Antiblavers

Benvolguts amics.

Enguany es compleixen 4 anys d’ençà que un grup de gent aconseguírem foragitar el GAV d’Expojove.

Expojove és una fira per a xiquets que es fa tots els Nadals a les instal·lacions de la Fira de València. El GAV portava anant des de la transició (quan se fundà, perquè no és una institució amb massa anys). Increïblement, el PSOE valencià durant els anys que governà permeté que el GAV anara a Expojove.

I què suposava Expojove per al GAV i les JJGAV? Doncs en primer lloc una rentada de cara fenomenal, perquè es presentaven immaculats i com si foren uns xics que no havien trencat mai un plat. En segon lloc, i segons ells mateixos reconegueren, Expojove era la seua principal font de captació d’adeptes. No debades, aquesta fira la visiten milers de persones, i ni que fora una mínima part d’eixa gent, suposava això, doncs, una captació fenomenal d’adeptes per a ells.

Això no podia continuar, i un grup de gent decidírem fer alguna cosa al respecte. Anem a ser generosos i a no dir que fórem sols nosaltres. Participació destacada tingueren també els companys de la web antifeixistes. També el Movimiento contra la Intolerancia.

L’any anterior el govern municipal, responsable d’aquesta fira per a xiquets, prengué una decisió salomònica, i és permetre que anaren els Joves d’ACPV, però ells també. Això no era satisfactori, perquè pels motius esmentats, el GAV i les JJGAV continuaven rentant-se la cara i captant adeptes.

A la fi, en Nadal de 2010, la pressió conjunta dels actors esmentats donà els seus fruits, i el GAV i les JJGAV deixaren d’anar a Expojove. També foren sacrificats, però, els Joves d’ACPV, però tot i que fou molt lamentable, el més important és que el GAV i les JJGAV no anaren més a Expojove.

Des d’aleshores ençà, el GAV i les JJGAV ja no són el que eren, i es nota certament que ja no capten adeptes amb tanta facilitat com abans, tot i que darrerament ho intenten en el València C.F., on també s’haurà d’informar els nous propietaris per cert.

L’expulsió del GAV i les JJGAV d’Expojove demostren una cosa molt clara. Com deien els llatins Labor omnia vincit: El treball tot ho venç, o com deien els llauradors, cal ser constant. Amb constància i tenacitat, podem derrotar-los. Demostra en segon lloc, i derivat d’això, que el GAV no és invencible.

L’any que ve hi haurà un canvi polític al País Valencià. Això simplement ja serà una nova derrota per al GAV. Però no és suficient. Cal la seua il·legalització definitiva. En la web estem ja des de fa un temps duent a terme una campanya en pro d’aquesta il·legalització. El canvi polític de l’any vinent (i resten poc més de 4 mesos sols) deu ser l’alicient, l’estocada final per a ells.

I ho aconseguirem.

Webmestre.

Hem triat aquesta imatge de sant Jordi, perquè a banda que és el patró de la nostra nació, representa la lluita i el triomf del bé contra el mal. I és això el que està en joc.

Benvolguts amics:

A diferència de l’any passat, en què ens retardàrem, enguany ens avançarem. Així doncs, l’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2015, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

El millor present, però, que ens poden dur els Reis Mags d’Orient, que a ben segur duran, serà el canvi polític al País Valencià (i també a les Illes i potser Aragó, pensant en el conjunt de la nostra nació). La nostra terra ha patit massa els excessos d’aquests governants que porten ja vora 20 anys en el poder, i toca ja, doncs, un canvi polític, on l’esquerra i, sobretot, el nacionalisme, estiguen on els pertoca.

Que així siga!

Webmestre.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450)

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Webmestre.

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Benvolguts amics:

Disculpeu en primer lloc l’enorme retard a fer aquest comentari, que fa temps que vàrem prometre, però com hem dit tantes voltes, nosaltres treballem, a diferència dels xiquets de les JJGAV, i per tant no disposem de tant de temps lliure.

Vet ací, doncs, la nostra anàlisi:

1-Com diu el nom, aquestes eleccions eren, en primer lloc, europees, i caldria en primer lloc fer una anàlisi en aquest nivell. I ací és preocupant l’augment de l’extrema dreta, sobretot en els països del Nord d’Europa (posem per cas que el Front Nacional ha esdevingut la primera força votada en França).

En el Sud d’Europa augmenta, però, l’extrema esquerra, i això tampoc no és bo.

