Benvolguts amics:
Periòdicament actualitzem la llista de “Blavers d’ara”, però els darrers esdeveniments ens obliguen a fer una nova reestructuració. Una raó important ha estat la DANA i els seus responsables (o millor dir irresponsables), que amb la seua ineptitud i manca d’actuació han causat tant de dany a les poblacions afectades. També introduïm nous neoblavers (recordem que ja són vora la meitat de la llista. Potser haurem de fer una nova secció de la web, o una web a propòsit dedicada a ells), i algun blaver clàssic que ens havíem deixat. Tornant al tema de la DANA, es pot dir que els principals responsables dels desastres causats, han atacat i han causat dany al poble valencià. I la nostra web, per damunt de qualsevol altra consideració, defén el poble valencià.
Fem, doncs, un resum:
Entren a la llista:
-Salomé Pradas: Mancança inexcusable d’anteriors llistats, ja que aquesta indivídua d’ençà que és membre del Consell valencià amb Mazón en 2023 ha corejat, i fins i tot ampliat, totes les consignes anticatalanistes llençades pel seu cap Mazón. Però és que la seua actuació com a màxima responsable d’emergències en la recent DANA al PV, en tant que Consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori han demostrat la seua gran inutilitat. tot i que fou destituïda el 20 de novembre de 2024, hi ha raons més que de sobra, en definitiva, per a incloure-la a la llista.
-Nuria Montes: Tot i que aquesta dona no és explícitament anticatalanista com l’altra, és madrilenya, i per tant prou espanyolista. Com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana continuà les directrius de promocionar sols el turisme com a única activitat econòmica, impulsades per Mazón, la qual cosa no ha fet bé al País Valencià tampoc. Després del desastre causat per la DANA de 2024 va fer unes declaracions sobre la gestió de les restes de les víctimes que van aixecar una gran indignació, la qual cosa provocà la seua destitució el 18 de novembre de 2024. Raó també aquesta darrer suficient per a incloure-la a la llista.
-Zahia Guidoum: Tenim ací altre integrant neoblaver de la llista, ja que aquesta xica fou membre de la candidatura Reviscola en el darrer congrés de Compromís del 20 d’octubre de 2024, que fou clamorosament derrotada. Amb ella, a més, completem les tres figures destacades d’aquesta candidatura, junt a Vicent Baydal, neoblaver clàssic que du prou de temps a la nostra llista, i el recentment incorporat Ricard Chulià.
Aquesta xica a més de ser neoblavera, no té clar el tema nacional. Potser perquè és d’origen foraster. Però el que és realment insultant és que s’ha autoerigit com a “figura destacada” del nacionalisme valencià. Perquè el seu “activisme” va encaminat descaradament a obtenir poltroneta i a viure de la política, si bé en el cas de Compromís és cert que no és l’única que ho ha fet o ho pretén això. Però la gran majoria, què curiós, són de l’òrbita neoblavera. Potser aspiren a guanyar en el seu dia més que el President de la Generalitat Valenciana, com féu Vicent Flor, a tindre un souet “de colló de mico”, com se diu vulgarment, com té ara Pere Fuset de regidor a l’Ajuntament de València.
Informació extreta de la web de l’Ajuntament de València, on és pública per a tothom. Cert que tots els regidors de tots els partits guanyen semblant. Però Compromís no eren diferents? Doncs resulta que a la fi són com els altres.
Aquesta xica, en qualsevol cas, concep el nacionalisme (unit a les seues ganes de trepar, no ho oblidem) d’una manera superficial, fent-se selfies tot el dia, que publica a les xarxes, en postures suggerents o directament eròtiques. I no, filleta, el nacionalisme és quelcom seriós, no és això.
Però tornant a aquesta xiqueta, qui se creu que és ella? O dit d’una altra manera, què ha fet ella pel nacionalisme valencià? Se mereix realment tenir ja una entrada a la Wiqui en Català, per exemple? Bé, ja hem dit sovint que la Wiki en català deixa molt que desitjar, amb moderadors com Pau Cabot, que posa xiquets de Primària a corregir articles, o amb el delegat per al PV, Francesc Fort, que du una línia prou neoblavera, com demostrarem quan tinguem temps. En general és una wiki amb poca qualitat.
