Benvolguts amics:
Periòdicament actualitzem la llista de “Blavers d’ara”, però els darrers esdeveniments ens obliguen a fer una nova reestructuració. Una raó important són els darrers esdeveniments al voltant de la proposta d’accent tancat al mot Valéncia, que avala el lingüista Abelard Saragossà i li fan cor tots els blavers i neoblavers. Potser haurem de fer una nova secció de la web dedicada als neoblavers, o una web a propòsit dedicada a ells. També són d’actualitat els nous atacs del PP-Vox al sistema educatiu i a la radiotelevisió valenciana.
Fem, doncs, un resum:
Ixen de la llista:
–Salomé Pradas: Aquests dies estem gaudint d’allò més veient com va a ser al primera a pagar pels plats trencats de la DANA. Ella que no feia més que dir estirabots i despropòssits anticatalanistes, ara rep el seu càstig. El karma existeix. Tanmateix, en ser tirada del càrrec que tenia, ja no és important, i per tant, anem a treure-la fora de la llista.
–Núria Montes: Les mateixes consideracions que a Núria Pradas són aplicables a ella. Cert que no ha dit tants estirabots anticatalanistes com Pradas, però per contra és madrilenya.
–Vicente González-Lizondo: L’única raó per la qual estava aquest xic a la llista era que estava intentant reviscolar l’anticatalanisme en base al partidet Valencia Unida. Però eixe partit s’ha quedat més net que Carracuca com diuen a la Safor he he he. D’altra banda, aquest personatge és un no-ningú, i no anem a donar-li, doncs, publicitat.
–Baltasar Bueno: Tancava la llista com a “blaver històric”. Però aquest senyor té ja vora 80 anys i ha caigut en la més absoluta irrellevància en la societat valenciana (com acaben caiguent tots els blavers). Per tant no pinta ja res a la llista.
Entren a la llista:
–Abelard Saragossà: L’hem nomenat sols començar. El que està fent de col·laborar amb PP-Vox per a l’accent tancat de València és una mena de culminació de la seua trajectòria neoblavera i de tendència anticatalanista des de fa un temps. Tanmateix, el moment que ha “triat” és nefast, ja que després de la derrota de PP-Vox a la consulta lingüística, això és una mena de baló d’oxigen per a ells. El Sr. Saragossà, en darrer terme, actua per vanaglòria, perquè diu que no li feren cas en un informe de 1997. I li han de fer cas a totes les coses que diga? El Sr. Saragossà rebrà, en fi, per tal informe, 1500 €, que són l’equivalent a les monedes que rebé Judes Iscariot.
Farem un comunicat especial dedicat a ell. Però per la gravetat del que ha fet, l’hem posat en segona posició.
–Vicente Ordaz: El flamant nou director de la radiotelevisió valenciana ha entrat amb voluntat d’eliminar i arraconar la llengua pròpia tot el que puga, incorporant el castellà fins i tot als informatius, cosa que no s’havia fet mai. Enemic de la llengua és poc per a designar-lo. Se li ha d’anomenar lingüicida i àdhuc genocida. No anem a repetir tota la legislació que dóna preferència a la nostra llengua en la radiotelevisió valenciana. Tampoc el fet que hi ha no sé quantes TVs en castellà a la notra terra i a partir d’ara mitja o menys en valencià (perquè com no hi ha reciprocitat, no rebem tampoc TV3 ni la TV balear).
Aquest Sr. simplement no és conscient d’on viu i on està (encara que diu qyue ha nascut a València) i vol atacar la nostra llengua. Doncs que n’accepte les conseqüències.
Luis Miguel Romero Villafranca: És un venerable vellet amb una llarga trajectòria al món jurídic valencià, al qual han nomenat flamant nou president de la RACV. Degut a la rellevància d’aquesta institució secessionista lingüística, ha d’estar a la llista.
Lola García Broch: Altra venerable blavera històrica que camina envers els 90 anys. Semba que es mou encara a les xarxes, i perquè vegen els blavers que nosaltres no els oblidem, doncs la posem per a tacar la llista, en lloc de Baltasar Bueno, que hem tret per les raons adduïdes.
I la llista restaria finalment, doncs, ordenada, d’aquesta manera:
10-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver i fins i tot obertament blaver al remat. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.
2-Abelard Saragossà: Com hem dit farem un comunicat especial respecte a ell. Simplement dir que la seua evolució neoblavera ha culminat en certa manera.
3-Víctor Baeta: Víctor Baeta és un personatge delirant, paranoic. Nascut a Barcelona i resident a València des de fa molts anys, ara és obertament anticatalà. Jubilat des de fa anys, es dedica ara en cos i ànima al neoblaverisme i de retruc, a l’anticatalanisme. Tenim una campanya ja encetada perquè el facen fora del Racó Català i també a la resta de neoblavers que allà escriuren, on no para d’escriure les seues delirants teories.
4-Carlos Mazón: Creiem que no cal donar gaires explicacions de per què ha d’estar de número 1. Ja no és sols la seua nefasta, incompetent i miserable actuació front a la DANA a finals de novembre. Cal recordar també que d’ençà que és president de la Generalitat Valenciana, no ha parat de fer anticatalanisme i d’anar contra la llengua i la cultura valencianes.
