cosa en comparació amb els problemes que ha causat el blaverisme des del seu naixement en la transició, i a les dificultats que ha creat per a la represa de consciència nacional dels valencians. Donat que els dos màxims exponents del blaverisme, UV i CV, han fracassat i han desaparegut i/o acabaran desapareguent, ara toca celebrar-ho.
I per tant, reafirmem amb orgull que, HEM GUANYAT LA BATALLA DE VALÈNCIA.
