Antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests 21 anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa uns anys, coincidint amb el confinament pel COVID, férem una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests désset anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.

Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.

I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanyara més que el propi president de la Generalitat Valenciana quan presidí una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.

Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.   

I després tenim una sèrie de neoblavers carques i carrosses, com Victor Baeta, Abelard Saragossà o Lluís Fornés, el Sifoner que han arribat a aquesta idea per estranyes evolucions, o per simple ressentiment, com és el cas del Sifoner. Hem fet ja comunicats contra Abelard Saragossà i contra Lluís el Sifoner. Ens manca Víctor Baeta, però el farem. Aquest tres ocupen a més les primeres posicions en la darrera reestructuració de la llista de Blavers d’ara. Contra el Sifoner anem a fer una croada, du massa anys molestant i tocant els nassos. I tot per purs motius de ressentiment personal. És un cas anàleg a Casp i Adlert respecte a Fuster. Així doncs, anem a fer una campanya per a aconseguir la seua irrellevància social.

I derivat d’això, jem hem redefinit la campanya per a fer fora els neoblavers del Racó Català. El Racó Català és una web que es defineix com a punt d’informació dels Països Catalans, i ha estat això fins fa poc de temps. Els darrers temps s’ha dedicat a donar canxa a una sèrie de neoblavers, començant per l’esmentat Baeta (que usa diversos nicks), que als seus 80 anys es passa tot el dia escrivint parides i fent anticatalanisme en aquella web. I això s’ha d’acabar, o fan fora eixos ja sols tres usuaris neoblavers (Baeta i dos esbirres del seu partit) o encetarem una campanya científica i organitzada per a tancar el Racó Català. Serà difícil però no impossible, i al final aconseguirem que tanque, igual que tancà la web blavera valenciafreedom (quina vergonya que el Racó haja caigut tan baix).

Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que visquérem amb el COVID, adés esmentat. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.

Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver. I la prova més evident l’hem tinguda recentment, quan, enmig d’uns atacs continus i brutals del PP i Vox a la nostra terra, no para de fer declaracions de que “els valencians no són catalans ni ho han estat mai”. Ell és lliure de creure-ho si ho vol. Però fer passar això com a veritat científica, i més en aquests moments, és d’una mesquinesa total. I demostra que al final, aquest xic no és que siga neoblaver, és que és blaver directament. 

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. I de moment estem capficats en dos tasques gegantines:

1-Amb l’ajuda d’un heroic col·laborador vàrem traduir tots els continguts de la web al castellà i a l’anglès.

Les traduccions d’aquest col·laborador evidentment les revisàrem, i això ens ajudà a actualitzar i millorar els continguts, eliminant links que no funcionaven, afegint info destacable, com ara la menció i publicació en la web de l’article La Lepra Catalanista de Blasco Ibáñez, una gran mancança des dels inicis de la web, que gràcies a la revisió que férem dels continguts, hem subsanat.

Donem des d’ací públicament les gràcies a aquest col·laborador que tan gegantina tasca està fent, i que tanta difusió i lluentor li donarà a la nostra web.

També enllestírem la traducció de la web al francès i a l’alemany.

2-Hem encetat una campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. No hi ha res que represente millor l’essència valenciana que la taronja. Molts valencians a més som descendents de llauradors de tarongers. I la taronja podem dir que és la reina de les fruites, una fruita de propietats excepcionals.

I la situació del camp valencià, i del sector de la taronja en concret és dramàtica. I el més greu és que ningú no en parla d’això.

Amb aquesta campanya pretenem ajudar els llauradors de la millor, o potser única, manera que hi ha: ës ajudar a que el que produeixen el venguen directament al consumidor final sense passar per intermediaris. Els intermediaris, i concretament les cadenes de supermercats, són autèntiques sangoneres del camp valencià i dels llauradors de taronja. I aquesta és l’única solució.

Tot just hem encetat aquesta campanya, però anem a diversificar-la de totes les maneres possibles.

Aquesta campanya cal combinar-la amb una altra campanya perquè atorguen a Nando Durà l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Nando Durà és un llaurador de la Ribera de taronges, arròs i caquis. Es mou a les xarxes socials i comercialitza ell a soles les seues taronges i el seu arròs (marcant el camí per a molts llauradors valencians, perquè aquesta és l’única solució a la seua supervivència). Però sobretot cal destacar que els dies després a la DANA abandonà els seus camps en plena collita de taronges per a anar a ajudar amb el seu tractor les poblacions afectades. No fou l’únic que ho féu però és tot un símbol. I sobretot, representa el millor que tenen els llauradors valencians: Esforç. solidaritat, generositat, noblesa.

Considerem que són les campanyes més nobles i més grandioses que hem encetat mai.

Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 20 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.

I com no tots els dies una web nacionalista fa 20 anys al País Valencià, hem pensat en fer un acte commemoratiu, entès més aviat com a debat i intercanvi d’idees amb el públic. Hem de planificar-ho encara i, sobretot, aconseguir el lloc on fer-ho. O potser farem una trobada virtual, ja informarem.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.

Hui fa 318 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.org vos convida a lluitar per aquesta terra.

Benvolguts amics:

Hui és 23 d’abril, el dia de sant Jordi. L’equip de www.antiblavers.org vol desitjar-vos, doncs, un feliç dia de sant Jordi. És una jornada festiva a diversos indrets: el Principat, Aragó, Castella i Lleó (per motius aliens a sant Jordi, sinó perquè eixe dia és la data de la batalla de Villalar), etc.

Sant Jordi fou el sant patró dels diversos territoris de la Corona d’Aragó, a més de ser el sant patró de diveros indrets d’Europa: Anglaterra, Gènova, Geòrgia, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia, etc.

Pel que fa a la nostra terra, fou l’antic sant patró del Regne de València, abans que fóra substituït per sant Vicent Ferrer, i fou el patró i emblema del braç militar (nobiliari) a les Corts valencianes. Conta la tradició que sant Jordi baixà del cel a lluitar amb els cristians a la batalla del Puig, com mostra el magnífic retaule de Marçal de Sax que hui dia és al Museu de Victòria i Albert de Londres:

També és d’especial veneració a Alcoi, per haver-se aparegut segons diu la tradició durant el setge dels moros revoltats en 1276.

D’altra banda, el dia de sant Jordi és el dia mundial del llibre, i a tot el món se celebra aquesta data amb vendes i presents de llibres.

Que tingueu, doncs, un bon dia.

Benvolguts amics:

Periòdicament actualitzem la llista de “Blavers d’ara”, i feia temps que no ho fèiem, però els darrers esdeveniments des d’elshores ençà han canviat molt, doncs hem de fer-la. . Potser haurem de fer una nova secció de la web dedicada als neoblavers, o una web a propòsit dedicada a ells. També són d’actualitat els nous atacs del PP-Vox al sistema educatiu i a la radiotelevisió valenciana.

Fem, doncs, un resum:

Ixen de la llista:

–Vicente Ordaz: Entrà com a cap d’Àpunt, la TV autonòmica valenciana, amb voluntat explícita de castellanitzar-la i espanyolitzar-la al màxim (toros, pel·lis espanyolades dels 60 i 70, etc.). Però l’únic que ha aconseguit són mínims històrics d’audiència, i nou desprestigi de la nostra TV. Ha durat poc, doncs, com a director d’Àpunt, i a hores d’ara ningú no se’n recorda d’ell. Així acaben els lacais dels partits espanyols com ell.