Per tot arreu augmenten els partits i les actituds euroescèptiques, la qual implica un conjunt un fracàs en la idea d’Europa que s’ha trasmès a la ciutadania.

2-A nivell de Països Catalans, anem a fer una anàlisi per territoris:

a) Al Principat de Catalunya ERC arrabassa la primera posició a CIU, que sempre l’havia tinguda. Així mateix, ICV-EUiA supera al PP, amb la qual cosa es perfila una majoria sobiranista, si bé quan arribe el moment de la veritat ja veurem com van les coses.

Tanmateix, les forces expanyolistes (tant les light, com el PSC, com les heavy, com PP, Ciudadanos i UPyD) treuen al voltant d’un 30 %, la qual cosa deixa el referèndum un tant en l’aire, i no tan clar com alguns creuen.

b) A les Illes el PP perd la majoria absoluta, però encara és el partit més votat. A destacar com “Podemos” esdevé la tercera força. Sobre aquest partit parlarem després.

En qualsevol cas, si continua la tendència, tot permet albirar de nou un govern progressista a les Illes.

c) País Valencià:

Ací farem una anàlisi més detallada, ja que és el cas que millor coneguem, com hom pot suposar. Allò que tots destaquen és que el PP perd la majoria absoluta, i això és bo. Però cal llegir entre línies. Tot i la ruïna en què està sumida la nostra terra, tot i els casos de corrupció flagrants, tot i el desastre de la seua gestió al front de la Generalitat Valenciana, encara treuen mig milió de vots. Són molts, sobretot si tenim present que el segon partit, el PSOE, treu 377 mil, prou menys, doncs.

També se diu que aquests resultats permeten un govern de coalició d’esquerres, però si sumem tots els vots que podem qualificar de dreta i extrema dreta espanyolista, ne són molts. Anem a fer la suma:

PP: 507221.

UPyD: 147723.

Ciudadanos: 51180.

Vox: 29825.

Si els sumem tots, ne tenim 735949 de votants de dreta o extrema dreta, i el que és més preocupant, espanyolistes o ultraespanyolistes.

Una hipotètica coalició d’esquerres treuria aquests vots:

PSOE: 377068.

EUPV: 180483.

Podemos: 143671.

Compromís: 138488.

El resultat seria 839710, però la diferència, en qualsevol cas, no n’és tanta.

L’esquerra i el nacionalisme, davant la pròxima cita electoral decisiva de les eleccions autonòmiques i municipals de l’any vinent, ha de ser prudent i el que és més important, fer una cura d’humilitat. Segons aquests resultats, els únics partits que podem dir que treuen uns resultats satisfactoris són EUPV i Podemos. El PSOE valencià sembla salvar els mobles, però pateix la mateixa desorientació que els seus germans de nivell estatal. I l’anomenat “efecte Compromís” sembla ja haver-se esvaït, tot i que també és cert que ja han assolit un electorat fixe que els permet assolir i aspirar a quotes de poder. Tanmateix, aquests són els que més cura d’humilitat han de fer, donada la prepotència d’alguns dels seus dirigents neoblavers i dels xiquets de les seues joventuts, que sembla que tenen mig morta la seua web valencianisme.com. Sobre ella i el Racó (Català?) obrirem un altre fil.

Cal destacar també en el cas valencià a més l’absència d’España2000 en aquestes eleccions, i el ridícul estrepitós de la candidatura que reunia les restes de partits blavers que queden (ACNV-REPO-Unió), que ha tret 5942 vots i un 0,34 %. Aquesta és una bona notícia, i ens indica que l’extrema dreta local i les restes del blaverisme estan totalment acabats. I com no, amb la nostra web esperem haver contribuït a la seua derrota.

Resta fer uns xicotets apunts sobre el fenòmen de “Podemos”, que afecta tots els Països Catalans (amb una sorprenent tercera posició a les Illes). D’entrada direm que aquest és un fenomen madrileny, i per tant, alié a la nostra terra. D’aquesta manera hem d’acceptar amb moltes reserves les seues proclames de respecte al dret d’autodeterminació dels pobles, ja que ens temem que al màxim que arribaran serà a una mena de federalisme. El seu “televisiu” president o líder, Pablo Iglesias, tampoc no ens inspira massa confiança. El seu èxit es deu, més que a mèrit seu, a decadència dels partits clàssics. I com no, a l’impacte televisiu del seu líder. Com a aspecte positiu, doncs dir que no semblen un partit lerrouxista i ultraespanyolista, com sí que ho són Ciudadanos i UPyD, malgrat les proclames d’esquerra d’alguns dels seus dirigents. En el cas valencià a més fan un ús mínim de la llengua i n’accepten la unitat.

