Antiblavers

Benvolguts amics:

Hui és el 23 d’abril, el dia de sant Jordi. L’equip de www.antiblavers.org vol desitjar-vos, doncs, un feliç dia de sant Jordi. Hui és una jornada festiva a diversos indrets: el Principat, Aragó, Castella i Lleó (per motius aliens a sant Jordi, sinó perquè eixe dia és la data de la batalla de Villalar), etc.

Sant Jordi fou el sant patró dels diversos territoris de la Corona d’Aragó, a més de ser el sant patró de diveros indrets d’Europa: Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia, etc.

Pel que fa a la nostra terra, fou l’antic sant patró del Regne de València, abans que fóra substituït per sant Vicent Ferrer, i fou el patró i emblema del braç militar (nobiliari) a les Corts valencianes. Conta la tradició que sant Jordi baixà del cel a lluitar amb els cristians a la batalla del Puig, com mostra el magnífic retaule de Marçal de Sax que hui dia és al Museu de Victòria i Albert de Londres:

Si bé és prou lamentable que a la catedral de València es mostra una còpia falsificada que amaga les quatre barres:

També és d’especial veneració a Alcoi, per haver-se aparegut segons diu la tradició durant el setge dels moros revoltats en 1276.

D’altra banda, el dia de sant Jordi és el dia mundial del llibre, i a tot el món se celebra aquesta data amb vendes i regals de llibres.

Que tingueu, doncs, un bon dia.

Webmestre.

Benvolguts amics:

Hui s’acompleixen 22 anys de l’assassinat del jove nacionalista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador per part d’un grup de feixistes.

Molt s’ha parlat i escrit del tema, i no anem a repetir la història, que en si és desagradable, de com els feixistes assenyalaren, acaçaren i finalment assassinaren Guillem.

Sí que convé que recordem l’entrevista que férem des d’aquesta web a son pare, també de nom Guillem, fa cosa d’any i mig, on conta com la seua família va viure tot això. Més interessant creiem que és la part on conta el patiment enorme de la seua família després de l’assassinat del seu fill, que al nostre entendre és potser tan greu com l’assassinat en si.

22 anys després continuen passant coses molt escandaloses al vontant d’aquest fet. Començant per com gent d’alguns grupuscles com el GAV, España2000 o altres xicotets grupuscles continuen burlant-se de la seua mort. Sense anar més lluny, en la darrera processó (in-)cívica del 9 d’octubre pel matí, alguns d’aquests grupuscles feren càntics repetits burlant-se de Guillem i lloant aquest assassinat.

Seguint per com en alguns mitjans de la dreta espanyolista continua criminalitzant-se la figura de Guillem i repetint que allò va ser una baralla de bandes. Seguint per com en alguns pobles i ciutats governats pel PP se li continuen negant carrers i places a Guillem, i en canvi sí que dediquen carrers a personatges tan curiosos com Alfonso Rus o Vicente González Lizondo (quins mèrits han fet aquests individus perquè els dediquen carrers?) o institucions de tan dubtosa utilitat per al poble valencià com la RACV…Un llarg etcètera.

El més greu potser és que els assassins estan en llibertat i continuen fent de les seues. Com conta el pare de Guillem en l’entrevista que li férem, ni l’assassí ni la seua família li han demanat perdó, quan és el mínim que podien fer.

L’exemple de Guillem, però, té aspectes positius. Representa la lluita de tota una generació, que despertà al nacionalisme en aquell temps. Representa igualment la fidelitat a eixos principis. Representa en darrer terme com, malgrat el seu assassinat pels feixistes, el nacionalisme no sols ha minvat sinó que continua creixent sense parar. Ací podem dir allò que deia l’Església en els primers temps de que sang de màrtirs, llavor de cristians.

I en aquest sentit, malgrat les circumstàncies dramàtiques en què morí, Guillem és un exemple. És la veu de tota una generació i per extensió de tot un poble.

Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Guillem no va tenir mai por, i per tant, tenia la raó.

Tanmateix, enguany volem homenatjar també el pare de Guillem, Guillem Agulló i Làzaro.

Aquest home ha patit al llarg d’aquests anys tot un calvari, que explica molt bé l’entrevista, i que no anem a repetir ací. Tanmateix, la seua lluita constant i la seua valentia són tot un exemple. Sempre se parla del fill, i és normal, però cal parlar també de son pare, i per això enguany anem a homenatjar-lo a ell també. Igual que hem dit de l’assassí, tota la gent que al llarg de tot aquest temps s’ha burlat o ha faltat el respecte a aquesta família, deurien si tingueren un mínim de dignitat, demanar-los perdó.

Guillem Agulló, pare i fill, són doncs, un exemple de valentia, de dignitat, de coherència, de nacionalisme en definitiva.

Servisca així això com a modest homenatge per als dos plegats.

