Benvolguts amics:
Una volta més fem una reestructuració de la llista de “Blavers d’ara”. Hem fet un repàs, i hi havia unes omissions importants, que han estat compensades per altres personatges que ja no són importants, i que hem tret de la llista.
Entren a la llista:
Ací entren uns personatges neoblavers que havíem omès i que és important que estiguen. Veureu que cada volta els neoblavers tenen més importància en la nostra llista, i és que potser en el futur haurem de fer un apartat de la web dedicat al neoblaverisme o fins i tot dedicar-li una web sencera. Front a la decadència actual del blaverisme clàssic, aquests són l’enemic del futur del nacionalisme.
–Francesc Fort: Aquest és un personatge semidesconegut però molt important per al neoblaverisme. Aquest xic treballa a la Wikimedia Foundation, i està vinculat al projecte de la Wikipèdia des de fa molts anys. Darrerament sembla que seria l’encarregat de temes valencians a la Wikipedia en català. Degut a a seua influència, alguns articles claus de la Wikipèdia en català referits al País Valencià i també al nacionalisme valencià, tindrien una línia marcadament neoblavera (p.ex. les entrades sobre “Nacionalisme valencià” o sobre “Senyera del País Valencià”). Igualment altres articles sobre personalitats molestes al neoblaverisme estan retallats (p.ex. l’article sobre Joan Fuster, on no s’hi diu res de la seua extensa i brillant activitat intel·lectual fora de temes nacionalistes valencians). En darrer terme, gairebé tots els personatges del neoblaverisme tenen dedicats articles laudatoris i fins i tot extensos. A la Wikipèdia i en altres xarxes socials semblaria aquest personatge utilitzar el pseudònim de TaronjaSatsuma.
–Vicent Flor: Aquest és un neoblaver clàssic, que prové del blaverisme tradicional i fins i tot “heavy”. Algun dia se deuria aclarir quin paper tingué presumptament quan era president de les Joventuts d’Unió Valenciana en el naixement del Grup Vinatea (que embrutava i amenaçava els pocs comerços de la ciutat de València i voltants escrits en valencià normatiu. O en la campanya de 1992 de pintades de “Barcelona 92-València 0”. Tanmateix, sí és cert que anà evolucionant lentament, acceptant la unitat de la llengua, enfrontant-se al president d’UV Vicente González Lizondo, i al final unint-se al PVN (Partit Valencià Nacionalista). Fou el model de “blaver reconvertit”, i ha rebut al llarg dels anys una ajuda descarada de diferents personatges com Rafa Castelló (marit de Pepa Chesa, que li “ajudà” a entrar al Departament de Sociologia de la Universitat de València) o d’Agustí Colomines (tèrbol personatge que representa el sector de l’antiga Convergència que vol renunciar als PPCC per a centrar-se en la independència sols del Principat, com ja denunciàrem en el seu dia) a través de l’Editorial Afers (vinculada a Agustí Colomines i que no fa més que publicar-li tot el que escriu aquest xic, encara que tinga poca qualitat). Tanmateix, tanta “evolució”, en el fons no ho és tant. Aquest xic defensa aferrissadament una identitat valenciana diferent a la catalana (encara que, insistim, Agustí Colomines i el sector puigdemontista en general li riguen la gràcia). També defensa altres idees discutibles des del punt de vista nacionalista, com ara dir que el València C.F. és un focus de nacionalisme, quan és el contrari, tal com demostrem en un apartat de la web, i es pot veure en l’actualitat també.
Aquest xic, en fi, agafà moltíssim material de la nostra web per a la seua tesi doctoral i estudis sobre el blaverisme. No passa res, tot el material de la web és públic i el posàrem per a divulgació. Però podia haver-ho reconegut o haver-ho dit en algun lloc. “Acknowledgement” diuen a països més educats que el nostre.