–Vicent Flor: Històric teòric del neoblaverisme, i ell mateix antic blaver. D’ençà que Compromís no governa, va perdre el seu sucós sou en la fosca Institució El Magnànim de la Diputació de València, on guanyava més que el propi president de la Generalitat Valenciana. Li desitgem, doncs, sort en la seua recerca laboral. El treiem, en fi, perquè ja no pinta res.

–Pere Fuset: Altre històric del neoblaverisme. A aquest li ha passat el contrari de Vicent Flor, en el sentit que d’ençà que és regidor de l’Ajuntament de València rep un sou més que sucós, de 75000 € bruts anuals. I això ha fet que abandonara el projecte neoblaver inspirat per Abelard Saragossà de valencianisme.com . Li desitgem a aquest, doncs, que gaudisca del su abundant sou. També el treiem perquè no pinta ja res.

–Salvador Miralles. Figura destacada del partidet blaver Decidix. Tè pàgina web però és un partidet insignificant.

–Tomàs Melià. Figura destacada del partidet blaver Lo Nostre. Ja no té pàgina web i és igualment insignificant.

-L’usuari Hanzel und Gretyl del Racó Català. Era un xic neoblaver estúpid que sembla que s’ha donat de baixa d’eixa web, cada volta més neoblavera o blavera (i poc catalana), de la qual parlarem abundosament després

Entren a la llista:

–Emilio Guerrero, Cobertor: Aquest és un pobre xic de comarques, del poble d’Otos (Vall d’Albaida), que presumptament seria aquest usuari del Racó Català, fortament neoblaver. A les darreres eleccions municipals anava coaligat amb la sopa de sigles de Víctor Baeta, i isqué de regidor en aquell poble de 500 habitants (per a la qual cosa sols li calen uns 20-30 vots). És un xic que professa la ideologia comunista (a la foto ix amb la falç i el martell). És gravíssim com l’administració del Racó Català li ha donat a aquest xic presumptament facultats d’administrador, és a dir, amb potestat per a esborrar usuaris i missatges. I això fa amb tots els usuaris nacionalistes valencians (presumptament a toc de xiulet de Victor Baeta). I esborra fins i tot els missatges, cosa no mai vista al Racó Català. Per aquestes raons, i moltes altres que anirem anomenant (sobretot haver esdevingut una web de propaganda neoblavera), el Racó Català continuarà a la llista d’empreses blaveres.

–Vicent Mompó: Actual president de la Diputació de València, i alcalde del seu poble de Gavarda (Ribera Alta). D’ençà que assumí el càrrec mantingué una línia mínimament valencianista, i fins i tot entusiasmà alguns nacionalistes. Però ja durant la DANA la seua actuació al CECOPI fou lamentable. També avalà des de la Diputació el neoblaver Abelard Saragossà, i proposà un delirant valencià de poble[/b] com a model lingüístic de la seua institució. Al final ha virat al vell lamentable anticatalanisme i espanyolisme de la dreta valenciana. Especialment greu és que s’ha sabut que una de les raons per les quals trigà l’alerta de la DANA a ser enviada fou que en el CECOPI ell i Salomé Pradas discutiren si el missatge tenia massa mots “catalans”. Aquesta absurda discussió retardà l’alerta i costà vides. De tot això respondrà judicialment.

I la llista restaria finalment, doncs, ordenada, d’aquesta manera:

1-José Gomis Calatayud: Aquest és l’usuari [i]Furs i Nació al Racó Català. És un usuari neoblaver, que pertany al partit-sopa de sigles de Víctor Baeta (RVPVE) i malparit, que se dedica a faltar els nacionalistes valencians que hi intervenen. Fins i tot darrerament ha nomenat a un “pederasta”. Soprenentment, aquest usuari no ha estat mai banejat en aquella web. Altra raó per la qual el Racó Català ha de continuar en la llista d’empreses blaveres. En fi, com aquest senyor (perquè ja és majoret) té ganes de cridar l’atenció, anem a accedir al seu desig, i anem a posar-lo en primera posició d’aquesta llista.

2-Emili Guerrero Cobertor: Acabem de parlar d’ell. I diguem al mateix: Si aquest xic (perquè és jovenet) té ganes de cridar l’atenció, anem a accedir al seu desig, i anem a posar-lo en primera posició d’aquesta llista.

Dir de pas que anem a fer una redefinició de la campanya per a tancar el Racó Català si no fan fora els neoblavers: Reduirem la xifra de gent a fer fora a aquests dos i el seu ideòleg i culpable de tot: Víctor Baeta. Els ho posarem fàcil, doncs.

Després venen una sèrie de vellets neoblavers, que una volta arribats a la seua jubilació, se dediquen en cos i ànima a fer neoblaverisme i anticatalanisme. Una manera repugnant de passar els seus darrers dies:

3-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver i fins i tot obertament blaver al remat. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.

4-Víctor Baeta: Víctor Baeta és un personatge delirant, paranoic. Nascut a Barcelona i resident a València des de fa molts anys, ara és obertament anticatalà. Jubilat des de fa anys, es dedica ara en cos i ànima al neoblaverisme i de retruc, a l’anticatalanisme. Tenim una campanya ja encetada perquè el facen fora del Racó Català i també a la resta de neoblavers que allà escriuren, on no para d’escriure les seues delirants teories.

Sorprén també que un individu com ell que prové de l’extrema esquerra (milità al grup terrorista FRAP) ara s’està acostant al partit d’extrema dreta català Aliança Catalana. Hauria seguit una evolució semblant a la de Pío Moa o Fernando Sánchez Dragó a les Espanyes. Els extrems se toquen en qualsevol cas (també Jorge Verstrynge ha passat de l’extrema dreta a ser l’ideòleg oficial de Podemos).

El Sr. Baeta, en qualsevol cas, està cada volta més a prop del PP, i ja escriu a valenciaplaza, que és un diari digital afí al PP.

D’on treu tants diners per als seus projectes també deuria ser objecte d’investigació. Ja que un sou de mestre de secundària jubilat no dóna per a comprar una nau industrial a Manises (Horta Oest), per exemple.

5-Abelard Saragossà: Com hem dit farem un comunicat especial respecte a ell. Simplement dir que la seua evolució neoblavera ha culminat en certa manera. El que està fent de col·laborar amb PP-Vox per a l’accent tancat de València és una mena de culminació de la seua trajectòria neoblavera i de tendència anticatalanista des de fa un temps. Tanmateix, el moment que ha “triat” és nefast, ja que després de la derrota de PP-Vox a la consulta lingüística, això és una mena de baló d’oxigen per a ells. El Sr. Saragossà, en darrer terme, actua per vanaglòria, perquè diu que no li feren cas en un informe de 1997. I li han de fer cas a totes les coses que diga? El Sr. Saragossà rebrà, en fi, per tal informe, 1500 €, que són l’equivalent a les monedes que rebé Judes Iscariot.

I ara venen dos neoblavers jovenets, que tenen ganes de cridar l’atenció i figurar (i de trepar com siga), i tambe anem a accedir al seu desig de fer-se famosos, i els anem a posar en primeres posicions en la llista. Chulià (o Chulianet per als amics) baixa un poquet de posicions, però en canvi la Redelueta puja prou. La pugem no per res, sinó per coherència temàtica i lògica: Després dels neoblavers vellets, venen els joves.

Observem que fins ara hem posat sols neoblavers, que són el càncer del valencianisme actual. Hi ha molta confusió sobre què és blaverisme i neoblaverisme. quan les nostres moltes obligacions ens ho permeten, farem una nova secció de la web explicant científicament què és el neoblaverisme. 