En darrer terme, last but not least, aquesta xica insultà un dels nostres col·laboradors en un grup de Whatsapp, fent ostentació de la seua arrogància (tu no ets ningú li va dir). I no cal oblidar tampoc que és amiga íntima de la Redeula, aka Paula Menero i Saborit, una vella enemiga nostra, qui va afirmar d’ella en un TWT que era “la persona que més admirava al món” (com diria el nostra amic Joaquim Torrent, SIC!). I com se sol dir, els amics dels nostres enemics, són els nostres enemics.
Capítol apart és l’apologia inacabable que fa aquesta xica de la causa palestina (on estan els islamistes de Hamas, que tant maltracten les dones) i les seues idees proimmigratòries. Influeix sens dubte que son pare és algerià. Però el País Valencià no és, ni ha estat, ni serà mai musulmà. I de nou tornem al tema principal, són coses que no tenen res a veure amb el nacionalisme valencià.
Tot plegat fa que tinguem motius més que de sobra per a incloure-la a la llista.
-Moisès Vizcaíno: Moisès Vizcaíno és el director-propietari del diari digital La Veu del País Valencià. Professionalment exerceix com a advocat. Políticament ha militat en Esquerra Unida i durant un temps en Esquerra Republicana del País Valencià, d’on sembla que fou expulsat. Al seu diari La Veu del País Valencià ha mantingut una línia sectària davant els que li cauen mal, a banda que el finançament d’eixe diari no està clar, ja que sempre està demanant diners, i siguent un diari digital, no deuria tenir-ne gaires despeses. En els darrers temps té una línia obsessiva contra l’actual cap d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, en un cas d’un presunt acosament d’una ex-militant d’ERPV en el qual no ha presentat aquesta xica proves concloents, i fins i tot una comissió interna del partit no va veure cap indici d’acossament. També ha tingut al seu diari una línia prou neoblavera.
Volem destacar el caràcter sectari del seu diari a tall d’una anècdota personal nostra. Fa uns anys, a través del nostre amic el gran Antoni Infante, un col·laborador nostre li proposà publicar aquest article innocent i científic sobre Isabel de Villena.
I què li podia molestar al Sr. Vizcaíno d’aquest article? També té el ridícul a aquestes altures anticlericalisme de l’esquerra valenciana? Segons ens digué Antoni Infante, el “consell de redacció” de La Veu (és a dir, ell perquè com hem dit és el propietari del diari digital) determinà que eixe company nostre era “d’extrema dreta”. I què és ser “d’extrema dreta”? No ser d’esquerres? No pensar com ells? O potser alçar-se a les 7 del matí per a anar a treballar? (el Sr. Vizcaíno s’alça a les 7 cada dia?).
I parlant dels temes del treball i dels diners, com hem dit, sobta com el Sr. Vizcaíno sempre està demanant diners i fent col·lectes per al seu diari digital. Francament, no ho entenem. La nostra web ens costa sols uns 50 € l’any de manteniment. doncs per a què tants diners? Els col·laboradors de La Veu no treballen de manera desinteressada pel país, com sí que ho fan els col·laboradors del projecte Antiblavers?
Perquè, en darrer terme, l’obsessió del Sr. Vizcaíno contra ERPV no és normal. I abans que algú comente quelcom, nosaltres no som d’ERPV. Igual com tampoc fou normal que censurara un article tan innocent com el del nostre company sobre Isabel de Villena.
Tot plegat, el Sr. Vizcaíno ha fet que el diari digital La Veu del País Valencià tinga un caràcter sectari, i en el camí haja perdut molta qualitat. També ha donat prou canxa als neoblavers, i es podria qualificar, doncs, de neoblaver. Raons totes elles més que suficients per a incloure el Sr. Vizcaíno a la llista.
-José Vicente Navarro Raga: És l’actual president del grup ara blaver (no fins 1977) Lo Rat Penat d’ençà de juliol de 2023. Per la rellevància d’aquesta entitat com a entitat blavera, calia posar-lo.