Tanmateix, pensant en el País Valencià i les Illes, és urgent el canvi polític i tirar el PP de les institucions, i per tant, s’ha de comptar amb ells també. I amb el PSOE, tant valencià com illenc, tot i que siga un partit espanyolista que, sobretot en el cas valencià, no va estar a l’altura quan va governar.

Cal un exercici de generositat de tots, i de no barallar-se per poltronetes ni per personalismes. L’ocasió de tirar el PP dels governs de les Illes i del PV està a l’abast i s’ha d’aprofitar.

Webmestre.

P.D.: En l’anàlisi dels resultats dels Països Catalans ens manquen els altres territoris de l’Estat espanyol on hi ha nuclis catalanòfons, Múrcia (el Carxe) i sobretot Aragó. A més són territoris veïns i cal estar atent a com evolucionen. Simplement dir que en Aragó l’análisi seria molt semblant a la que hem feta per a les Illes i el PV: El PP continua sent el partit més votat però perd la majoria absoluta. En Múrcia, però, el PP continua siguent de llarg el partit més votat i gaudeix, doncs, d’una còmoda majoria absoluta.
De la Catalunya Nord, el que més ens entristeix és que el partit més votat haja estat el Front Nacional francès, dins d’aquesta pujada de l’extrema dreta perceptible en el Nord d’Europa. De la resta de partits i candidats, ne coneguem poques coses, per la qual cosa no podem dir-ne molt. Destaquem, si de cas, la participació d’una candidatura ecologista encapçalada per José Bové, vell activista occità antiglobalització, que ha tret un digne 9,83 %.

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Webmestre.

Quadre de la Sala Daurada del Consolat de Mar de València, pintat per Jeroni Jacint Espinosa, amb els Jurats de la Ciutat de València, en les gramalles dels quals llueixen els colors de la Senyera.

Benvolguts amics:

Amb una mica de retard enguany, l’equip del projecte antiblavers aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2014, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Salut!

Webmestre.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).

Benvolguts amics:

De tots és sabut com els jutges espanyols en general no sols han tingut un tracte d’allò més benevolent amb el GAV, sinó fins i tot, diríem, “atent”. D’aquesta manera, no sols han gaudit d’una vergonyosa impunitat, sinó que els jutges han admès a tràmit qualsevol de les seues més ridícules denúncies.

Doncs bé, això sembla que se’ls acaba. I fa no res ha tingut un gran fracàs judicial un dels presidents de les JJGAV, Aitor Marquina, que denuncià un dels nostres col·laboradors, Lluís Brines per unes presumptes amenaces que tingueren lloc…en la web valenciafreedom! Sí, com ho sentiu, aquest xic sembla que té mania persecutòria i se sent perseguit per tot arreu. I al mateix temps obsessió contra el nostre company Lluís Brines. Per això, d’unes suposades amenaces en la “seua web” acusà el nostre company col·laborador com a presumpte autor.

La denúncia, evidentment, no tenia cap ni peus. I ací ve la novetat, per primera volta hem trobat una jutgessa amb trellat i dos dits de front, que ha exculpat i absolt el nostre company i col·laborador. Ací reproduïm íntegra la sentència:

No cal dir que el fracàs, a més de ser un fracàs del propi Aitor i de les JJGAV, és un fracàs del GAV i del seu president, Manolo Latorre, que com denunciem en aquesta web és l’autèntic responsable de tant d’odi i tanta violència, i sobretot, d’omplir de merda (amb perdó), el cervell d’aquests en el fons pobres xiquets.

Perquè en el fons, el que persegueixen amb aquest tipus de denúncies és això: Intimidar-nos i acallar-nos. Però no ho han aconseguit ni ho aconseguiran. Nosaltres sempre romandrem fidels a la veritat, la justícia i, sobretot, el nostre poble.

Lluitarem contra el GAV fins a la seua derrota total.