–6-Ricard Chulià: Ja férem un ajust d’aquesta llista expressament per ell, i no anem a repetir el que diguérem llavors.[/b]

–7-Paula Menero Redeula: Sobre la seua inclusió express en el mes d’octubre ja férem un comunicat.

I després de tant de neoblaver venen, per fi, els blavers clàssics. En aquest cas dos dones rancunioses i plenes d’odi primer. I després el bufó oficial de l’espanyolisme (i de l’anticatalanisme) actual:

8-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos.
Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.

Dir que darrerament ha rebut diversos revesos judicials, i no ix tampoc ja quasi a les TVs hispàniques d’extrema dreta on eixia, això a banda que ella (i José Luis Roberto) han fracassat estrepitosament en l’intent de judicar i condemnar Mònica Oltra per una cosa que havia fet el seu marit. A tot porc li arriba  el seu sant Martí.

9-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.

10-Cake Minuesa: Aquest histrió ultradretà és nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.

De les posicions 11 a 14 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa, singularment en Hongria.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.

I tornem als teòrics i actors del neoblaverisme:

-15-Vicent Baydal: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.

La seua inclusió en la llista, sí que tindria justificació, ja que és neoblaver. És a dir, no és blaver en sentit clàssic, sinó que ell i els seus amics del “Grup Harca”, dels quals parlarem més avall, pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i els seus amiguets d’eixe grup “Harca”, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.

D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).

–16-Francesc Fort: Aquest és un personatge semidesconegut però molt important per al neoblaverisme. Aquest xic treballa a la Wikimedia Foundation, i està vinculat al projecte de la Wikipèdia des de fa molts anys. Darrerament sembla que seria l’encarregat de temes valencians a la Wikipedia en català. Degut a a seua influència, alguns articles claus de la Wikipèdia en català referits al País Valencià i també al nacionalisme valencià, tindrien una línia marcadament neoblavera (p.ex. les entrades sobre “Nacionalisme valencià” o sobre “Senyera del País Valencià”). Igualment altres articles sobre personalitats molestes al neoblaverisme estan retallats (p.ex. l’article sobre Joan Fuster, on no s’hi diu res de la seua extensa i brillant activitat intel·lectual fora de temes nacionalistes valencians). En darrer terme, gairebé tots els personatges del neoblaverisme tenen dedicats articles laudatoris i fins i tot extensos. A la Wikipèdia i en altres xarxes socials semblaria aquest personatge utilitzar el pseudònim de TaronjaSatsuma.

–17-Emili Casanova: Sobtarà a algú que posem a un professor de Filologia Catalana ací (tot i que Abelard Saragossà també ho és). Però ja és hora de que algú el destape. Ell està darrere de figures neoblaveres com el Sifoner o Abelard. Dirigí la “tesi doctoral” (i ho posem molt entre cometes, perquè és un pamflet infumable i acientìfic) del Sifoner. el Sifoner s’inspirà a més en un llibre seu per a la llista de mots prohibits en Canal 9 per “catalans”. I amb Abelard la relació és molt fluïda. Però és molt hàbil per a passar a un segon pla i no aparèixer com a figura destacada del neoblaverisme. El Sr, Casanova per cert fou futbolista professional al Llevant UE abans de ser universitari, i es coneix que domina molt bé, doncs, la tècnica del “dribbling”.

En les posicions dihuitena i dinovena posem els dos venerables vellets que presideixen les dos entitats secessionistes lingüístiques més importants: José Vicente Navarro Raga (president de Lo Rat Penat) i Luis Miguel Romero Villafranca (president de la RACV). Tanmateix són ja dos institucions poc importants en la societat valenciana, i no mereixen estar en les posicions capdavanteres.

20-José Antonio Rovira: Actual conseller d’Economia i ex-conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur. Però aquesta poca energia i ineptitud ha estat especialment nefasta respecte a la DANA. A hores d’ara encara hi ha molts xiquets que no poden anar a escola. Per no parlar de la mort de l’operari de TRAGSA degut a la seua incompetència. I continua sense anar a visitar alguna escola de les afectades. Sens dubte, el pitjor conseller d’Educació que hi hagut en la Generalitat Valenciana després de la seua restauració, si exceptuem la blavera Empar Cabanes.

–21-Vicent Mompó: Ja hem explicat més amunt com ha passat de ser un personatge mínimament valencianista a ser un més en la nòmina de la dreta valenciana en l’anticatalanisme. A banda de la gravetat de les seues presumptes implicacions penals respecte a la DANA.

–22-Vicente González-Lizondo: L’havíem tret però el tornem a posar. Aquest xic vol continuar cridant l’atenció i recordant-nos la figura desagradable de son pare.

–23-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit en altres moments, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.

–24-Zahia Guidoum: Hem parlat també extensament d’ella a un comunicat sobre reestructuració de la llista de blavers d’ara. Ella i Chulià, junt a Baydal, com hem dit, completen els personatges destacats de la candidatura neoblavera de “Reviscola” en Compromís.

–25-Óscar Rueda: Nova “promesa” intel·lectual del blaverisme clàssic. Presumptament endollat a la UPV pels elements blavers i espanyolistes d’eixa universitat.

–26-Miquel Ramos: Ja férem un llarg comunicat del per què de la seua inclusió en aquesta llista.

-I tanquem la llista en les posicions 27 a 29 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Lola García Broch. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes. La nova inclusió de Lola García Broch ja hem dit que obeeix que “no ens oblidem” d’ella he he he

–30-Baix Maestrat: I tanca la llista aquest altre usuari neoblaver del malaguanyat, nefast i anticatalà Racó Català (?).

I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres enciclopèdies o llocs web per a trobar més informació sobre el

Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.net aprofita el dia de hui per a desitjar-vos un bon any 2026.

Enguany hem triat com a imatge per a felicitar el nou any la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Equip d’antiblavers.

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org i www.antiblavers.net aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany a nivell polític la notícia més destacable ha estat sens dubte la renúncia de Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana. També el trasllat de Rovira de la conselleria d’Educació. Aquests dos personatghes s’han dedicat en el curt temps que han estat exercint funcions de govern al PV a fer anticatalanisme sense descans. Així solen acabar tots aquests ninotets: En la paperera de la història. Els dos però, han de respondre judicialment pel que passà en les malhaurades inundacions d’octubre de 2024: L’un amb una famosa presentadora presumptament tenint sexe mentre la gent es moria. L’altre “amb la seua família a Alacant” mentre passava el que passava. D’aquest darrer recordem també la seua nefasta gestió

Respecte al motiu principal de la web, que és la lluita contra el blaverisme i la seua derrota, creiem que l’objectiu està ja aconseguit. No sols el blaverisme ha fracassat electoralment (i no sembla que se’n vaja a recuperar a curt termini), sinó que el GAV vengué la seua històrica seu a Russafa, entre altres coses, senyal inequívoc de decadència i derrota.

Però el PP i Vox sembla que volen reviscolar una entitat mig morta, com a punta de llança dels seus atacs a la unitat de la llengua i la llengua en general. I aquesta entitat és Lo Rat Penat. Aquesta entitat será l’objectiu de la nostra lluita els propers temps, igual que ho fou el GAV en el seu dia.

Ja vàrem parlar l’any passat del perill del neoblaverisme i de com l’Església catòlica valenciana continua siguent la institució més castellanitzada del PV, i està ridículament presa i controlada en la seua cúpula per un grup de gent blavera de la ciutat de València ja totalment marginal.