Webmestre.

Foto de Guillem Agulló

P.D.: Com a modest homenatge, posarem una música bellíssima que s’escau perfectament a aquest trist tema. És Una furtiva lacrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti, i cantada per possiblement el millor cantant d’òpera de tots els temps, Luciano Pavarotti. Guillem se mereix la millor música amb el millor cantant.

Benvolguts amics:

Hui estem amb una gran tristor i consternació. Ens hem assabentat que ha faltat Pere Maria Orts i Bosch. Tot i que tenia ja 94 anys i per llei de vida era potser inevitable, no per esperat això ha deixat de consternar-nos.

Amb Pere Maria Orts tinguérem una relació cordial, llarga i fructífera durant molts anys. Ens assessorà per a la web en el tema de la senyera des del principi, perquè nosaltres també teníem dubtes sobre el blau, que ell resolgué. Vàrem passar després d’això moltes hores en sa casa parlant de temes d’història, de país, de religió (perquè era una persona profundament creient), de l’actualitat, de la vida…Li vàrem agafar molta estima al final, i la seua mort, no per esperada deixa de sobtar-nos.

El passat estiu li férem una llarga entrevista que penjàrem en la web. Ens costà molt de fer, perquè la primera volta no se gravà, i calgué fer-la altra volta més, hi havia que repetir-li molt les preguntes perquè l’home estava un poc sord, etc.; i de transcriure, perquè fou molt llarga al final, però mireu per on, això potser ha estat una mena de testament seu, o de comiat nostre d’ell.

En el titular hem usat el verb “faltar” en lloc del verb “morir”. Primer perquè pensem que la forma “faltar” és més autèntica i més valenciana. En segon lloc, perquè els homes de la talla i la categoria de Pere Maria Orts no moren, no poden morir mai. El seu llegat intel·lectual és immens. Fou un home dedicat tota la seua vida a l’estudi i la investigació, amb dedicació i disciplina verament monàstica. Hom l’ha definit en una notícia de les que he llegit com a “humanista”, i realment ho fou, abastant un ampli abanic de matèries, tot i que siga més conegut per molts pels seus estudis heràldics.

Després, no està de més dir que l’any 2004 donà gran part de la seua col·lecció d’obres d’art a la Generalitat Valenciana, al govern valencià, al poble valencià en definitiva. No és un tòpic dir que les obres d’art no tenen preu, és que a més en el cas de les que ell donà és totalment cert. Però per damunt del valor material està el valor sentimental i sobretot, la grandesa de cor i d’ànima d’un home que,després de passar-se bona part de la seua vida adquirint obres d’art i objectes de valor inestimable, ho dona això al poble. Francament, no conec jo molts casos d’això arreu del món, si més no en vida d’una persona.

Descanse en pau, dom Pere Maria. Si n’hi haguera una galeria de valencians il·lustres, Vostè hi deuria estar sense falta. Com hem dit adés, Vostè no ha mort, simplement ha faltat. Estarà eternament en el record del poble valencià i, en concret, en el nostre record, ja que el coneguérem personalment i establírem llaços tan afectius amb Vostè.

Com dom Pere Maria fou una persona profundament creient, tan profundament valenciana, i tan vinculada amb la nostra web, creiem que cap imatge pot servir millor d’homenatge que la de l’àngel custodi del Regne de València. Ell representa tot el que és i simbolitza dom Pere Maria:

Webmestre.

Benvolguts amics.

Enguany es compleixen 4 anys d’ençà que un grup de gent aconseguírem foragitar el GAV d’Expojove.

Expojove és una fira per a xiquets que es fa tots els Nadals a les instal·lacions de la Fira de València. El GAV portava anant des de la transició (quan se fundà, perquè no és una institució amb massa anys). Increïblement, el PSOE valencià durant els anys que governà permeté que el GAV anara a Expojove.

I què suposava Expojove per al GAV i les JJGAV? Doncs en primer lloc una rentada de cara fenomenal, perquè es presentaven immaculats i com si foren uns xics que no havien trencat mai un plat. En segon lloc, i segons ells mateixos reconegueren, Expojove era la seua principal font de captació d’adeptes. No debades, aquesta fira la visiten milers de persones, i ni que fora una mínima part d’eixa gent, suposava això, doncs, una captació fenomenal d’adeptes per a ells.

Això no podia continuar, i un grup de gent decidírem fer alguna cosa al respecte. Anem a ser generosos i a no dir que fórem sols nosaltres. Participació destacada tingueren també els companys de la web antifeixistes. També el Movimiento contra la Intolerancia.

L’any anterior el govern municipal, responsable d’aquesta fira per a xiquets, prengué una decisió salomònica, i és permetre que anaren els Joves d’ACPV, però ells també. Això no era satisfactori, perquè pels motius esmentats, el GAV i les JJGAV continuaven rentant-se la cara i captant adeptes.