–Pere Fuset: Aquest xic prové del GAV (com Vicent Flor) i també diu que ha “evolucionat”. El cas és que mentre fou el principal administrador de la web “valencianisme.com” difongué el neoblaverisme tot el que pogué. També és cert que el seu “activisme” neoblaver ha acabat en quant li han donat un càrrec com a regidor a l’Ajuntament de València (amb un bon souet) i altres prebendes. Des d’aleshores ençà sembla més preocupat aquest xic per fer activisme LGTB que alra cosa. Això és molt respectable, però clar, no és nacionalisme. D’altra banda, com a president un temps de la Junta Central Fallera o com a responsable de Compromís en eixe organisme, poc o res ha fet per a canviar el món faller, o perquè eixe món deixe de ser un feu espanyolista i blaver.
–Víctor Baeta: Hem dubtat per a posar a aquest personatge, però la seua obsessió neoblavera ens obliguen a fer-ho. La seua evolució ideològica és delirant (FRAP-PCPV_MDT-UPV-RVPVE). I més encara la seua obsessió neoblavera, quan ell és nascut a Barcelona, i ha patit durant molts anys l’anticatalanisme de la ciutat de València dels anys 70, 80 i 90 del s. XX. També hem inclòs el seu partidet neoblaver RVPVE en la llista de partits. L’article que li dedica la wiki en català, per cert, a més de ser prou laudatori, amaga la seua passada militància en partits espanyolistes (FRAP i PCPV), la qual cosa no és científica. Però ja hem dit que la wiki en català referida al PV té un to marcadament neoblaver, que li ha imprès l’esmentat Francesc Fort.
Ixen de la llista:
–Vicente Iranzo: Aquest pseudo-intel·lectual blaver (amb una xifra ridícula de publicacions) està fins i tot desaparegut de les xarxes socials, on se volia fer de notar. És totalment, doncs, irrellevant, i per tant el treiem de la llista.
–Pepe Herrero. Aquest periodista radiofònic investigat i condemnat pels aldarulls del 9 d’Octubre de 2017, és un vulgar periodista radiofònic d’un programa de ràdio totalment irrellevant. Ix de la llista, doncs.
–José Javier Esparza: Periodista nacut a València però d’origen foraster. Participa habitualment en mitjans de comunicació madrilenys d’ultradreta. Du un ull tapat, com si fóra un pirata, la qual cosa li dóna un aspecte sinistre. Els seus programes tenen escassa audiència, i per tant ix de la llista.
–Vicente Barrera Simó: Ex-torero que pujà a la categoria de vice-president i conseller de Cultura per Vox. El seu pas per la conselleria de Cultura, on estigué menys d’un any, fou nefast en tots els sentits, ja que a banda de no fomentar la cultura i fomentar activitats tan dubtosament “culturals” com la tauromàquia, estigué obsessionat amb l’anticatalanisme. Com ja no és conseller, cal, doncs, treure’l de la llista.
I la llista restaria, doncs, ordenada, d’aquesta manera:
1-Cristina Seguí. Una dona que tampoc es cansa de fer activisme anticatalanista, encara que ella és d’origen ben català: El cognom Seguí prové de la Vall d’Albaida i és en qualsevol cas català, present a Catalunya i a les Illes Balears, d’on possiblement passà al País Valencià al s. XVII, després de les repoblacions després de l’expulsió dels moriscos.
Aquesta dona, com diem, viu dedicada en cos i ànima dedicada a atacar l’esquerra i sobretot el nacionalisme. I el problema és que du massa anys fent-ho. I ho fa perquè els mitjans li donen canxa o la troben gracioseta. Ha arribat el moment d’acabar amb aquesta activitat d’aquesta senyora, i fer que per fi en sa vida treballe i faça coses profitoses. Al final li farem un favor. Hi ha un clamor de gent seguidors de la web que ens demanen a més que fem una campanya contra ella.
Així doncs, aviat encetarem aquesta campanya personal i individualitzada contra ella, que tindrà èxit, com totes les campanyes semblants que hem fet, Ja informarem. I de moment la posem en primera posició de la llista.
Tot seguit venen les màximes figures de l’actual govern valencià que destaquen pel seu anticatalanisme.