Continuarem denunciant això i lluitant contra aquests fets. Però la lluita principal de la web ha vingut reorientada a conseqüència de la mort sobtada d’En Pere Riutort i Mestre. Amb Pere tinguérem una relació molt estreta, que no anem a detallar ací per a no donar pistes als enemics. I per això mateix sabem, com expliquem en el comunicat que els darrers anys de la seua vida fou presumptament estafat per dos personatges: Lluismi Campos i Joan Mansanet. Són dos personatges que li deuen molt a Pere, sobretot Lluismi, qui no seria res sense Pere. Sobre Mansanet curiosament fa poc escrigueren a la web informant de moltes presumptes estafes on aquest xic hauria pres part, i aquesta seria, doncs, una més. Com hem dit sovint, qui estafa nacionalistes és pitjor que els blavers, i no mereix ser anomenat nacionalista.

En qualsevol cas, ningú no se mereix ser estafat per dos espabilats i caradures com aquests dos. Sobretot, és inconcebible que Compromís, partit al qual pertanyen, encara no els haja tirat. Per això mateix, la lluita contra aquests dos personatges esdevé l’objectiu prioritari de la web.. A partir d’ara, i fins que no aconseguim l’objectiu, dedicarem tots els esforços a aclarir els fets i, com diem, a que aquests dos siguen apartats del nacionalisme valencià (i de la vida pública si és possible), per a sempre.

I ara ells ho llegiran, i com se creuen que els seus mafiosos padrins els protegeixen per a sempre, no els va a passar res. Però res no és etern. I les nostres campanyes són efectives. I al cap i a la fi, si hem aconseguit derrotar el blaverisme, que tenia molts més mitjans i influències que aquests dos, aquests no ens duraran massa. I així serà.

De moment, tots els que teniu informació sobre Joan Mansanet i Lluismi Campos, passeu-nos-la als e-mails de la web:

contacte.antiblavers@gmail.com

antiblavers.confidencial@gmail.com

En qualsevol cas, estem plens de projectes i il·lusió. I anem a fer un xicotet llistat de campanyes que duguem avant:

Campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. Sempre tan abandonats pels diferents governs. I sempre tan grandiosos, amb els seus valors d’esforç, treball, solidaritat, generositat. Recordem que ells amb els seus tractors foren els primers en arribar a les zones afectades per les inundacions, front a la inoperància i incompetència dels governants.

Relacionada amb aquesta campanya està la Campanya perquè atorguen a Nando Durà i els llauradors valencians l’any vinent l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. A Nando el coneguem personalment des de fa un temps, i és una persona fantàstica. Però a conseqüència de la desgràcia de la DANA, ell, i la resta de llauradors que han acudit a ajudat amb els seus tractors, deixant els seus camps, han demostrat una grandesa gegantina. Mereixen, doncs, un reconeixement de la societat valenciana. I són més dignes de rebre aital distinció que molta gent que l’ha rebuda.

Campanya per a renacionalitzar la Viquipèdia en català. La Viquipèdia en català, sobretot en aquells aspectes referits al País Valencià, està en mans dels neoblavers, encapçalats per Francesc Fort (que usa el nick de TaronjaSatsuma), íntim amic de Vicent Baydal. Será un treball lent i ardu, però cal desneoblaveritzar-la. La Viquipèdia en català en general té poca qualitat i és tendenciosa, i està manipulada per en Pau Cabot, que posa els seus alumnes de Primària mallorquins a corregir articles. Potser també és el moment de fer-lo fora o com a mínim, que deixe de manipular tan tendenciosament (i acientíficament).

Campanya personal i individualitzada contra Cristina Seguí. Cristina Seguí és una dona, que tot i tenir un cognom català dut per mallorquins al País Valencià al s. XVII, està plena d’odi anticatalà. Està plena d’odi en general, per la qual cosa està tan escanyolida, té una mirada freda i quasi “assassina” i és molt probable que acabe desenvolupant càncer. En qualsevol cas, qui fa una cosa ha d’assumir les conseqüències. Tants anys atacant-nos no poden ni deuen ni van a quedar impunes.

Campanya perquè Vicent Baydal deixe d’eixir en els mitjans públics valencians. Aquesta campanya deu combinar-se amb aquesta altra que duguem des de fa més temps: Campanya perquè tiren Vicent Baydal de cronista de València. I això, aquest xic fou injustament nomenat cronista de València. Ara s’ha sabut que Baydal milita en Compromís, i aquesta fou potser la causa, ja que fou una regidora d’aquest partit a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, qui s’encabotà en que fóra cronista. En fi, és un càrrec que com se sol dir, li ve gran a aquest xic, que no té la preparació adequada per a ell, i que se’l mereixen altres com el professor medievalista Mateu Rodrigo, que ja estigué a punt de conseguir-lo fa uns anys però que el PP de Rita Barberà desestimà per “catalanista”.

Campanya per a canviar el nom d’un carrer a Torrent dedicat a Vicente González Lizondo. Increïble que un personatge antivalencià, foraster (era originari de Casas Ibáñez, província d’Albacete) i que no té res a veure amb Torrent (Horta Sud), tinga un carrer dedicat en eixe poble.

De nou hem de denunciar la increïble passivitat del nacionalisme valencià front a això. I no parlem sols a nivell general i de país (que també estaria bé), sinó també en eixe poble. Fins on sabem, el nacionalisme en Torrent té una presència destacable, i regidors. I què fan? Però bé, una de les figures destacades de Compromís en eixe poble és un tal Ricard Chulià, que a més de ser un xic amb ínfules de ser important (i no ha fet res important, excepte escriure algun llibret i parlar portuguès), ens faltà greument, i no ens ha deixat més remei que incloure-lo a la penúltima remodelació de la llista de Blavers d’ara. Fou en qualsevol cas una de les figures destacades de la candidatura neoblavera de “Reviscola” que fou clamorosament derrotada al darrer congrés de Compromís a finals d’octubre de 2024. I això ens demostra altra volta que del neoblaverisme no pot eixir res bo.

Campanya per a un emoji amb la bandera de les quatre barres. Una campanya entranyable, que duguem amb un col·laborador de la web, a la que devem dedicar-li més temps. Ja sabem que molts ho han intentat i no ho han aconseguit, però estimem que no és impossible, tot és posar-se. Recordem també de nou com Eugeni Alemany féu una campanya per a aconseguir un emoji de la paella i ho aconseguí. Però amb tots els respectes, això de la paella no és tan important com la senyera, i és que el nacionalisme valencià a voltes fa coses amb no massa trellat.

Campanya per a l’expulsió dels neoblavers del Racó Català: Com denunciem, el Racó Català, que fou un temps una web de referència del nacionalisme dels PPCC, ha esdevingut un cau on escriuen una sèrie d’individus neoblavers anticatalanistes com Víctor Baeta i els del partit RV-PVE. I allò més greu és que no sols no els fan fora, sinó que fan fora la gent que els denuncia. Serà que aquests miserables personatges donen diners al Racó i per això no els tiren? Podria ser. Però no és el nostre problema. Els neoblavers i tots els anticatalanistes valencians han de ser expulsats del Racó Català i punt. Sols faltaria que després d’haver suportat valenciafreedom i altres webs blaveres ara haguem de suportar el Racó Català com a altaveu de l’anticatalanisme a la xarxa. Doncs això no passarà, perquè abans tancarem el Racó, com tancàrem valenciafreedom.

Vos convidem a participar-hi!

I aquests Nadals, si Déu vol, mai millor dit, encetarem noves campanyes:

-Contra Lo Rat Penat, com ja hem apuntat.

-En defensa de l’arquebisbe de València n’Enric Benavent, que ha rebut atacs, precisament, entre altres, de Lo Rat Penat i altres entitats blaveres.