I ho aconseguirem.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Com ja hem anunciat, anem a fer una campanya personal i individualitzada contra l’actual president del GAV, en Manuel Latorre Castillo, ja que ell és el principal responsable de la violència blavera, i d’altra banda porta ja molts anys tocant-nos els pebrots. En vista dels èxits aconseguits amb els presidents de les JJGAV, Toni Rochina i Aitor Marquina, que gràcies a les nostres campanyes estan totalment desactivats, també cal, doncs, desactivar aquest personatge.

I el primer pas d’aquesta campanya serà arreplegar el màxim d’informació d’ell, en tres nivells:

1-Personal.

2-Professional.

3-Pública.

Aquesta campanya tindrà una part que farem pública i altra part que mantindrem en secret, ja que a l’enemic no cal donar-li moltes pistes, i en qualsevol cas, l’atac per sorpresa sempre ha estat el més efectiu.

Així, doncs, si ens podeu passar tota la informació que pogueu sobre aquest individu, podeu fer-ho a aquestes adreces d’e-mail:

antiblavers.contacte@gmail.com

antiblavers.confidencial@gmail.com

Continuarem informant.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Els mamons (perdó per l’expressió) de valenciafreedom (que són en el fons els mateixos del GAV) no poden evitar enrecordar-se de nosaltres, i ara ens dediquen tota una notícia de portada. Una volta més confonen la nostra voluntat d’evitar conflictes innecessaris (cosa que ells no fan) amb la valentia/covardia.

Però ja hem demostrat com la gent del GAV són profundament covards, encara que sempre estiguen presumint que són tan “valents”. I no faré esment dels actes fets per la nit, o d’amagat, ni tampoc de com ells ataquen un dels nostres quan són 10 ó més contra 1 (com vares fer tu, veritat Gonçalet?), ni d’eixes coses que salten a la vista. Parlaré senzillament de coses molt més elementals:

-La gent del GAV no fa mai pública quina és la seua Junta Directiva.

-Tampoc no sabem quins són els responsables de les JJGAV. Fa uns anys isqueren a la llum els noms d’Aitor Marquina i Gonzalo Palanca. Però sembla que n’hi ha un tercer, que s’amaga com una rata. I els altres dos igual han dimitit i ara n’hi han altres.

-Manolo Latorre s’amaga a internet sota el penós “elcapo71”. Per què no escriu en nom propi? Tampoc no té perfil de facebook, ni de twitter. Tan acollonit està?

-Tampoc no tenen perfil de facebook conegut dos de les seues “estrelles valents” dels darrers temps: Toni Rochina i Aitor Marquina.

-Usuaris tan subnormals com Guaita71, valencianisme87, valencianista_jove o adlerta no tenen collons de dir els seus noms i cognoms.

I per a què seguir? És un llarg etcètera. Si bé la prova definitiva és que un dels “valents oficials” esmentats adés diu que li agafen “depressions” quan ens veu.

I ara m’agradaria, com sé que entren sense parar en aquesta web, doncs que aquests xiquets, o gent gran amb mentalitat de xiquet, com Manolo Latorre, ens rebateren d’alguna manera algun dels punts que hem esmentat. Me conformaria simplement amb que els integrants de la Junta directiva del GAV i de les JJGAV isqueren dels seus caus a la llum pública i digueren obertament els seus noms.

La covardia darrera més gran sens dubte ha estat intentar intimidar Ramon Ferrer. Ací no obstant han ficat la pota fins al fons. En primer lloc, perquè Ramon Ferrer és un home, aquest sí, valent, que no els té cap por i no el van a intimidar de cap de les maneres. En segon lloc, perquè Ramon Ferrer és amic meu personal. I qui toca un amic meu és com si em tocara a mi.

El culpable de tanta ignomínia no és altre que l’actual miserable president del GAV, Manolo Latorre, una persona malalta d’odi, que sembla que no té ocupació al llarg del dia, o potser la seua merda de negoci (amb perdó) va cada dia pitjor, i és per això que li sobra tant de temps. Com sembla que el principal promotor de tantes accions d’odi, violència i maldat és ell, ha arribat el moment de fer una campanya com Déu mana contra ell, cosa que fins ara no hem fet. Amb aquestes campanyes sempre hem aconseguit allò que hem pretès: Tirar-los d’Expojove, desactivar els líders (coneguts, perquè en general s’amaguen com a conillets) de les seues joventuts, i un llarg etcètera. També ho aconseguirem, doncs, amb ell, i per extensió, amb el GAV: La seua total derrota.

Continuarem informant-vos.

Webmestre.