Benvolguts amics:
Hui estem amb una gran tristor i consternació. Ens hem assabentat que ha faltat Pere Maria Orts i Bosch. Tot i que tenia ja 94 anys i per llei de vida era potser inevitable, no per esperat això ha deixat de consternar-nos.
Amb Pere Maria Orts tinguérem una relació cordial, llarga i fructífera durant molts anys. Ens assessorà per a la web en el tema de la senyera des del principi, perquè nosaltres també teníem dubtes sobre el blau, que ell resolgué. Vàrem passar després d’això moltes hores en sa casa parlant de temes d’història, de país, de religió (perquè era una persona profundament creient), de l’actualitat, de la vida…Li vàrem agafar molta estima al final, i la seua mort, no per esperada deixa de sobtar-nos.
El passat estiu li férem una llarga entrevista que penjàrem en la web. Ens costà molt de fer, perquè la primera volta no se gravà, i calgué fer-la altra volta més, hi havia que repetir-li molt les preguntes perquè l’home estava un poc sord, etc.; i de transcriure, perquè fou molt llarga al final, però mireu per on, això potser ha estat una mena de testament seu, o de comiat nostre d’ell.
En el titular hem usat el verb “faltar” en lloc del verb “morir”. Primer perquè pensem que la forma “faltar” és més autèntica i més valenciana. En segon lloc, perquè els homes de la talla i la categoria de Pere Maria Orts no moren, no poden morir mai. El seu llegat intel·lectual és immens. Fou un home dedicat tota la seua vida a l’estudi i la investigació, amb dedicació i disciplina verament monàstica. Hom l’ha definit en una notícia de les que he llegit com a “humanista”, i realment ho fou, abastant un ampli abanic de matèries, tot i que siga més conegut per molts pels seus estudis heràldics.
Després, no està de més dir que l’any 2004 donà gran part de la seua col·lecció d’obres d’art a la Generalitat Valenciana, al govern valencià, al poble valencià en definitiva. No és un tòpic dir que les obres d’art no tenen preu, és que a més en el cas de les que ell donà és totalment cert. Però per damunt del valor material està el valor sentimental i sobretot, la grandesa de cor i d’ànima d’un home que,després de passar-se bona part de la seua vida adquirint obres d’art i objectes de valor inestimable, ho dona això al poble. Francament, no conec jo molts casos d’això arreu del món, si més no en vida d’una persona.
Descanse en pau, dom Pere Maria. Si n’hi haguera una galeria de valencians il·lustres, Vostè hi deuria estar sense falta. Com hem dit adés, Vostè no ha mort, simplement ha faltat. Estarà eternament en el record del poble valencià i, en concret, en el nostre record, ja que el coneguérem personalment i establírem llaços tan afectius amb Vostè.
Com dom Pere Maria fou una persona profundament creient, tan profundament valenciana, i tan vinculada amb la nostra web, creiem que cap imatge pot servir millor d’homenatge que la de l’àngel custodi del Regne de València. Ell representa tot el que és i simbolitza dom Pere Maria:
Webmestre.