-Com a conseqüència d’això, campanya contra el canonge Arturo

I podem fer més coses, tenim més idees, i estem oberts a totes les vostres aportacions.

Recordar també que enguany la nostra web i el projecte antiblavers ha fet 20 anys. En una terra tan inestable com el País Valencià, pocs projectes (i més encatra nacionalistes) podem dir que duren tant de temps. Sols per això podem estar ben contents i orgullosos de la tasca que hem fet al llarg d’aquests 20 anys.

Que tingueu, doncs, un bon Nadal.

Equip d’antiblavers.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).

Benvolguts amics:

No és fàcil prendre aquesta decisió, però l’hem haguda de prendre per diversos motius. El principal, ja ho hem dit moltes vegades, és que el Racó Català (?) ha esdevingut la principal web on els neoblavers anticatalanistes encapçalats per Víctor Baeta difonen sense descans el seu missatge, en el fons, anticatalanista. Però el Racó té una trajectòria, diguem-ne, irregular, envers nosaltres. Anem a analitzar les etapes:

1-En 2004 ó 2005, no recordem ja bé, tinguérem, amb un altre usuari, una discussió amb un usuari anomenat wu-ming, que resultà ser un membre de la CUP de Vilafranca del Penedès anomenat Jordi Salvià. Algú li passà el nostre telèfon (sospitem que fou el suecà Jordi Manyes, que és un altre xic singular, del qual ara no anem a parlar), i el Sr. Salvià ens telefonà un dia a les 5 de la matinada unes quantes voltes. En aquella època nosaltres tancàvem el mòbil per la nit, i per tant no aconseguí el seu objectiu de tocar els nassos. Però si va deixar un missatge de veu que deia Exilia’t a l’Stoa. Aquest era un missatge que repetia molt sovint. Això té a veure a una web o un blog que tenia un altre usuari del Racó, anomenat Crom el Nòrdic.

Li ho vàrem comentar això als admins del Racó, i en Joan Camp, que és qui tallava llavors, i encar ho fa, el bacallà, ens digué que “havia recriminat” a l’esmentat wu-ming (Jordi Salvià) del que havia fet. Però no el tiraren ni el banejaren. L’usuari que teníem llavors, per coses molt més menudes, sí que fou repetidament banejat, la qual cosa féu que deixàrem de paerticipar al Racó durant molt de temps.

2-Al Racó escriu com a columnista un personatge fosc i tèrbol: En Jordi Miró i Riba, aka el Conco. Aquest és un presunt confident de la policia espanyola, i en qualsevol cas un traïdor històric a l’independentisme. Ell fou el responsable de dinamitar des de dins l’històric partit Estat Català, fundant un altre amb el mateix nom i apropiant-se jurídicament de les sigles (la justícia espanyola li donà la raó, cosa ja molt sospitosa). Treballà de joier al barri del Raval de Barcelona i és un personatge a més presumptament implicat en petit tràfic de drogues.

I com és possible que semblant individu siga col·laborador habitual del Racó, essent un dels seus columnistes habituals? No investiguen el rerafons de les persones que escriuen? No diu quelcom gaire bo del Racó aquest afer.

3-Com ja hem dit adés, d’un temps ençà el Racó ha esdevingut un focus de neoblavers delirants i paranoics, encapçalats per Víctor Baeta, que no sols no paren de difondre el seu missatge en el fons anticatalanista, sinó que a més empastifen tots els fils de temàtica valenciana i acaben així donant una imatge falsa del PV. Ja tenim una campanya oberta perquè els foten fora. Però com no els fan fora, hem decidit donar un pes més avant, i fer campanya per a tancar el Racó.

4-Però la gota que ha fet vessar el got ha estat que un usuari anomenat “Vecino Luis” haja donat dades personals, nom i cognoms, posat la foto, dient on viu, etc. d’un col·laborador nostre, i els admins del Racó no ho hagen esborrat malgrat haver-ho demanat per diverses vies. És increïble que precisament una web suposadament nacionalista haja fet el que no arribaren a fer webs blaveres i anticatalanistes. Prova, doncs, d’això, de que ha esdevingut una web anticatalanista.

Contrasta molt això amb el tracte “exquisit” que han tingut els admins amb el Sr. Baeta, on han esborrat tots els missatges que li pogueren “ofendre” (com per exemple dir que té una filla que no ha volgut reconèixer mai. Això és totalment cert, i ho contava ell riguent-se). Això a banda d’altres evidents privilegis, com que se trega un fum d’usuaris, que puga atacar i difamar (ell i el seu esbirre Joan Gomis – Furs i Nació sobretot) impunement, que faça propaganda descarada i vergonyosa del seu partit-sopa de sigles (la qual cosa va contra les normes del Racó), i un llarg etcètera.

A què es deu a la fi tants privilegis per a aquest individu al Racó? Hom ha parlat fins i tot d’algun interès econòmic (treuria diners de la propaganda que fa de la seua web Anna Notícies, que presumptament repartiria amb els admins del Racó). No seria d’estranyar. al final en totes les coses hi ha un rerafons econòmic. I el Racó va molt de capa caiguda darrerament. A banda de l’evident baixada d’usurais, es coneix que han minvat molt les subvencions, abans molt generoses, que rebia Tirabol, l’empresa d’en Joan Camp que gestiona el Racó.

Ja estan les corresponents denúncies presentades al jutjat de guàrdia. Però com diem, la millor solució és tancar el Racó, que ha esdevingut la web de referència blavera de l’anticatalanisme per excel·lència, després de les desaparegudes elpalleter i valenciafreedom.

Estem, però disposats a donar-los una darrera oportunitat i per a això cal que:

1-Els usuaris neoblavers [Víctor Baeta, (que ara se fa dir Anna Notícies), Josep Gomis (Furs i Nació), l’Usuari V, cobertor, Baix Maestrat, etc.) deuen ser IMMEDIATAMENT expulsats.

2-Que ens donen l’adreça IP de l’usuari Vecino Luis, i que aquest siga també banejat.

Com diem, hem intentat contactar amb els admins que coneixem del Racó: L’esmentat Joan Camp (que dirigeix l’empresa Tirabol, que se fa càrrec del Racó) i Pere Jiménez (EmulatorQ), i no ens han respost. Amagant-se engrandiran el problema, pitjor per a ells.

I si continuen sense respondre, doncs encetarem diverses accions. Com sempre fem, hi ha una part pública i una part que no direm. Però de moment sí podem dir que farem aixó:

1-Accions judicials, com hem esmentat.

2-Denúncia a Google.

3-Denúncia a l’Agència de Protecció de Dades, perquè estan posant dades privades i no se’ls ha autoritzat expressament a fer-ho.

4-Denúncia a l’ICANN i altres autoritats d’internet.

També, com Tirabol és una empresa molt regada de subvencions, informarem els seus subvencionadors de l’autèntica naturalesa d’aquesta web, i s’acabaran, doncs, les subvencions. I així també tancarà aquesta web.

I ara, com feien els xiquets blavers, els nous xiquets neoblavers (que no són tan xiquets, ans més aviat vellets torracollons i malparits), diran que no aconseguirem res, que fracassarem, etc. Però això deien fa anys els xiquets blavers i tant elpalleter com valenciafreedom han tancat. No fou mèrit excluxivament nostre, però nosaltres hi contribuírem.

Ja sabem que serà un combat llarg i no fàcil, però TANCAREM EL RACÓ.

Labor omnia vincit (el treball tot ho venç) deien els romans.

I ho aconseguirem.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

Hui és 25 d’abril, i com sabeu, el 25 d’abril se commemora la batalla d’Almansa.