2-Carlos Mazón Guixot: Un personatge fins al moment fosc en diverses administracions peperes, però a qui el poder se li ha pujat al cap de manera total. D’altra banda el seu anticatalanisme forma part del seu espanyolisme acèrrim. La darrera eixida de to seua en aquest sentit fou en dir que ell governa desde el Estado español y para el Estado español. Com diria el twitter Joaquim Torrent sic! Això a banda que com molts “alicantinos” creuen que l’activitat econòmica sols és el turisme, i no pensen fomentar ni ajudar altres sectors. Sembla que tindrem altra legislatura amb cap ajuda a l’agricultura valenciana ni al sector de la taronja. I això, per als que som descendents de llauradors de taronja és senzillament insultant. Aquest individu, en definitiva, fa certa la dita de “alicantino, guapo y fino”, en el sentit lleig, d’aquesta dita.
3-José Antonio Rovira Jover: Actual conseller d’Educació, ex-alcalde de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) i ex-funcionari de segona fila en diverses administracions peperes. Aquest individu ha mostrat una veritabla obsessió contra la normalització lingüística. A banda de que el seu evident sobrepès i poca energia demostren que no ha treballat mai dur, i en la seua conselleria, davant els reptes que sempre suposa l’educació, cal algú que treballe dur.
Aquests dos representants del govern valencià fins ara citats tenen ambdós cognoms catalans (Mazón és una castellanització de Massó. En Alacant i Múrcia hi ha moltíssims cognoms catalans castellanitzats: Reverte, Pujante / Pujalte, Puche, Rosique, etc.). I com és possible que algú renegue dels seus orígens, i fins i tot els odie? Sigmund Freud no s’ho aconseguiria explicar mai. Si és per llapaculisme i submissió a la seua nova identitat nacional castellana, doncs això és senzillament miserable.
Les altres dos figures d’aquest govern que incloquem a la llista tenen un origen, però, foraster:
4-Carlos Flores Juberías. Personatge curisosíssim, histriònic i en alguns aspectes divertit. Exmilitant de Fuerza Nueva, professor actual de Dret Constitucional. Es coneix que eixe departament és un cau de fatxes, perquè també hi ha entre altres, un altre il·lustre feixista valencià, Gorän Rollnert. Tornant al Sr. Flores, ara és diputat al Congrés dels Diputats espanyol per Vox. Fou condemnat per suposats maltractaments a una ex-parella que tingué. Es coneix que aquest senyor té poca feina, o molt de temps lliure, perquè no para de fer activisme per les xarxes socials, en especial Twitter.
5-Llanos Massó: Presidenta de les Corts Valencianes per Vox. Malgrat el cognom català, és albacetenya (la qual cosa indica també el seu nom propi, ja que la Virgen de los Llanos és la patrona d’Albacete). Ha destacat també pels habituals estirabots anticatalanistes de la dreta valenciana. Tenim, doncs, un altre exemple de manxecs que venen ací a no integrar-se i intentar imposar-nos la seua cultura, i que canalitzen el seu espanyolisme en anticatalanisme, com ja feren Manolo del Hierro, Antonio Palomares, Vicente González Lizondo i tants altres.
Tots aquests tenen en comú una característica que hem citat sols respecte al primer: se’ls ha pujat el poder al cap. Pobrets, no entenen que el poder és transitori, i que ells dins d’un temps no seran ningú. Perquè els que tenim ja uns quants anys sols hem vist un personatge de la dreta valenciana governar molt de temps: A na Rita Barberà, i al final també acabà caiguent, i fins i tot de manera aparatosa. Tots aquests esmentats eren fins fa no res foscos i mediocres, i de fet ho contiuen siguent. No duraran molt en el càrrec, doncs, i ficaran la pota més aviat que tard.
A continuació, expliquem la següent classificació que hem seguit:
6-María Consuelo Reyna. I és que, encara que siga a nivell simbòlic, tothom ha de saber el mal que va fer aquesta dona durant més de 20 anys al capdavant de Las Provincias primer i del Diario de Valencia després.
7-Vicente González-Lizondo fill de Vicente González Lizondo, de nefasta memòria. Aquest xic s’entesta en intentar fer el mateix que feia son pare, anticatalanisme tronat. Potser no entenen la veritable valenciania, perquè aquesta familia és d’origen foraster (provenen de Casas Ibáñez, província d’Albacete). Sembla en qualsevol cas, l’activista blaver més actiu a hores d’ara, i per això l’hem posat en posicions capdavanteres.
