Benvolguts amics:
Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que mantingué l’antic nom de www.antiblavers.info , i que ara s’ha convertit en www.antiblavers.net. La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.
La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.
Durant aquests setze anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.
Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. Precisament fa poc hem fet una reestructuració d’aquesta secció on hem afegit, dins de la secció de Bandera i escut, dos noves seccions més: Una dedicada a les Falles, i una altra dedicada als Moros i cristians. Aquesta darrera secció dels moros i cristians se li dediquem a un gran col·laborador que tenim de les belles comarques del Sud del País Valencià. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.
Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots. Podem dir que, després d’aquests catorze anys, hem contribuït decisivament en la derrota del moviment blaver, que començà amb la debacle en 2011 de Coalición Valenciana i Sentandreu.
Els temps, però, han canviat, i ara l’enemic ja no és el blaverisme com a tal, que està pràcticament desaparegut. Fa temps que denunciem el neoblaverisme, que per desgràcia ha ocupat importants quotes de poder en la coalició Compromís, o com a mínim els fan molt de cas. Expliquem la seua història en el comunicat que férem de la campanya contra el nomenament de Vicent Baydal com a cronista de València, i no anem a repetir-ho ací. Se podria definir sintèticament com un anticatalanisme light. Cert que no posen en dubte la unitat de la llengua o els vincles històrics i culturals del PV amb la resta dels PPCC. Però el que pretenen en el fons és la creació d’una consciència nacional valenciana diferent a la resta dels PPCC.
I la raó quina és? Doncs ells creuen (potser sincerament, no ho negue), que això li donarà vots a Compromís. Aquesta idea és legítima. El que no és legítim és la raó de fons per la qual volen eixos vots. Si mireu els sous públics dels dirigents d’aquest partit ho entendreu millor. Si ens endinsem en els actors principals del neoblaverisme trobem casos més escandalosos, com una beca monumental que li han donat al susdit Vicent Baydal, o com un dels altres actors principals del neoblaverisme, Vicent Flor, guanya més que el propi president de la Generalitat Valenciana presidint una fosca i mediocre entitat de la Diputació de València.
Es tracta, doncs, d’això, de sous, poltronetes i prebendes de diversa índole. I nosaltres, o millor dit, el poble valencià, què té a veure amb tot això? Doncs no res. O dit d’una altra manera, és legítim canviar la història i la consciència nacional del poble valencià per a aquests objectius tan terrenals i miserables? Doncs per suposat que no.
Així doncs, cal reorientar la lluita de la nostra web, els actors i els moviments contra els quals lluitar. L’enemic ara és més subtil i difícil de detectar. Tot plegat recorda la situació que estem vivint amb aquest coronavirus. Però s’ha de lluitar contra ell, perquè si no acaba empastifant tot, com està fent el virus, i com ha fet el neoblaverisme en Compromís i una part del nacionalisme valencià.
Reconeguem a més que contra Vicent Baydal hem encetat una croada personal. Aquest xic ha faltat greument el respecte a un dels nostres col·laboradors, per la qual cosa ha estat denunciat. A més el seu modus operandi, dient infàmies i acudint a fonts blaveres poc fidedignes ens indiquen que, tot i que accepte la unitat de la llengua, cultural, etc. ell en el fons és un blaver.
Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat. I de moment estem capficats en dos tasques gegantines:
1-Amb l’ajuda d’un heroic col·laborador estem traduint tots els continguts de la web al castellà i a l’anglès. De moment anem per la secció de Violència blavera, i si tenim present que la secció Des de l’exterior està traduïda des dels inicis de la web, podem dir que ja tenim més de la meitat de la web traduïda.
Les traduccions d’aquest col·laborador evidentment les revisem, i això ens ajuda a actualitzar i millorar els continguts, eliminant links que no funcionen, afegint info destacable, com ara la menció i publicació en la web de l’article La Lepra Catalanista de Blasco Ibáñez, una gran mancança des dels inicis de la web, que gràcies a la revisió que estem fent dels continguts, hem subsanat.
Donem des d’ací públicament les gràcies a aquest col·laborador que tan gegantina tasca està fent, i que tanta difusió i lluentor li donarà a la nostra web.
2-Hem encetat una campanya a favor dels llauradors valencians de taronja. No hi ha res que representa millor l’essència valenciana que la taronja. Molts valencians a més som descendents de llauradors de tarongers. I la taronja podem dir que és la reina de les fruites, una fruita de propietats excepcionals.
I la situació del camp valencià, i del sector de la taronja en concret és dramàtica. I el més greu és que ningú no en parla d’això.
Amb aquesta campanya pretenem ajudar els llauradors de la millor, o potser única, manera que hi ha: ës ajudar a que el que produeixen el venguen directament al consumidor final sense passar per intermediaris. Els intermediaris, i concretament les cadenes de supermercats, són autèntiques sangoneres del camp valencià i dels llauradors de taronja. I aquesta és l’única solució.
Tot just hem encetat aquesta campanya, però anem a diversificar-la de totes les maneres possibles.
Considerem que és la campanya més noble i més grandiosa que hem encetat mai.
Però tornant a l’inici, és moment de joia, perquè al nostre País Valencià, i més encara en el món del nacionalisme, poques entitats i iniciatives arriben a durar 17 anys (i els que ens esperen), i perquè estem molt satisfets dels objectius aconseguits. I sobretot, perquè tenim la mateixa il·lusió i ganes de fer coses que el primer dia. I la tenim perquè tenim moltíssima gent que ens recolza, que ens ajuda, o que ho ha fet en diversos moments, alguns d’ells crítics i difícils. I això és el més important. Gràcies a tots ells des d’aquest comunicat.
Endavant.
Equip d’antiblavers.
Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).