Aquesta batalla tingué lloc en aquesta localitat castellana propera a Xàtiva el 25 d’abril de 1707, i suposà la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria (composades per un conjunt de tropes portugueses, angleses, holandeses i alguns pocs valencians i catalans) front a les dels partidaris de Felip d’Anjou (bàsicament francesos i castellans, i uns pocs mercenaris irlandesos) en la guerra de Successió a la corona espanyola. Més enllà de la qüestió estrictament dinàstica, suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels Furs de València, que dataven del temps de la conquesta de Jaume I. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la Reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra terra, fins i tot en el Dret privat, la qual cosa no va ocòrrer a la resta de territoris de la Corona d’Aragó, on com a mínim se conservà el Dret Civil propi.

L’ocupació borbònica del territori valencià fou extremadament dura, amb episodis com la crema i destrucció de Xàtiva, i el conseqüent rebateig del seu històric nom pel de San Felipe. Anys després els xativins prengueren simbòlica venjança, penjant boca avall el quadre de Felip d’Anjou que hi ha al Museu de l’Almodí (ho féu en realitat el director del museu i cronista llavors de Xàtiva, Carles Sarthou, a incitació del llavors prevere i antic canonge de la Seu de València Francesc Gil i Gandia):

També foren cremades i destruïdes Vila-real i altres poblacions.

En commemoració d’aquest dia, molts valencians ixen cada any al carrer a reivindicar la llibertat per a la nostra terra. Per desgràcia, els diferents governs autonòmics valencians no han fet res perquè aquest dia siga festiu, i és per això que, si el 25 d’abril no cau en dissabte o diumenge, els diferents actes commemoratius han de fer-se sempre el cap de setmana següent o anterior.

Hui fa 318 anys d’aquella batalla, i els valencians encara estem vius i seguim lluitant. Encara resten molts maulets (nom dels soldats partidaris de l’arxiduc Carles front als de Felip d’Anjou, anomenats botiflers). I sens dubte, el maulet més gran de tots els temps es diu Guillem Agulló i Salvador, quasi a la par amb son pare Guillem Agulló i Lázaro.

Servisca, doncs, aquest fil de recordatori seu altra volta.

L’equip de www.antiblavers.org vos convida a lluitar per aquesta terra.

Benvolguts amics:

Periòdicament actualitzem la llista de “Blavers d’ara”, però els darrers esdeveniments ens obliguen a fer una nova reestructuració. Una raó important són els darrers esdeveniments al voltant de la proposta d’accent tancat al mot Valéncia, que avala el lingüista Abelard Saragossà i li fan cor tots els blavers i neoblavers. Potser haurem de fer una nova secció de la web dedicada als neoblavers, o una web a propòsit dedicada a ells. També són d’actualitat els nous atacs del PP-Vox al sistema educatiu i a la radiotelevisió valenciana.

Fem, doncs, un resum:

Ixen de la llista:

–Salomé Pradas: Aquests dies estem gaudint d’allò més veient com va a ser al primera a pagar pels plats trencats de la DANA. Ella que no feia més que dir estirabots i despropòssits anticatalanistes, ara rep el seu càstig. El karma existeix. Tanmateix, en ser tirada del càrrec que tenia, ja no és important, i per tant, anem a treure-la fora de la llista.

–Núria Montes: Les mateixes consideracions que a Núria Pradas són aplicables a ella. Cert que no ha dit tants estirabots anticatalanistes com Pradas, però per contra és madrilenya.

–Vicente González-Lizondo: L’única raó per la qual estava aquest xic a la llista era que estava intentant reviscolar l’anticatalanisme en base al partidet Valencia Unida. Però eixe partit s’ha quedat més net que Carracuca com diuen a la Safor he he he. D’altra banda, aquest personatge és un no-ningú, i no anem a donar-li, doncs, publicitat.

–Baltasar Bueno: Tancava la llista com a “blaver històric”. Però aquest senyor té ja vora 80 anys i ha caigut en la més absoluta irrellevància en la societat valenciana (com acaben caiguent tots els blavers). Per tant no pinta ja res a la llista.

Entren a la llista:

–Abelard Saragossà: L’hem nomenat sols començar. El que està fent de col·laborar amb PP-Vox per a l’accent tancat de València és una mena de culminació de la seua trajectòria neoblavera i de tendència anticatalanista des de fa un temps. Tanmateix, el moment que ha “triat” és nefast, ja que després de la derrota de PP-Vox a la consulta lingüística, això és una mena de baló d’oxigen per a ells. El Sr. Saragossà, en darrer terme, actua per vanaglòria, perquè diu que no li feren cas en un informe de 1997. I li han de fer cas a totes les coses que diga? El Sr. Saragossà rebrà, en fi, per tal informe, 1500 €, que són l’equivalent a les monedes que rebé Judes Iscariot. 

Farem un comunicat especial dedicat a ell. Però per la gravetat del que ha fet, l’hem posat en segona posició.

–Vicente Ordaz: El flamant nou director de la radiotelevisió valenciana ha entrat amb voluntat d’eliminar i arraconar la llengua pròpia tot el que puga, incorporant el castellà fins i tot als informatius, cosa que no s’havia fet mai. Enemic de la llengua és poc per a designar-lo. Se li ha d’anomenar lingüicida i àdhuc genocida. No anem a repetir tota la legislació que dóna preferència a la nostra llengua en la radiotelevisió valenciana. Tampoc el fet que hi ha no sé quantes TVs en castellà a la notra terra i a partir d’ara mitja o menys en valencià (perquè com no hi ha reciprocitat, no rebem tampoc TV3 ni la TV balear).

Aquest Sr. simplement no és conscient d’on viu i on està (encara que diu qyue ha nascut a València) i vol atacar la nostra llengua. Doncs que n’accepte les conseqüències.

Luis Miguel Romero Villafranca: És un venerable vellet amb una llarga trajectòria al món jurídic valencià, al qual han nomenat flamant nou president de la RACV. Degut a la rellevància d’aquesta institució secessionista lingüística, ha d’estar a la llista.

Lola García Broch: Altra venerable blavera històrica que camina envers els 90 anys. Semba que es mou encara a les xarxes, i perquè vegen els blavers que nosaltres no els oblidem, doncs la posem per a tacar la llista, en lloc de Baltasar Bueno, que hem tret per les raons adduïdes.

I la llista restaria finalment, doncs, ordenada, d’aquesta manera:

10-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver i fins i tot obertament blaver al remat. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.

2-Abelard Saragossà: Com hem dit farem un comunicat especial respecte a ell. Simplement dir que la seua evolució neoblavera ha culminat en certa manera.

3-Víctor Baeta: Víctor Baeta és un personatge delirant, paranoic. Nascut a Barcelona i resident a València des de fa molts anys, ara és obertament anticatalà. Jubilat des de fa anys, es dedica ara en cos i ànima al neoblaverisme i de retruc, a l’anticatalanisme. Tenim una campanya ja encetada perquè el facen fora del Racó Català i també a la resta de neoblavers que allà escriuren, on no para d’escriure les seues delirants teories.

4-Carlos Mazón: Creiem que no cal donar gaires explicacions de per què ha d’estar de número 1. Ja no és sols la seua nefasta, incompetent i miserable actuació front a la DANA a finals de novembre. Cal recordar també que d’ençà que és president de la Generalitat Valenciana, no ha parat de fer anticatalanisme i d’anar contra la llengua i la cultura valencianes.