Ixen de la llista:
–Carlos Flores Juberías: Figura destacada de Vox al País Valencià i amb freqüents escarafalls anticatalanistes. Però al cap i la fi no és ningú important, i perd el temps escrivint patètics TWTs, que entren dins de l’esperpent més absolut.
–Llanos Massó: Presidenta de les Corts valencianes després del pacte PP-Vox de l’inici de la legislatura. És un personatge fosc i mediocre, que a més anirà fora a la més mínima, ja que fou l’única representant de Vox que romangué al seu càrrec després del trencament d’aquest partit amb els diferents governs autonòmics que recolzava en juliol de 2024.
–Ferran Esquilache: Aquest xic forma part del grup d’historiadors neoblavers Grup Harca junt a Vicent Baydal i Ferran Esquilache. No ha tingut mai una producció investigadora destacable i sempre ha anat a remolc de Baydal. És hora de treure’l, doncs de la llista.
–Frederic Aparici: Semblants raons han fet que el traguem de la llista. No és tampoc un xic amb una producció investigadora destacable.
–Sandra Ombuena: Quan aquesta xica presumptament fou presidenta de les Joventuts del GAV tenia interès que estiguera a la llista. Des d’aleshores ençà sols sabem que col·labora amb l’Institut d’Estudis Valencians, i no té tampoc una activitat investigadora remarcable.
I la llista restaria finalment, doncs, ordenada, d’aquesta manera:
1-Carlos Mazón: Creiem que no cal donar gaires explicacions de per què ha d’estar de número 1. Ja no és sols la seua nefasta, incompetent i miserable actuació front a la DANA a finals de novembre. Cal recordar també que d’ençà que és president de la Generalitat Valenciana, no ha parat de fer anticatalanisme i d’anar contra la llengua i la cultura valencianes.
2-Salomé Pradas: Segona en responsabilitat pels mals causats per la incompetència de la Generalitat Valenciana durant la DANA, i també autora de freqüents proclames anticatalanistes i antivalencianes en definitiva durant el seu curt pas pel Consell Valencià.
3-Nuria Montes: Tercera en responsabilitat pels mals causats per la incompetència de la Generalitat Valenciana durant la DANA. A aquesta no se li coneixen tants escarafalls anticatalanistes com als altres dos, però és madrilenya, i per tant, prou espanyolista.
4-José Antonio Rovira: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur. Però aquesta poca energia i ineptitud ha estat especialment nefasta respecte a la DANA. A hores d’ara encara hi ha molts xiquets que no poden anar a escola. Per no parlar de la mort de l’operari de TRAGSA degut a la seua incompetència. I continua sense anar a visitar alguna escola de les afectades. Sens dubte, el pitjor conseller d’Educació que hi hagut en la Generalitat Valenciana després de la seua restauració, si exceptuem la blavera Empar Cabanes.
5-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos.
Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.
6-Vicent Baydal: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.
La seua inclusió en la llista, sí que tindria justificació, ja que és neoblaver. És a dir, no é blaver en sentit clàssic, sinó que ell i els seus amics del “Grup Harca”, dels quals parlarem més avall, pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i els seus amiguets d’eixe grup “Harca”, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.
D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).
La inclusió d’aquests dos darrers personatges en primeres posicions té un objectiu molt clar: Són les màximes figures (o les més actives) del blaverisme clàssic (Cristina Seguí) i del neoblaverisme (Vicent Baydal). Però qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències. Anem a encetar una campanya individual i personalitzada contra els dos en diversos àmbits, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet. L’objectiu principal és, evidentment, acabar amb la canxa i promoció que uns i altres mitjans de comunicació donen a semblants personatges. Sense mitjans no serien res. Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya. Hem de conseguir, doncs, treure’ls dels mitjans. I sobretot en el cas de Cristina Seguí, però també en el de Baydal, fer que treballen un poquet (Baydal està grosset, i això vol dir que és poc faener. Bo, segons el seu FB sembla que li agrada també el bon menjar). I això al final ens ho hauran d’agrair.