A la fi, en Nadal de 2010, la pressió conjunta dels actors esmentats donà els seus fruits, i el GAV i les JJGAV deixaren d’anar a Expojove. També foren sacrificats, però, els Joves d’ACPV, però tot i que fou molt lamentable, el més important és que el GAV i les JJGAV no anaren més a Expojove.

Des d’aleshores ençà, el GAV i les JJGAV ja no són el que eren, i es nota certament que ja no capten adeptes amb tanta facilitat com abans, tot i que darrerament ho intenten en el València C.F., on també s’haurà d’informar els nous propietaris per cert.

L’expulsió del GAV i les JJGAV d’Expojove demostren una cosa molt clara. Com deien els llatins Labor omnia vincit: El treball tot ho venç, o com deien els llauradors, cal ser constant. Amb constància i tenacitat, podem derrotar-los. Demostra en segon lloc, i derivat d’això, que el GAV no és invencible.

L’any que ve hi haurà un canvi polític al País Valencià. Això simplement ja serà una nova derrota per al GAV. Però no és suficient. Cal la seua il·legalització definitiva. En la web estem ja des de fa un temps duent a terme una campanya en pro d’aquesta il·legalització. El canvi polític de l’any vinent (i resten poc més de 4 mesos sols) deu ser l’alicient, l’estocada final per a ells.

I ho aconseguirem.

Webmestre.

Hem triat aquesta imatge de sant Jordi, perquè a banda que és el patró de la nostra nació, representa la lluita i el triomf del bé contra el mal. I és això el que està en joc.

Benvolguts amics:

A diferència de l’any passat, en què ens retardàrem, enguany ens avançarem. Així doncs, l’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2015, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

El millor present, però, que ens poden dur els Reis Mags d’Orient, que a ben segur duran, serà el canvi polític al País Valencià (i també a les Illes i potser Aragó, pensant en el conjunt de la nostra nació). La nostra terra ha patit massa els excessos d’aquests governants que porten ja vora 20 anys en el poder, i toca ja, doncs, un canvi polític, on l’esquerra i, sobretot, el nacionalisme, estiguen on els pertoca.

Que així siga!

Webmestre.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450)

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Webmestre.

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Benvolguts amics:

Disculpeu en primer lloc l’enorme retard a fer aquest comentari, que fa temps que vàrem prometre, però com hem dit tantes voltes, nosaltres treballem, a diferència dels xiquets de les JJGAV, i per tant no disposem de tant de temps lliure.

Vet ací, doncs, la nostra anàlisi:

1-Com diu el nom, aquestes eleccions eren, en primer lloc, europees, i caldria en primer lloc fer una anàlisi en aquest nivell. I ací és preocupant l’augment de l’extrema dreta, sobretot en els països del Nord d’Europa (posem per cas que el Front Nacional ha esdevingut la primera força votada en França).

En el Sud d’Europa augmenta, però, l’extrema esquerra, i això tampoc no és bo.

Per tot arreu augmenten els partits i les actituds euroescèptiques, la qual implica un conjunt un fracàs en la idea d’Europa que s’ha trasmès a la ciutadania.

2-A nivell de Països Catalans, anem a fer una anàlisi per territoris:

a) Al Principat de Catalunya ERC arrabassa la primera posició a CIU, que sempre l’havia tinguda. Així mateix, ICV-EUiA supera al PP, amb la qual cosa es perfila una majoria sobiranista, si bé quan arribe el moment de la veritat ja veurem com van les coses.

Tanmateix, les forces expanyolistes (tant les light, com el PSC, com les heavy, com PP, Ciudadanos i UPyD) treuen al voltant d’un 30 %, la qual cosa deixa el referèndum un tant en l’aire, i no tan clar com alguns creuen.

b) A les Illes el PP perd la majoria absoluta, però encara és el partit més votat. A destacar com “Podemos” esdevé la tercera força. Sobre aquest partit parlarem després.

En qualsevol cas, si continua la tendència, tot permet albirar de nou un govern progressista a les Illes.

c) País Valencià:

Ací farem una anàlisi més detallada, ja que és el cas que millor coneguem, com hom pot suposar. Allò que tots destaquen és que el PP perd la majoria absoluta, i això és bo. Però cal llegir entre línies. Tot i la ruïna en què està sumida la nostra terra, tot i els casos de corrupció flagrants, tot i el desastre de la seua gestió al front de la Generalitat Valenciana, encara treuen mig milió de vots. Són molts, sobretot si tenim present que el segon partit, el PSOE, treu 377 mil, prou menys, doncs.

També se diu que aquests resultats permeten un govern de coalició d’esquerres, però si sumem tots els vots que podem qualificar de dreta i extrema dreta espanyolista, ne són molts. Anem a fer la suma:

PP: 507221.