5-José Antonio Rovira: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur. Però aquesta poca energia i ineptitud ha estat especialment nefasta respecte a la DANA. A hores d’ara encara hi ha molts xiquets que no poden anar a escola. Per no parlar de la mort de l’operari de TRAGSA degut a la seua incompetència. I continua sense anar a visitar alguna escola de les afectades. Sens dubte, el pitjor conseller d’Educació que hi hagut en la Generalitat Valenciana després de la seua restauració, si exceptuem la blavera Empar Cabanes.

6-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos.
Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.

7-Vicent Baydal: Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.

La seua inclusió en la llista, sí que tindria justificació, ja que és neoblaver. És a dir, no és blaver en sentit clàssic, sinó que ell i els seus amics del “Grup Harca”, dels quals parlarem més avall, pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i els seus amiguets d’eixe grup “Harca”, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.

D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).

La inclusió d’aquests dos darrers personatges en primeres posicions té un objectiu molt clar: Són les màximes figures (o les més actives) del blaverisme clàssic (Cristina Seguí) i del neoblaverisme (Vicent Baydal). Però qui fa una cosa ha d’assumir les seues conseqüències. Anem a encetar una campanya individual i personalitzada contra els dos en diversos àmbits, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet. L’objectiu principal és, evidentment, acabar amb la canxa i promoció que uns i altres mitjans de comunicació donen a semblants personatges. Sense mitjans no serien res. Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya. Hem de conseguir, doncs, treure’ls dels mitjans. I sobretot en el cas de Cristina Seguí, però també en el de Baydal, fer que treballen un poquet (Baydal està grosset, i això vol dir que és poc faener. Bo, segons el seu FB sembla que li agrada també el bon menjar). I això al final ens ho hauran d’agrair.

Per cert, a no cap dels dos se’ls ha vist anant a ajudar de voluntaris els pobles afectats per la DANA.

8-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.

9-Vicente Ordaz: Sobre el nou director de la radiotelevisió valenciana hi ha poc més a dir que el que ja hem dit. És un enemic de la llengua, i per tant, del país i el poble valencià. Mereix, doncs, entrar, i ja en les primeres posicions. anirà pujant segons evolucionen les coses.

10-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.

De les posicions 11 a 14 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa, singularment en Hongria.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.

De les posicions quinzena a dessetena estan uns neoblavers que entraren a la llista en la seua darrera remodelació important en setembre de 2024:Francesc Fort, Vicent Flor i Pere Fuset.

En les posicions dihuitena i dinovena posem els dos venerables vellets que presideixen les dos entitats secessionistes lingüístiques més importants: José Vicente Navarro Raga (president de Lo Rat Penat) i Luis Miguel Romero Villafranca (president de la RACV). Tanmateix són ja dos institucions poc importants en la societat valenciana, i no mereixen estar en les posicions capdavanteres.

–En posició vintena i vint-i-una estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.

–22-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit en altres moments, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.

–23-Ricard Chulià: Ja férem un ajust d’aquesta llista expressament per ell, i no anem a repetir el que diguérem llavors.

–24-Zahia Guidoum: Hem parlat també extensament d’ella al darrer comunicat sobre reestructuració de la llista de blavers d’ara. Ella i Chulià, junt a Baydal, com hem dit, completen els personatges destacats de la candidatura neoblavera de “Reviscola” en Compromís.

–25-Moisès Vizcaíno: Ja hem parlat també abundosament d’ell al darrer comunicat sobre reestructuració de la llista de blavers d’ara. Hem insistit en el caràcter sectari i neoblaver del diari digital La Veu, que ell controla en tant que propietari.

–En les posicions número 26 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López i Toni Fontelles.

-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Lola García Broch. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes. Lola García Broch, per les raons adés esmentades, es mereix tornar a figurar a la llista. La nova inclusió de Lola García Broch ja hem dit que obeeix que “no ens oblidem” d’ella he he he

Comentar també que hem fet dos xicotetes reestructuracions en altres apartats de la secció “Blavers d’ara”:

1-En “Grups i Entitats” hem posat al Racó Català, que no para de donar canxa, veu i propaganda als obsessius i delirants neoblavers encapçalats per Víctor Baeta. Fent això estan fent neoblaverisme i de retruc, anticatalanisme. No mereixen dir-se “català”. I en darrer terme, són enemics nostres, i mereixen figurar a la llista.

2-En “empreses” hem posat El Corral del Burro Produccions. Aquesta és una empresa audiovisual de la comarca de la Marina que es dedica a promocionar els muntatges audiovisuals i les cançons d’un dels que encapçala la llista, Lluís Fornés “el Sifoner”. Semblaria una empreseta vinculada a l’antic grup de rock en valencià Owix i al seu cantant Ximo Guardiola. Ho fan sols perquè és de la seua comarca (el Sifoner és de Pedreguer)? Doncs quins pocs arguments no? Però és que a més donen una visió totalment edulcorada d’ell. No senyors meus, el Sifoner no fundà Escola Valenciana ni s’inventà el 25 d’abril, entre altres coses que diuen d’ell com si fos un panegíric. I sobre la seua trajectòria d’ençà de 1990, neoblavera, destructiva i plena d’odi sembla que no han esbrinat.

I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres enciclopèdies o llocs web per a trobar més informació sobre el

Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.

Equip d’antiblavers.

Benvolguts amics:

L’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.net) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2025.

L’actualitat imminent valenciana la constitueixen les inundacions del finals del mes d’octubre, les seues funestes conseqüències i la ineptitud enorme dels governants del PP valencians, responsables últims d’aquesta desgràcia. Perquè no poden al·legar desconeixement de la gravetat del tema. el que passa és que el Sr. Mazón no volia espantar els turistes madrilenys que anaven a venir per al “puente”. Això a banda de la inutilitat en actuar en els primers moments, on més calia que feren alguna cosa. Fins a tres dies vitals passaren sense que ningú bno fera res.

Però el PP (i Vox) no han cessat de fer atacs  a la nostra terra (i també a la nostra terra germana balear) d’ençà que entraren al Consell i a l’Ajuntament de València. També denunciàrem la increïble passivitat del nacionalisme valencià, sobretot de l’oficial, que representa Compromís, a contrarrestrar aquests atacs. Això es deu sens dubte a haver assumit una part de l’ideari neoblaver i també a la comoditat de part dels seus dirigents, que han assumit souets i poltronetes. Al cap i a la fi, neoblaverisme i poltronetes són conceptes sinònims, com sovint hem denunciat. Ara amb la DANA sembla que han espabilat i han reaccionat un poc.

Respecte al motiu principal de la web, que és la lluita contra el blaverisme i la seua derrota, creiem que l’objectiu està ja aconseguit. No sols el blaverisme ha fracassat electoralment (i no sembla que se’n vaja a recuperar a curt termini), sinó que el GAV vengué la seua històrica seu a Russafa, entre altres coses, senyal inequívoc de decadència i derrota. Servisca aquesta felicitació, doncs, com a comunicat on proclamarem la derrota (amb totes les cauteles necessàries) del blaverisme, i la reorientació dels objectius de la web.

Ja vàrem parlar l’any passat del perill del neoblaverisme i de com l’Església catòlica valenciana continua siguent la institució més castellanitzada del PV, i està ridículament presa i controlada en la seua cúpula per un grup de gent blavera de la ciutat de València ja totalment marginal.