5-José Antonio Rovira: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur. Però aquesta poca energia i ineptitud ha estat especialment nefasta respecte a la DANA. A hores d’ara encara hi ha molts xiquets que no poden anar a escola. Per no parlar de la mort de l’operari de TRAGSA degut a la seua incompetència. I continua sense anar a visitar alguna escola de les afectades. Sens dubte, el pitjor conseller d’Educació que hi hagut en la Generalitat Valenciana després de la seua restauració, si exceptuem la blavera Empar Cabanes.
6-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos.
Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.
7-Vicent Baydal: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.
La seua inclusió en la llista, sí que tindria justificació, ja que és neoblaver. És a dir, no és blaver en sentit clàssic, sinó que ell i els seus amics del “Grup Harca”, dels quals parlarem més avall, pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i els seus amiguets d’eixe grup “Harca”, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.
D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).
La inclusió d’aquests dos darrers personatges en primeres posicions té un objectiu molt clar: Són les màximes figures (o les més actives) del blaverisme clàssic (Cristina Seguí) i del neoblaverisme (Vicent Baydal). Però qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències. Anem a encetar una campanya individual i personalitzada contra els dos en diversos àmbits, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet. L’objectiu principal és, evidentment, acabar amb la canxa i promoció que uns i altres mitjans de comunicació donen a semblants personatges. Sense mitjans no serien res. Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya. Hem de conseguir, doncs, treure’ls dels mitjans. I sobretot en el cas de Cristina Seguí, però també en el de Baydal, fer que treballen un poquet (Baydal està grosset, i això vol dir que és poc faener. Bo, segons el seu FB sembla que li agrada també el bon menjar). I això al final ens ho hauran d’agrair.
Per cert, a no cap dels dos se’ls ha vist anant a ajudar de voluntaris els pobles afectats per la DANA.
8-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.
9-Vicente Ordaz: Sobre el nou director de la radiotelevisió valenciana hi ha poc més a dir que el que ja hem dit. És un enemic de la llengua, i per tant, del país i el poble valencià. Mereix, doncs, entrar, i ja en les primeres posicions. anirà pujant segons evolucionen les coses.
10-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.
De les posicions 11 a 14 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa, singularment en Hongria.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
De les posicions quinzena a dessetena estan uns neoblavers que entraren a la llista en la seua darrera remodelació important en setembre de 2024:Francesc Fort, Vicent Flor i Pere Fuset.
En les posicions dihuitena i dinovena posem els dos venerables vellets que presideixen les dos entitats secessionistes lingüístiques més importants: José Vicente Navarro Raga (president de Lo Rat Penat) i Luis Miguel Romero Villafranca (president de la RACV). Tanmateix són ja dos institucions poc importants en la societat valenciana, i no mereixen estar en les posicions capdavanteres.
–En posició vintena i vint-i-una estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.
–22-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit en altres moments, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
–23-Ricard Chulià: Ja férem un ajust d’aquesta llista expressament per ell, i no anem a repetir el que diguérem llavors.
–24-Zahia Guidoum: Hem parlat també extensament d’ella al darrer comunicat sobre reestructuració de la llista de blavers d’ara. Ella i Chulià, junt a Baydal, com hem dit, completen els personatges destacats de la candidatura neoblavera de “Reviscola” en Compromís.
–25-Moisès Vizcaíno: Ja hem parlat també abundosament d’ell al darrer comunicat sobre reestructuració de la llista de blavers d’ara. Hem insistit en el caràcter sectari i neoblaver del diari digital La Veu, que ell controla en tant que propietari.
–En les posicions número 26 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López i Toni Fontelles.
-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Lola García Broch. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes. Lola García Broch, per les raons adés esmentades, es mereix tornar a figurar a la llista. La nova inclusió de Lola García Broch ja hem dit que obeeix que “no ens oblidem” d’ella he he he
Comentar també que hem fet dos xicotetes reestructuracions en altres apartats de la secció “Blavers d’ara”:
1-En “Grups i Entitats” hem posat al Racó Català, que no para de donar canxa, veu i propaganda als obsessius i delirants neoblavers encapçalats per Víctor Baeta. Fent això estan fent neoblaverisme i de retruc, anticatalanisme. No mereixen dir-se “català”. I en darrer terme, són enemics nostres, i mereixen figurar a la llista.
2-En “empreses” hem posat El Corral del Burro Produccions. Aquesta és una empresa audiovisual de la comarca de la Marina que es dedica a promocionar els muntatges audiovisuals i les cançons d’un dels que encapçala la llista, Lluís Fornés “el Sifoner”. Semblaria una empreseta vinculada a l’antic grup de rock en valencià Owix i al seu cantant Ximo Guardiola. Ho fan sols perquè és de la seua comarca (el Sifoner és de Pedreguer)? Doncs quins pocs arguments no? Però és que a més donen una visió totalment edulcorada d’ell. No senyors meus, el Sifoner no fundà Escola Valenciana ni s’inventà el 25 d’abril, entre altres coses que diuen d’ell com si fos un panegíric. I sobre la seua trajectòria d’ençà de 1990, neoblavera, destructiva i plena d’odi sembla que no han esbrinat.
I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres enciclopèdies o llocs web per a trobar més informació sobre el
Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.
Equip d’antiblavers.