Per cert, a no cap dels dos se’ls ha vist anant a ajudar de voluntaris els pobles afectats per la DANA.
7-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.
8-Vicente González-Lizondo fill de Vicente González Lizondo, de nefasta memòria. Aquest xic s’entesta en intentar fer el mateix que feia son pare, anticatalanisme tronat. Potser no entenen la veritable valenciania, perquè aquesta familia és d’origen foraster (provenen de Casas Ibáñez, província d’Albacete). Sembla en qualsevol cas, un dels activistes blavers més actius a hores d’ara, i per això l’hem posat en posicions capdavanteres.
Per cert, recordem que tenim encetada una campanya perquè en Torrent (Horta Sud) lleven el nom d’un carrer a son pare Vicente González Lizondo. I és que això és inacceptable. I recordem també que Torrent ha estat tradicionalment un feu socialista, i que el PSOE valencià n’és culpable, per acció (si el posaren ells) o per omissió (si no han fet res perquè lleven aquest nom). Recordem també com el PSOE valencià subtilment ha afavorit el blaverisme d’ençà de la transició, com analitzem en l’apartat corresponent.
9-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.
10-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.
De les posicions 11 a 14 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa, singularment en Hongria.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
De les posicions quinzena a dihuitena estan uns neoblavers que entraren a la llista en la seua darrera remodelació important en setembre de 2024:Francesc Fort, Vicent Flor, Pere Fuset i Víctor Baeta.
–En posició dinovena i vintena estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.
–21-José Vicente Navarro Raga: President de Lo Rat Penat d’ençà de juliol de 2023.
–22-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
Aquests dos darrers són els presidents de dos de les tres màximes institucions blaveres en l’actualitat. Restaria la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), però el seu actual president, José Luis Manglano, tot i que sembla que sí estigué molt implicat en el bàndol blaver en la batalla de València de la transició, és ara un venerable vellet de 84 anys, totalment inofensiu.
–23-Ricard Chulià: Ja férem un ajust d’aquesta llista expressament per ell, i no anem a repetir el que diguérem llavors. Baixa posicions perquè considerem que els dos que hi ha davant d’ell, Navarro i Chilet, representen les màximes institucions “civils” blaveres i mereixen, doncs, estar davant.
–24-Zahia Guidoum: Hem parlat també extensament d’ella al principi d’aquest comunicat. Ella i Chulià, junt a Baydal, com hem dit, completen els personatges destacats de la candidatura neoblavera de “Reviscola” en Compromís.
–25-Moisès Vizcaíno: Ja hem parlat també abundosament d’ell a l’inici d’aquest comunicat. Hem insistit en el caràcter sectari i neoblaver del diari digital La Veu, que ell controla en tant que propietari.
–En les posicions número 26 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López i Toni Fontelles.
-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Baltasar Bueno. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes.
I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres enciclopèdies o llocs web per a trobar més informació sobre el personatge en qüestió, i on se pot verificar que el que afirmem, doncs, és cert.
Aquesta reestructuració d’urgència té una motivació principal, però, prou seriosa, que és la desgràcia que ha passat a conseqüència de la DANA i sobretot de la icompetència, inutilitat i mala fe del govern del PP a la Generalitat Valenciana. En especial farem la nostra xicoteta contribució a que els quatre primers de la llista no sols siguen remoguts del lloc on estan (dos d’elles ja ho han estat), sinó que reponguen davant la justícia per tot el que han fet (o millor dit, no han fet i deurien d’haver fet). I fins i tot, una volta s’acaben les seues responsabilitats penals, siguen exiliats del País Valencià, a poder ser a Madrid, que tant li agrada al president Mazón i al grup alacantí que li envolta.
Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.
Equip d’antiblavers.
P.S.: Acabem aquest comunicat amb un modest homenatge a les 222 víctimes de la DANA, en aquest cas musical. Posem l’ària Una furtiva laccrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti. Cantada per Luciano Pavarotti, possiblement el millor cantant d’òpera del s. XX. Una obra bella, amb la millor veu. Tot es poc per homenatjar els caiguts.