Continuarem denunciant això i lluitant contra aquests fets. Però la lluita principal de la web ha vingut reorientada a conseqüència de la mort sobtada d’En Pere Riutort i Mestre. Amb Pere tinguérem una relació molt estreta, que no anem a detallar ací per a no donar pistes als enemics. I per això mateix sabem, com expliquem en el comunicat que els darrers anys de la seua vida fou presumptament estafat per dos personatges: Lluismi Campos i Joan Mansanet. Són dos personatges que li deuen molt a Pere, sobretot Lluismi, qui no seria res sense Pere. Sobre Mansanet curiosament fa poc escrigueren a la web informant de moltes presumptes estafes on aquest xic hauria pres part, i aquesta seria, doncs, una més. Com hem dit sovint, qui estafa nacionalistes és pitjor que els blavers, i no mereix ser anomenat nacionalista.

En qualsevol cas, ningú no se mereix ser estafat per dos espabilats i caradures com aquests dos. Sobretot, és inconcebible que Compromís, partit al qual pertanyen, encara no els haja tirat. Per això mateix, la lluita contra aquests dos personatges esdevé l’objectiu prioritari de la web.. A partir d’ara, i fins que no aconseguim l’objectiu, dedicarem tots els esforços a aclarir els fets i, com diem, a que aquests dos siguen apartats del nacionalisme valencià (i de la vida pública si és possible), per a sempre.

I ara ells ho llegiran, i com se creuen que els seus mafiosos padrins els protegeixen per a sempre, no els va a passar res. Però res no és etern. I les nostres campanyes són efectives. I al cap i a la fi, si hem aconseguit derrotar el blaverisme, que tenia molts més mitjans i influències que aquests dos, aquests no ens duraran massa. I així serà.

De moment, tots els que teniu informació sobre Joan Mansanet i Lluismi Campos, passeu-nos-la als e-mails de la web:

contacte.antiblavers@gmail.com

antiblavers.confidencial@gmail.com

En qualsevol cas, estem plens de projectes i il·lusió. I anem a fer un xicotet llistat de campanyes que duguem avant:

Campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. Sempre tan abandonats pels diferents governs. I sempre tan grandiosos, amb els seus valors d’esforç, treball, solidaritat, generositat. Recordem que ells amb els seus tractors foren els primers en arribar a les zones afectades per les inundacions, front a la inoperància i incompetència dels governants.

Relacionada amb aquesta campanya està la Campanya perquè atorguen a Nando Durà i els llauradors valencians l’any vinent l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. A Nando el coneguem personalment des de fa un temps, i és una persona fantàstica. Però a conseqüència de la desgràcia de la DANA, ell, i la resta de llauradors que han acudit a ajudat amb els seus tractors, deixant els seus camps, han demostrat una grandesa gegantina. Mereixen, doncs, un reconeixement de la societat valenciana. I són més dignes de rebre aital distinció que molta gent que l’ha rebuda.

Campanya per a renacionalitzar la Viquipèdia en català. La Viquipèdia en català, sobretot en aquells aspectes referits al País Valencià, està en mans dels neoblavers, encapçalats per Francesc Fort (que usa el nick de TaronjaSatsuma), íntim amic de Vicent Baydal. Será un treball lent i ardu, però cal desneoblaveritzar-la. La Viquipèdia en català en general té poca qualitat i és tendenciosa, i està manipulada per en Pau Cabot, que posa els seus alumnes de Primària mallorquins a corregir articles. Potser també és el moment de fer-lo fora o com a mínim, que deixe de manipular tan tendenciosament (i acientíficament).

Campanya personal i individualitzada contra Cristina Seguí. Cristina Seguí és una dona, que tot i tenir un cognom català dut per mallorquins al País Valencià al s. XVII, està plena d’odi anticatalà. Està plena d’odi en general, per la qual cosa està tan escanyolida, té una mirada freda i quasi “assassina” i és molt probable que acabe desenvolupant càncer. En qualsevol cas, qui fa una cosa ha d’assumir les conseqüències. Tants anys atacant-nos no poden ni deuen ni van a quedar impunes.

Campanya perquè Vicent Baydal deixe d’eixir en els mitjans públics valencians. Aquesta campanya deu combinar-se amb aquesta altra que duguem des de fa més temps: Campanya perquè tiren Vicent Baydal de cronista de València. I això, aquest xic fou injustament nomenat cronista de València. Ara s’ha sabut que Baydal milita en Compromís, i aquesta fou potser la causa, ja que fou una regidora d’aquest partit a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, qui s’encabotà en que fóra cronista. En fi, és un càrrec que com se sol dir, li ve gran a aquest xic, que no té la preparació adequada per a ell, i que se’l mereixen altres com el professor medievalista Mateu Rodrigo, que ja estigué a punt de conseguir-lo fa uns anys però que el PP de Rita Barberà desestimà per “catalanista”.

I sobre la presència (o millor dit “omnipresència”) d’aquest xic en Àpunt i altres mitjans valencians, doncs senzillament, ja n’hi ha prou. Aquest xic és especialista en xuclar càmera, i amb la seua retòrica de dolçor i canyamel (és el gendre perfecte per a tota mare dels PPCC he he) enlluerna l’auditori, o algunes antigues presentadores de Canal 9 en plena decadència, com Clara Castelló, que tanta canxa li dóna. Però el seu missatge sempre és neoblaver. És a dir, és un missatge manipulador i tendenciós (i anticientífic per a un pretès universitari). En qualsevol cas, podríem dir que degut a aquesta canxa desmesurada que li donen els mitjans públics valencians (que paguem tots, també els no neoblavers), es podria dir que és la figura del neoblaverisme de major rellevància hui. I per això, en definitiva, hem de fer com siga que deixe d’eixir als mitjans i de xuclar càmera (que d’altra banda ja n’ha xuclat prou els darrers anys).

Campanya per a canviar el nom d’un carrer a Torrent dedicat a Vicente González Lizondo. Increïble que un personatge antivalencià, foraster (era originari de Casas Ibáñez, província d’Albacete) i que no té res a veure amb Torrent (Horta Sud), tinga un carrer dedicat en eixe poble.

De nou hem de denunciar la increïble passivitat del nacionalisme valencià front a això. I no parle sols a nivell general i de país (que també estaria bé), sinó també en eixe poble. Fins on sabem, el nacionalisme en Torrent té una presència destacable, i regidors. I què fan? Però bé, una de les figures destacades de Compromís en eixe poble és un tal Ricard Chulià, que a més de ser un xic amb ínfules de ser important (i no ha fet res important, excepte escriure un llibret i parlar portuguès), ens faltà greument, i no ens ha deixat més remei que incloure-lo a la penúltima remodelació de la llista de Blavers d’ara. Fou en qualsevol cas una de les figures destacades de la candidatura neoblavera de “Reviscola” que fou clamorosament derrotada al darrer congrés de Compromís a finals d’octubre de 2024. I això ens demostra altra volta que del neoblaverisme no pot eixir res bo.

Campanya per a un emoji amb la bandera de les quatre barres. Una campanya entranyable, que duguem amb un col·laborador de la web, a la que devem dedicar-li més temps. Ja sabem que molts ho han intentat i no ho han aconseguit, però estimem que no és impossible, tot és posar-se. Recordem també de nou com Eugeni Alemany féu una campanya per a aconseguir un emoji de la paella i ho aconseguí. Però amb tots els respectes, això de la paella no és tan important com la senyera, i és que el nacionalisme valencià a voltes fa coses amb no massa trellat.

Vos convidem a participar-hi!

I podem fer més coses, tenim més idees, i estem oberts a totes les vostres aportacions.

Recordar també que l’any que comença la nostra web i el projecte antiblavers farem 20 anys. Encara no sabem com ho celebrarem, però alguna cosa farem. També estem oberts a suggerències.

Que tingueu, doncs, un bon any 2025.

Equip d’antiblavers.

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).