UPyD: 147723.

Ciudadanos: 51180.

Vox: 29825.

Si els sumem tots, ne tenim 735949 de votants de dreta o extrema dreta, i el que és més preocupant, espanyolistes o ultraespanyolistes.

Una hipotètica coalició d’esquerres treuria aquests vots:

PSOE: 377068.

EUPV: 180483.

Podemos: 143671.

Compromís: 138488.

El resultat seria 839710, però la diferència, en qualsevol cas, no n’és tanta.

L’esquerra i el nacionalisme, davant la pròxima cita electoral decisiva de les eleccions autonòmiques i municipals de l’any vinent, ha de ser prudent i el que és més important, fer una cura d’humilitat. Segons aquests resultats, els únics partits que podem dir que treuen uns resultats satisfactoris són EUPV i Podemos. El PSOE valencià sembla salvar els mobles, però pateix la mateixa desorientació que els seus germans de nivell estatal. I l’anomenat “efecte Compromís” sembla ja haver-se esvaït, tot i que també és cert que ja han assolit un electorat fixe que els permet assolir i aspirar a quotes de poder. Tanmateix, aquests són els que més cura d’humilitat han de fer, donada la prepotència d’alguns dels seus dirigents neoblavers i dels xiquets de les seues joventuts, que sembla que tenen mig morta la seua web valencianisme.com. Sobre ella i el Racó (Català?) obrirem un altre fil.

Cal destacar també en el cas valencià a més l’absència d’España2000 en aquestes eleccions, i el ridícul estrepitós de la candidatura que reunia les restes de partits blavers que queden (ACNV-REPO-Unió), que ha tret 5942 vots i un 0,34 %. Aquesta és una bona notícia, i ens indica que l’extrema dreta local i les restes del blaverisme estan totalment acabats. I com no, amb la nostra web esperem haver contribuït a la seua derrota.

Resta fer uns xicotets apunts sobre el fenòmen de “Podemos”, que afecta tots els Països Catalans (amb una sorprenent tercera posició a les Illes). D’entrada direm que aquest és un fenomen madrileny, i per tant, alié a la nostra terra. D’aquesta manera hem d’acceptar amb moltes reserves les seues proclames de respecte al dret d’autodeterminació dels pobles, ja que ens temem que al màxim que arribaran serà a una mena de federalisme. El seu “televisiu” president o líder, Pablo Iglesias, tampoc no ens inspira massa confiança. El seu èxit es deu, més que a mèrit seu, a decadència dels partits clàssics. I com no, a l’impacte televisiu del seu líder. Com a aspecte positiu, doncs dir que no semblen un partit lerrouxista i ultraespanyolista, com sí que ho són Ciudadanos i UPyD, malgrat les proclames d’esquerra d’alguns dels seus dirigents. En el cas valencià a més fan un ús mínim de la llengua i n’accepten la unitat.

Tanmateix, pensant en el País Valencià i les Illes, és urgent el canvi polític i tirar el PP de les institucions, i per tant, s’ha de comptar amb ells també. I amb el PSOE, tant valencià com illenc, tot i que siga un partit espanyolista que, sobretot en el cas valencià, no va estar a l’altura quan va governar.

Cal un exercici de generositat de tots, i de no barallar-se per poltronetes ni per personalismes. L’ocasió de tirar el PP dels governs de les Illes i del PV està a l’abast i s’ha d’aprofitar.

Webmestre.

P.D.: En l’anàlisi dels resultats dels Països Catalans ens manquen els altres territoris de l’Estat espanyol on hi ha nuclis catalanòfons, Múrcia (el Carxe) i sobretot Aragó. A més són territoris veïns i cal estar atent a com evolucionen. Simplement dir que en Aragó l’análisi seria molt semblant a la que hem feta per a les Illes i el PV: El PP continua sent el partit més votat però perd la majoria absoluta. En Múrcia, però, el PP continua siguent de llarg el partit més votat i gaudeix, doncs, d’una còmoda majoria absoluta.
De la Catalunya Nord, el que més ens entristeix és que el partit més votat haja estat el Front Nacional francès, dins d’aquesta pujada de l’extrema dreta perceptible en el Nord d’Europa. De la resta de partits i candidats, ne coneguem poques coses, per la qual cosa no podem dir-ne molt. Destaquem, si de cas, la participació d’una candidatura ecologista encapçalada per José Bové, vell activista occità antiglobalització, que ha tret un digne 9,83 %.

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Webmestre.

Quadre de la Sala Daurada del Consolat de Mar de València, pintat per Jeroni Jacint Espinosa, amb els Jurats de la Ciutat de València, en les gramalles dels quals llueixen els colors de la Senyera.

Benvolguts amics:

Amb una mica de retard enguany, l’equip del projecte antiblavers aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2014, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Salut!

Webmestre.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).