Per cert, recordem que tenim encetada una campanya perquè en Torrent (Horta Sud) lleven el nom d’un carrer a son pare Vicente González Lizondo. I és que això és inacceptable. I recordem també que Torrent ha estat tradicionalment un feu socialista, i que el PSOE valencià n’és culpable, per acció (si el posaren ells) o per omissió (si no han fet res perquè lleven aquest nom). Recordem també com el PSOE valencià subtilment ha afavorit el blaverisme d’ençà de la transició, com analitzem en l’apartat corresponent.
8-Cake Minuesa: Pujà posicions aquest histrió ultradretà nascut a València però d’origen foraster. Potser algun dia encetarem una campanya per a rebre’l com es mereix si ve als nostres actes a provocar.
9-Lluís Fornés el Sifoner. L’evolució d’aquest individu és d’allò més patètic. De cantant de la Nova Cançó més o menys graciós, passà a censurador de paraules “catalanes” en Canal 9, a pesadíssim occitanista i a neoblaver. Ara ha combinat l’occitanisme amb el neoblaverisme i el resultat ha estat un veritable odi anticatalà, acusant els catalans d’haver impedit la unificació amb l’occità i de ser això la causa principal dels problemes lingüístics i nacionals dels valencians (!!!). El problema és que aquest senyor està jubilat i es coneix que no té altra cosa a fer que difondre aquestes delirants idees. Això unit al seu histrionisme fa que els darrers anys estiga caiguent en el patetisme. Per això mateix li diem: CALLE JA SR. SIFONER. Torne’s a sa casa, visca tranquil els anys de vida que li resten (que esperem que siguen molts) i deixe de molestar.
De les posicions 10 a 13 estan Joan Mansanet, Lluismi Campos, Pere Mayor i Enric Morera. Pere Mayor i Enric Morera són els que han promocionat dos personatges dels quals hem parlat ja: Joan Mansanet i Lluismi Campos respectivament. Al voltant del nostre comunicat respecte al decès de Pere Riutort ja parlàrem de les presumptes estafes de Campos i Mansanet, i de com eixos dos són objectiu priotari de les campanyes de la nostra web. Però, insistim, Campos i Mansanet han arribat on han arribat perquè han tingut el patrocini i promoció de Morera i Mayor respectivament. I per tant, ells també ne són responsables.
Morera i Mayor ja tingueren un paper important en el seu dia en el procés que dugué a treure el grandiós Francesc de Paula Burguera del capdavant de l’antic PNPV, que acabà convertint-se en la UPV a mitjans dels 80 del s. XX. Fou un procés dirigit per un personatge fosc i tèrbol, Josep Lluís Blasco Estellés a qui Pere Mayor obeïa com a un oracle.
Diuen ara que Pere Mayor està ficat en negocis tèrbols al centre d’Europa.
Cert que Mansanet no té càrrecs ara al nacionalisme valencià, però n’ha tingut. I en qualsevol cas deuria de ser tirat del partit i del moviment. Quant a Campos, ha estat de cap de gabinet d’Enric Morera. Llavors la pregunta és evident: Enric Morera és tonto? Té fama de babau i ninot, però no se port ser més tonto de tenir com a home de confiança un personatge així.
La connexió directa, doncs, de Mayor i Morera amb Mansanet i Campos respectivament, justifiquen de sobres la seua inclusió en la llista, i en posició rellevant.
PERQUÈ QUI ESTAFA UN NACIONALISTA ÉS PITJOR QUE ELS BLAVERS.
De les posicions catorzena a dessetena estan els neoblavers que hem esmentat al principi i que entren a la llista:Francesc Fort, Vicent Flor, Pere Fuset i Víctor Baeta.
–En posició dihuitena i dinovena estan dos nous polítics blavers: Salvador Miralles i Tomàs Melià, figures destacades de la coalició Decidix i del partit Lo Nostre. Són partits molt xicotets, amb implantació pràcticament sols a la comarca de l’Horta, i que han tret uns resultats residuals en les eleccions autonòmiques de 2023.
–20-Enric Esteve, president de l’entitat blavera Lo Rat Penat./
–Entre les posicions 21 i 23 hem posat a les tres màximes figures “intel·lectuals” del neoblaverisme al País Valencià: Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi.
Sobre Baydal ja hem parlat abundosament en altres fils, en la campanya contra el seu nomenament com a cronista de València i en la denúncia que li hem fet a ell i altres amiguets seus, i no anem a repetir ací la seua manca de rigor científic, la seua manipulació constant, les seues ganes de trepar i eixir a tots els mitjans, el seu autobombo contant, etc. Esquilache és una mena de gosset seu, i segueix el seu “mestre” en totes aquestes coses.
La seua inclusió en la llista, sí que tindria una certa justificació, ja que són neoblavers. És a dir, no són blavers en sentit clàssic, sinó que pretenen fer una construcció històrica a partir de l’Edat Mitjana (de la qual diuen ser experts) on el Regne de València apareix com a entitat diferenciada del Principat de Catalunya. I aquesta és una idea obsessiva de Baydal i Esquilache, que pretenen justificar amb suposades troballes documentals i fent el cherry picking que tant critiquen. Com hem denunciat, la motivació principal seua és pensar que això donarà vots a la coalició Compromís, i llavors ells podran accedir a les prebendes que tant anhelen. Però en primer lloc, Compromís no té ni de bon tros el copyright del nacionalisme valencià, hi han altres partits nacionalistes valencians com ERPV, Demòcrates Valencians, la CUP (amb regidors en alguns pobles) i altres. En segon lloc, les seues prebendes, souets, poltronetes, subvencions, etc. són nacionalisme valencià? PER SUPOSAT QUE NO. No ens interessen ni tenen res a veure. I aquesta motivació és la causa darrera per la qual aquests xics (i algun altre) estan intentant fer tota aquesta nova reconstrucció històrica.
D’altra banda la història no se pot canviar segons interessos polítics. Això s’ha fet en altres llocs i moments i és perillosíssim. Recorda l’Ahnenerbe dels nazis, que cercava avantpassats de la raça ària a Bolívia o al Tíbet (sic!).
Els altres dos, sobretot Esquilache, són una mena dels seus esbirres. Aparisi a més és un xic força cregut.
–24-Paquita Chilet. Aquesta dona és l’actual presidenta del GAV. Per aquesta raó té rellevància suficient per a figurar a la llista. Tanmateix, com hem dit ja, aquesta dona sembla haver dut al GAV a un camí de moderació i constructiu. Per això té tot el nostre aplaudiment i recolzament.
–Entre les posicions número 25 i 27 hem posat a uns que posdem considerar “intel·lectuals” blavers: Voro López, Toni Fontelles i Sandra Ombuena.
-I tanquem la llista en les posicions 28 a 30 amb tres velles glòries blaveres i anticatalanistes: José Luis Roberto, Carles Recio i Baltasar Bueno. Hem dubtat si treure ja a Carles Recio, ja que no pinta absolutament res, ni dins del blaverisme ni enlloc. Però la seua vida i els seus fets són tan delirants, que mereix continuar, ni que siga perquè la gent es divertisca un poc (i se sorprenga veient com aital personatge, en el seu dia, arribà tan lluny).I sobre José Luis Roberto, doncs malgrat que durant un temps sí que tingué rellevància, ara està ja vell, decrèpit i acabat, i el seu activisme se centra en fer-se paelles a l’Hogar Social eixe que té amb amics seus vellets fatxes recordant batalletes.
I bo, repetim altra volta que aquesta llista té un caràcter informatiu i científic. Per aquesta raó, tot el que hi exposem està rigurosament documentat, i en molts casos fins i tot posem un enllaç a la Wikipèdia o altres encilopèdies per a trobar més informació sobre el personatge en qüestió, i on se pot verificar que el que afirmem, doncs, és cert. I fins i tot, tots els que ixen, en especial els que pugen posicions o estan en posicions davanteres, ens deurien agrair que els fem publicitat i els donem a conèixer. Hi ha molts blavers que ens han demanat personalment estar en la llista, i no hem accedit!
Continuarem, doncs, actualitzant la llista i informant-vos.
Equip d’antiblavers.